Carme Karr, lluitadora feminista


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Es converteix en la directora de la primera revista catalana per a dones, Feminal, que surt amb el setmanari La Il•lustració Catalana. Durant la seva llarga trajectòria, destaca com a impulsora i presidenta del Comitè Femení Pacifista de Catalunya, d’Acció Femenina i de l’Escola de la Dona.

memòria | 30/06/2011

Primera portada de la revista Feminal

Xènia Fortea.- Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 – 29 de desembre de 1943) és una dona de l’alta burgesia que destaca en el camp de la literatura, el periodisme i la música. Filla de pare francès i mare italiana, és una de les promotores més importants del feminisme català de principis del segle XX. A través de la seva obra, propugna la igualtat de drets entre homes i dones i posa a l’abast de les dones totes les eines necessàries perquè puguin exercir una professió.

Amb l’objectiu d’equilibrar el nivell cultural entre gèneres, reivindica el paper de la dona en l’educació i la presència pública. Una reivindicació que es desprèn en les novel•les De la vida d’en Joan Franch (1913), La Fi del Lliure (1924), així com també en l’obra de teatre Els ídols (1911), creacions en què descriu el prototip de dona que vol canviar. En el marc de la narrativa infantil, publica Cuentos a mis nietos (1932), Contes de l’àvia (1934), Garba de contes (1935), El libro de Puli (1942), entre d’altres.

Destaca sobretot pel seu paper com a directora de Feminal, suplement de La Il•lustració Catalana, setmanari que dirigeix des de 1907 fins a 1917. Feminal reflecteix el model femení que defensa Karr i crea una tradició en femení. En aquest sentit, publica tota mena d’actes i recull creacions de totes les vessants artístiques: literàries, gràfiques musicals i pictòriques. A més, ofereix les eines necessàries a les dones perquè exerceixin una professió.

També col•labora en publicacions tan importants com el Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or i Grana, Orfena, La Quitxalla, La Actualidad, Día Gráfico y Las Provincias de Valencia. En diverses ocasions, signa les seves publicacions amb els pseudònims Una Licesta, Xènia (en al•lusió a Xènius d’Ors) o L’escardot (inspirat en la sonoritat del seu cognom Karr).

L’any 1910 imparteix el curs “Cultura femenina” a l’Ateneu Barcelonès i sis anys més tard participa en el curs “Educació femenina”. L’any 1929, en el marc de l’Exposició Universal, dirigeix el Pavelló de la Dona i durant els anys trenta funda l’associació Acció Femenina.

Per a més informació:
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Educant en Igualtat