|
.jpg)
Facsímil de Noticias Principales y Verdaderas de Francisca de Aculodi
|
Raquel Piqueras.- L’any 1683, Francisca de Aculodi va fundar i dirigir a la ciutat de Sant Sebastià, Noticias Principales y Verdaderas. Es tractava d’una fulla o gasetilla que es publicava quinzenalment i era una traducció al castellà -a la qual s’hi afegien notícies locals-, d’un periòdic editat a Brussel•les, en llengua francesa per Pedro de Cleyn. Eren els inicis de la premsa local.
Queda documentat que la gaseta D'Aculodi incloïa notícies que ella mateixa redactava i la publicació va arribar a aconseguir una certa fama en la societat de l’època. Es va publicar fins a l’any 1698, malgrat que la seva signatura hi va figurar només els dos primers anys.
Vers l’any 1678, el marit d'Aculodi, Martin de Huarte va morir i la va deixar en herència el títol de “Impresora de la Muy Noble y Muy Leal Provincia de Guipúzcoa”.
|
|
Li va atribuir els honors i el seu salari, amb la condició que mantingués la impremta fins que algun dels seus dos fills Bernardo i Pedro poguessin fer-se càrrec del negoci.
Fins a l’any 1682 va cobrar els 30 ducats de salari i 50 pessetes des d’aquest any fins al 1692. En aquest període el seu fill, Pedro de Huarte, es desvincula de la seva mare Francisca i munta una altra impremta pel seu compte. Al principi, la impremta del seu fill Pedro rep alguns treballs de la província, i se la nomena amb el títol de “sustituir en sus ausencias y enfermedades a la impresora de la provincia”. En les Juntes d'Azpeitia de 1688, se li concedeix el títol d’impressor de la Província i acaba així la impremta de la seva mare.
Segons constata la investigadora Rosa M Capel Martínez en el seu treball Prensa y Escritura Femenina en la España Ilustrada, “pel seu caràcter familiar, la impressió de llibres i fullets era una activitat favorable a la implicació de les dones, encara que no sempre quedi testimoniatge públic d’això i amb prou feines s’hagin començat a conèixer les formes sota les quals va poder realitzar-se". No fa molt, també, que ha començat a haver-hi constància documental de la participació de filles i esposes en els tallers en tasques de poca exigència física “com humitejar el paper abans d’introduir-lo a la premsa d’imprimir, o compaginar els plecs i llegir en veu alta l’original o les proves. En relació amb els diaris, també es reconstrueix la història d’algunes dones impressores, igualment esposes que es fan càrrec del negoci a la mort del marit per ser el mitjà de supervivència de la família, i solen regentar-lo soles" com és el cas de Francisca de Aculodi".
|
Les dones a muntanya 
