Els organismes públics han de fomentar, motivar i donar suport a aquestes activitats, però han de deixar que sigui la societat civil i les entitats, moviments socials i persones expertes que tinguin el màxim protagonisme.
En aquest cas això no ha estat del tot així.
Per altra banda la participació ciutadana, sempre difícil, no ha acabat de donar els seus fruits. Seria positiu que el Consell de les Dones, ara un organisme consultiu sobre el treball de les Dones a la ciutat, desenvolupi un paper més actiu en el foment de la participació, en la difusió i en la creació d’opinió pública. Si el Consell no és una eina útil, fora bo repensar altres formes d’organitzar la participació de la ciutadania.
El moviment feminista té un llarg recorregut, també al nostre país. La situació d’inferioritat social de les dones va disminuint. Com va dir Marta Selva, "Sabem que sabem" i "sabem que volem dir que sabem". Sortosament, malgrat que encara queda molt per fer, s’ha avançat en l’àmbit legal, en la formació, en la vida quotidiana. Per què els homes no s'impliquen en la nostra lluita? Sense la seva complicitat ens serà difícil avançar. Cal continuar revisant les masculinitats i veure les seves repercussions tant en dones com en homes.
Hem trobat a faltar aquest debat en el Congrés, tant en el procés participatiu previ com en els debats dels dos dies i ens ha resultat massa conegut el típic interrogant: per què els homes no poden participar en els debats del congrés?
Fetes aquestes puntualitzacions felicitem a totes les participants per l’èxit de la convocatòria i encoratgem a treballar per assolir els objectius proposats.
Com a periodistes i davant les dificultats que ha tingut aquest congrés per tenir ressò als mitjans de comunicació, oferim les nostres pàgines per divulgar les “nostres”inquietuds i les “nostres”propostes. Alhora que també obrim els “nostres”espais a la participació de totes i, també de tots.