Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Per què a Catalunya -i a Europa en general- no agrada el vel?
Intel•lectuals com l’escriptora marroquina Fatima Mernisi (“El miedo a la modernidad: Islam y democracia”) i la sociòloga Leila Babès (“Desmitificando el velo”), ja van desmuntar fa anys la visió europea que relaciona la imposició del vel amb la pràctica religiosa a Occident, obrint un debat sobre l’ús del vel com a pràctica cultural. Des de la política també s’han deixat sentir les veus de dones com la Nadia Yassin, líder de l’organització islamista “Justícia i Caritat”, que ha defensat el vel com una opció personal que dignifica la dona.
glocal | 10/05/2011


Najat Driouech, autora de la tesi  “El vel com a símbol d’identitat cultural

Cristina Mora.-  Basant-se en autores com aquestes, però sobre tot inspirant-se en les aportacions de Sophie Bessis, Asma Lamrabet ó Lena De Botton i realitzant un treball de camp amb entrevistes a 16 dones magrebines del Maresme d’entre 16 i 35 anys, amb nivell d’estudis mitjans i superiors, Najat Driouech, filòloga, diplomada en Treball Social i màster en Construcció d’identitats culturals, ha elaborat la seva interessant tesi: “El vel com a símbol d’identitat cultural”. Partint de la premissa que una gran majoria de dones magrebines de segona generació, nascudes o criades a Catalunya, han decidit posar-se el vel com a símbol identitari de la seva cultura, la Najat fa una reflexió profunda sobre el xoc cultural que pateix aquest col•lectiu femení que es mou entre dos móns. Així ho expressava a la tesi Soraya, auxiliar d’infermeria en una residència geriàtrica i que va arribar a Catalunya el 1992: “És molt dur viure donant explicacions. Jo no sé àrab, ni sé si surt en l’Alcorà l’obligatorietat de dur el vel. Però jo no sóc catalana, però tampoc marroquina, així que sóc, com dic  un ésser lliure que busca auto realitzar-se com a persona i dona, i crec que el mocador era una cosa més que m’ha ajudat a aconseguir-ho”.

La mateixa autora, Najat Driouech, feia poc que havia pres la decisió de posar-se el vel, una pràctica que mai li van inculcar a casa, però que ella va decidir lliurement, per expressar la seva connexió amb la cultura a la que pertany. “Penso que la realitat sobre el mite migratori o la dona immigrant ha canviat. Ara som dones catalanes, intel•ligents, que escollim la nostra manera de viure o veure la vida”. Però, tal i com relata la majoria del col•lectiu de dones entrevistat, donar aquest pas i un bon dia sortir al carrer amb un vel al cap ha estat dur. “Gent que coneixia de tota la vida, veïns de la meva mare que ens havien vist créixer i que havien estat partícips de la nostra educació, gent a la qual jo respectava molt, em van començar a girar la cara quan els saludava.  Persones que feien veure que no em coneixien, i gent que em feien preguntes com aquestes: què et fa mal al coll que el portes tan tapat? O, que el teu marit t’ha obligat? O comentaris com: la gent avança i vosaltres retrocediu”, explica la Sokayna.

Una prohibició desigual a Europa
La polèmica va sorgir a França a partir de la “llei del vel” del 2004 i ara, més recentment, amb la llei que prohibeix el vel integral als espais públics. A Holanda, en canvi, moltes són les dones diputades que van amb el hijab. I mentre a Regne Unit estan permeses les fotografies amb vel al document d’identitat, a Alemanya i Turquia està prohibit el seu ús. “Després de l’experiència de França  i aprenent la lliçó, hauríem de deixar de preguntar-nos si la dona musulmana a Occident és realment lliure de decidir sobre l’ús del hijab, o si hi ha una pressió social. S’ha de desmitificar perquè no estem parlant d’un país musulmà, sinó d’un espai occidental”.

I aquí és on moltes autores han tractat de dissoldre tabús, com Nikola Tietze, que a través de la seva investigació de l’experiència d’immigrants turcs i argelins a França i Alemanya, ha detectat que actualment “hi ha un Islam dels joves, que viuen un trencament generacional entre els musulmans nascuts a Europa i els pares que van emigrar”. Un conflicte d’identitat en un col•lectiu, que no es considera immigrat, però sí de cultura i pertinença a la cultura musulmana, i que troben una desconfiança per part de la cultura dominant del país d’acollida, que exerceix una forta pressió en la creació de la seva identitat. Segons Najat Driouech, que treballa com a tècnica de Nova Ciutadania a l’Ajuntament del Masnou “hauríem de donar un pas endavant i deixar de fixar-nos en un element com el vel i valorar més  la persona. Aquesta és una excusa per rebutjar una cultura que no interessa”. Mentre que en molts països, com ara Iran, les dones estan obligades a portar el hijab com a símbol de submissió, en cultures occidentals com la nostra, moltes noies de les segones generacions el reivindiquen, des d’una elecció lliure, per construir i defensar la seva identitat islàmica.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som