Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Rosario Pi, darrera la càmera als anys 30
Quan Rosario Pi (Barcelona, 1900 - Madrid, 1967), primera directora del cinema espanyol, va tornar a Espanya durant la postguerra no va tenir ofertes per a treballar dirigint, en uns anys, els del franquisme, on només es potenciava la figura de l’actriu, i on el sector estava dominat bàsicament per homes. Rosario Pi va haver de retirar-se del món del cinema, sense que ningú li reconeixes el fet d’haver estat una dona emprenedora i atrevida, pionera de la direcció cinematogràfica.
memòria | 13/09/2011

Cristina Mora.- Els anys de la II República van ser molt innovadors en molts sentits, i el cinema va ser un dels camps que va destacar per la seva alta producció. La temporada prèvia a l’esclat de la guerra civil espanyola (1935-1936) va ser coneguda com “l’edat d’or del cinema espanyol”. Mentre la Generalitat de Catalunya creava el Comitè del Cinema, que recollia un programa per potenciar el paper del cinema a les escoles, des dels ateneus llibertaris i les escoles racionalistes es pretenia posar a la disposició de la classe obrera el cinema, com una eina revolucionària.


L'equip de rodatge de Molinos de Viento amb Rosario Pi, la directora, asseguda al mig de la fotografia

Feia només 40 anys de la primera projecció cinematogràfica dels germans Lumiére. I a Catalunya la primera exhibició data del 1895 a la Plaça Catalunya de Barcelona. Un art molt novell on, l’experimentació i la recerca de noves expressions, potenciava dia a dia la creativitat dels seus autors. També de les autores, que van ser poques i gens reconegudes.

Primeres directores espanyoles
Rosario Pi, juntament amb Helena Cortesina, estan considerades les primeres directores de cinema de tota Espanya. Aquesta última, actriu i ballarina també, va produir i dirigir només un film al 1922 Flor de España o la leyenda de un Torero, amb la productora que va muntar ella mateixa. Després de la guerra va emigrar a Argentina i no tornà a Espanya fins els anys 50, on es dedicà exclusivament a la seva carrera d’actriu.

La barcelonina Rosario Pi va ser una dona intel.lectual i emprenedora que provenia d’una família benestant de la burgesia. Als anys 20 va dedicar-se a l’alta costura i era propietària d’una casa de modes amb la jove actriu Maria Mercader, amb la que va mantenir sempre una estreta relació. Va ser al 1930 que va introduir-se en el món del cinema fundant, juntament amb el productor mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i Pedro Ladrón de Guevara, la productora Star Films, on va produir la primera pel.lícula sonora d’Edgar Neville Yo quiero que me lleven a Hollywood (1931). També va produir pel.lícules d’autors coneguts de l’època, com Benito Perojo i Fernando Delgado. Al 1934 va ser guionista de Doce hombres y una mujer, de Fernando Delgado, i el 1935 dirigiria la seva primera pel.lícula El gato montés, una adaptació de la sarsuela del mestre Manuel Penella sobre el món dels gitanos. La protagonista, un personatge feble a la novel.la, va passar a ser en el film de Pi una dona forta que defensava la seva independència.

El cinema de Rosario va seguir la línia de les comèdies i sarsueles que volien arribar al gran públic. Un cinema d’evasió en els convulsos anys de la República, que fugia de mostrar la realitat i els conflictes socials que dominaven aquells anys. Era en definitiva, la mirada de la burgesia conservadora.
 
Exili a França i Itàlia
Quan va esclatar la guerra, Rosario estava rodant Molinos de viento, que no s’estrenaria fins després del conflicte bèl.lic. Va viatjar a París, juntament amb Maria Mercader, per completar la sonorització i ja no tornarien a Espanya. Sota ella queia la sospita de ser una espia franquista, segons Rafael de España a Directory of Spanish and Portuguese Film-Makers and Films. Poc després, es traslladarien a Itàlia, on Maria, que va morir el passat gener als 93 anys,  coneixeria el que seria el seu futur marit, el director i actor Vittorio de Sica, als estudis de Cinecittà.

Rosario Pi va fer de traductora i dobladora a Roma. Fins i tot se li atribueix la direcció de Fuerza Bruta (1940), quan oficialment consta com a director Carlo Ludovico.

Tots tres van haver de tornar a Espanya durant la postguerra, on Rosario treballaria de periodista amb el pseudònim de Rizpay. També es va dedicar a la restauració, obrint un restaurant a Madrid, on va morir el 1967, sense poder dedicar-se novament a la seva passió pel cinema.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som