Azucena Ruiz.- A Duoda porten a terme diversos programes d’investigació, debats, tertúlies, instal·lacions d’art, diàlegs i seminaris; i des de fa més de deu anys sostenen la publicació de la revista DUODA on difonen les investigacions de les dones que formen part del Centre i ofereixen un espai de reflexió, debat polític i científic a totes i tots aquells interessats en els estudis feministes, i en transformar las relacions existents en la creació de saber i en la difusió del mateix.

Des de fa sis anys el Centre d’Investigació Duoda organitza una trobada a la sala d’actes de l’Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona, trobada que han anomenat “Diàlegs Magistrals”. Els diàlegs magistrals són una oferta docent no reglada on una autora, artista, pensadora, científica… vinculada amb Duoda parla de la seva  pròpia obra i estableix amb el públic un diàleg. Els i les destinatàries d’aquesta activitat són totes les investigadores i dones afins a Duoda i el públic en general. L’estructura dels diàlegs magistrals és des de la primera edició l’exposició oral, visual o performativa de l’autora triada, i el col·loqui amb les i els assistents.

El seminari públic anual de Duoda es realitza al llarg d’una  jornada, en sessions de matí i tarda. Pel matí es van fer dues ponències amb col·loqui, i per la tarda la tercera ponència, seguida d’una performance  d’una artista invitada  contemporània.

En aquesta ocasió en el Diàleg Magistral va assistir com a convidada l’artista Donatella Franchi establint un diàleg amb ella sobre la seva ponència “La creativitat que passeja entre l’art i la vida” presentant la seva obra Viático que eren unes imatges, sobre la seva instal·lació, que formen part d’una reflexió visual sobre la relació amb la seva mare abans que morís. L’artista sentia que per superar l’angoixa que li causava la depressió de la seva mare, dels seus últims anys de vida, la seva fragilitat i dependència, havia de retrobar-la, recrear la relació amb ella, reinventar la seva història i la de la seva mare per donar-los una forma i un sentit. La relació que va trobar  va ser l’art a través de la lectura, ja que la seva mare va ser una gran lectora i els llibres eren el seu vincle amb la vida. Va fotografiar les seves mans subjectant un llibre, inspirant-se en la tradició artística dels retrats, on els personatges, sovint melangiosos i pensatius, sostenen un llibre en la mà. Sempre li va agradar la cal·ligrafia de la seva mare i li va demanar que transcrivís els textos poètics que les captivaven a totes dues. L’escriptura es va convertir així en petjada del seu cos. Una llarga estela de fulls de paper d’arròs que marca un camí. Va modelar alguns d’aquests fulls donant-los la forma d’un parell de sabates i va titular la instal·lació Viático, ja que el significat originari de la paraula és: “El que es necessita per al viatge”.

En aquesta nova edició del Seminari es va desenvolupar  en el present una idea que es va donar en un moment històric també de canvi de civilització i de crisi, com el present, en el passatge cap a la modernitat europea: la “Querella de les dones”. L’acte  va ser un veritable debat filosòfic, literari i polític, es va parlar del valor de les dones, de l’excel·lència o grandesa femenines, com a contrapunt a una sèrie de textos de caràcter misogin. En el present, han volgut recuperar aquesta línia de pensament per  situar-la en la pràctica de l’acció política del moviment de les dones, per poder crear un simbòlic nou que doni respostes i sortides noves a la relació entre els sexes. El Seminari, per tant, es va centrar en l’excel·lència femenina.

Aquest any el Seminari Públic es va iniciar amb una activitat de lectura dramatitzada que els va permetre donar un accent diferent a la jornada, portant més enllà el sentit del Seminari, obrint-lo a altres registres. En aquesta ocasió, es va realitzar la lectura dramatitzada de dos capítols de l’obra La mujer nueva (1955), de la novel·lista Carmen Laforet (Barcelona,1921-Madrid,2004), a càrrec de l’actriu Marta Marco. Paulina, protagonista de la novel·la, se separa del seu marit i decideix independitzar-se i demostrar que pot valdre’s per ella mateixa. El relat de Laforet ens mostra la recerca d’una pràctica de llibertat femenina de la protagonista que la transforma en una dona nova, i nosaltres descobrim amb ella la possibilitat d’una genealogia de grandesa femenina disponible per vincular i sostenir el desig de perfecció que és força comú avui entre les dones.

