Mireia Julià i Miriam Piñol.-  Escoles com la Nancy Tuñón Jordi Olivé, la Youkali, el Memory o la Berty Tovías, acullen centenars d’adolescents amb la pretensió d’esdevenir intèrprets. Aquest és el cas de la Sonia, la Carla i l’Estel, tres noies, que com moltes d’altres, des de petites han estudiat a centres especialitzats en arts escèniques per algun dia fer de la seva vocació, una professió.
 
La Sonia fa 4 anys que estudia interpretació a l’escola Memory. Allà va començar perquè somiava en convertir-se en una actriu professional. “M’agrada poder interpretar qualsevol personatge en qualsevol situació i que la gent es cregui allò que faig”. Sonia va triar formar-se en un centre especialitzat perquè considera que hi ha més facilitats, “ tens una gran diversitat de disciplines (dansa, claqué, cant, interpretació...) i és més senzill compatibilitzar l’horari que fent-ho a altres centres. A més, pots anar amb les mateixes companyes i amb la garantia de tenir bon professorat a totes les disciplines.”
 
La Carla, és una de les veteranes. Té 19 anys i en porta 10 formant-se com a actriu a diversos centres de Catalunya. Ha coincidit amb la Sonia a l’escola Memory, però també ha trepitjat els centres Eolia i l’escola de formació de l’actor Nancy Tuñón Jordi Olivé. Per a la Carla, el més important per un actor o una actriu és la seva formació i per això, ha invertit tant de temps en la seva vocació. “Crec que l’art dramàtic en totes les seves formes necessita una educació i una formació. Aquells que creuen que és innat estan equivocats, es neix amb el talent però aquest s’ha de treballar molt per arribar a ser realment bona en el que fas.”

La Sonia amb les seves companyes del Memory, la Carla en una escena de Grease i l'Estel durant una actuació del Club Super3
 

L’Estel també va començar a actuar a l’escola Memory. Allà porta 5 anys. Ara té 19 anys i és una de les integrants del cos de ball del Club Super 3. Considera que per arribar a ser una bona actriu el més important és tenir una bona formació que et permeti accedir a oportunitats laborals que t’ajudin a acabar de desenvolupar tot el potencial i les eines necessàries. “L’escola Memory m’aporta dia a dia moltes tècniques interpretatives i em proporciona seguretat a l’hora de pujar a un escenari i mostrar davant de molta gent tota la feina feta durant mesos”, explica l’Estel.
 
La formació d’un actor o actriu és una tasca molt dura. És necessita una gran inversió en esforç i temps per dur-la a terme. Un exemple el trobem en la Carla. Va començar als 9 anys, anant 4 hores a la setmana a una escola de teatre musical; al cap d’uns anys va decidir que volia apostar per aquesta professió, i decideix matricular-se a l’escola Nancy Tuñón Jordi Olivé. En aquesta època va haver d’aprendre a conciliar els estudis amb la seva educació actoral. “Feia 11 hores a la setmana d’interpretació i, a més a més, també havia de preparar-me treball a casa per tal d’aprovar les avaluacions que teníem a final de curs”.

Malgrat aquesta intensa i específica formació, i l’oferta a diferents centres recentment creats i amb un cert renom, l’alumnat d’interpretació veu el seu futur força complicat. “Veig que el meu futur com a actriu és difícil, ja que és un cercle molt tancat. Sempre s’acostumen a agafar actors i actrius coneguts com a reclam comercial. Tampoc es presta massa atenció al currículum, sinó que es busca molt un físic o un perfil molt concret, i no tant una persona que sigui capaç d’interpretar el personatge”, afirma la Sonia. La Carla també destaca que es tracta d’una professió on hi ha certs aspectes que no es poden controlar “la sort intervé molt sovint, i aquesta és una qüestió que s’escapa del nostre control”.
 
Tot i això, elles no volen perdre l’esperança d’arribar a trobar un forat com a actrius dins el món interpretatiu, però sobretot pensen que s’ha de tenir sempre un “pla B” per si les coses no els surten de la manera que elles somien. “Quan era més petita m’hagués agradat viure d’aquesta professió però a mesura que he anat coneixent aquest món he deixat d’idealitzar-lo tant i actualment l’he aparcat com a hobby, ja que no penso que pugui arribar a viure d’això”, explica la Sonia. L’Estel coincideix amb la seva companya en la necessitat de compaginar-ho amb uns altres estudis, tot i que en el seu cas ja tingui una feina com a actriu: “avui tens feina, però demà pots estar a l’atur. És una professió molt inestable”.

La Carla, compagina els seus estudis com a actriu amb la carrera universitària de cinema i televisió. “Tinc clar que la interpretació mai serà un simple hobby per mi. Vull viure d’això o almenys que la meva feina hi tingui molta relació, per això estudio el que estudio”.
 
Tot i aquesta visió força pessimista de la situació actual i del seu futur com a actrius, cap d’elles es rendeix a abandonar el seu somni professional i allò pel qual han dedicat tant d’esforç i sacrifici. Avisen que el futur és complicat però que lluitaran per aconseguir fer-se un lloc i acabar protagonitzant aquelles pel•lícules que avui dia només poden veure des de la butaca d’un cinema.