Va continuar el Seminari amb María-Milagros Rivera, catedràtica d’Història Medieval i una de les fundadores de la revista i del Centre d’Investigació de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona, que va dirigir entre 1991 i 2001. Va contribuir també a fundar, l’any 1991, la Llibreria Pròleg (la llibreria de dones de Barcelona) i, en el 2002, la Fundació Entredós de Madrid. Introductora, amb les seves traduccions i relacions, del pensament italià de la diferència sexual a Espanya.

En la seva ponència Ella es demasido libre. La revolución del tiempo y del amor ens va transmetre les seves reflexions sobre com molesta encara l’excel·lència femenina. Descobreix la batalla que se ha donat en la història al voltant de la llibertat femenina de desitjar, fer, dir o destacar. En el patriarcat aquesta batalla es dirimia entre el massa i el massa poc, entre l’“excés” i la  “misèria”. Per a l’autora el final del patriarcat ha comportat una revolució d’ordre simbòlic i un desplaçament dels vells termes de la batalla. Perquè s’ha passat (s’està passant) d’una oposició binària a una intersecció de conjunts; i en aquesta intersecció de conjunts, la relació entre els seus elements està disponible a la interpretació d’aquells que la visquin, donant lloc a un espai nou, a noves experiències. És en aquest lloc nou on hi ha una oportunitat per a l’excel·lència femenina. Una excel·lència femenina que no destrueixi o destrueixi menys a la seva protagonista i que pel contrari, pugui llegar a les altres dones autoritat i història, creant una genealogia de grandesa disponible.

Per la tarda va parlar Diana Sartori, filòsofa, membre des dels seus inicis de la comunitat filosòfica femenina Diótima. La seva investigació ha estat sempre marcada pel concepte de la diferència sexual, si bé des de diferents àrees i camps d’investigació, com la mística femenina, la filosofia de la ciència o, més recentment, la filosofia política. Combina la seva activitat docent en un institut de Vicenza amb la tasca investigadora a la Universitat de Verona, centrant-se en una investigació sobre la justícia i el pensament polític femení. Ha participat en les diverses publicacions sorgides del "Seminari Gran" de Diótima.

Diana Sartori amb la seva ponència Medida por medida, que reprèn el títol d’una tragicomèdia de Shakespeare proposa una reflexió al voltant del tema de la mesura, de l’excel·lència i de l’excés respecte a aquesta, però sobretot des de la perspectiva d’allò que està canviant de sentit i que s’obre en el present. Per a l’autora, serà el pas a la concepció moderna del subjecte i de la seva nova llibertat com independència, calcada de la subjectivitat masculina, i la promesa d’igualtat, allò que va imposar el mite d’una única mesura masculina/universal. El sentit donat pel feminisme i el final del patriarcat trenquen amb aquesta mesura, i la perspectiva de la diferència fa possible fugir de la trampa del més i del menys entre homes i dones.

Fa més de 20 anys que el Centre d’Investigació de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona organitza aquest seminari públic internacional gratuït, en el centre de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de donar a conèixer els resultats científics de les investigacions que més repercussió poden tenir en la vida de les dones en tots els  àmbits —socials, culturals i simbòlics. Els darrers seminaris han tractat també realitats humanes importants per a les dones i  també per als homes. Alguns títols dels seminaris realitzats, amb una alta participació de dones són: El sí a la relació educativa (2008), La democràcia igualitària i la violència contra les dones (2009) i el més recent Què passa avui entre el poder i  la política? (2010).

Com és habitual, el resultat del Seminari es publicarà en el número corresponent de la publicació periòdica Duoda. Estudios de la Diferencia Sexual (2011, núm. 41) del Centre d’Investigació Duoda. El monogràfic i l’editorial d’aquest número es dedicarà a ressenyar aquesta activitat, amb la publicació de les ponències i la transcripció del debat que generalment s’estableix entre el públic assistent, enriquint la jornada i la reflexió iniciades.