Jesús Martínez. Unes noies amb vel xerren davant d'una botiga

  Això és degut a què els homes són els que van començar a llegir i a interpretar el text sagrat i li van donar una visió patriarcal i masclista, afectant de manera directa la dona. Afortunadament una cosa és l'Islam, representat pel Qur’an, i una altra els musulmans i la interpretació que en fan. Malgrat aquesta  primera interpretació patriarcal, actualment hi ha dones i homes que volen reinterpretar el text original i donar-li una visió més justa i imparcial, rebutjant la seva interpretació sexista. 

I el segon punt és que l'Islam va ser creat en el segle VII, amb els seus pros i contres, per tant cal fer una interpretació dels fragments del Qur’an, aparentment masclistes, tenint en compte el context de l’època.

Degut a aquests dos motius, per conèixer en essència la màgia de l'Islam és important, per un costat eliminar els rols masclistes imposats per una interpretació patriarcal, i per l’altre, llegir el text sagrat tenint en ment el moment de la seva creació. Aquesta és la única manera que tenim per entendre la igualtat de drets sense renunciar a las creences espirituals.

La professora de la Universitat de Barcelona (UB), Dolors Bramon aprofundeix en aquest aspecte en el seu llibre “Ser mujer y Musulmana” o l’escriptor Joan Ventura en el llibre “El surco del labrador. La mujer según el texto del Corán”, lectures que ens poden ajudar a entendre l’Islam en la seva totalitat i en relació a les dones.

El vel islàmic
En la polèmica creada per la utilització del vel islàmic tenim un exemple clar d’aquesta utilització. Abans de l’Islam les dones no eren tractades com individus sinó més aviat com a mers objectes de prostitució o esclavitud. Amb l’arribada de l'Islam, se’ls va recomanar cobrir-se amb vels per mantenir la dignitat com a éssers humans i així lliurar-se d’aquesta condició de ser valorades només pel seu cos. Per tant l'important no és el vel sinó el nou sentit que se li dóna en aquest context històric: l’alliberament de les dones.

L’error que s’ha produït al llarg de la història ha estat reduir tot el missatge del Qur’an en relació a les dones al simple fet del vel. Atorgant tanta importància al fet de cobrir el cos de la dona, aquest símbol espiritual s’ha convertit en un símbol de submissió de la dona a l’home que no té res a veure amb la idea original. A més, tampoc cal oblidar que en altres versicles del Qur’an es demana als homes el mateix comportament moral i físic que a les dones. 

Fets aquests aclariments, ja podem procedir a demostrar i a recordar amb dos exemples pràctics com l'Islam defensa la igualtat entre home i dona, pel simple fet que ambdós són éssers humans amb ànimes iguals.

“Déu els té reservat el seu perdó i una gran recompensa als musulmans i
musulmanes, als i les creients, als piadosos i a les piadoses, als
justos i a les justes, als i les pacients, als i les humils, a
aquells i aquelles que fan caritat, als dejunants i a les dejunantes, als
pudorosos i a les pudoroses, i a aquells i aquelles que recorden
freqüentment a Déu.” [33:35] 

Aquest versicle és paradigmàtic ja que a partir de mencionar deu vegades tant als homes com a les dones proclama la igualtat tant espiritual com material entre ells. Segons el versicle, ambdós són totalment iguals en els seus comportaments i, per tant, també ho seran en la  seva recompensa, rebutjant així qualsevol possible especulació sobre la superioritat de l’home envers la dona.  

 

“Buscar el coneixement és una obligació de cada musulmà (sigui home o
dona)”  [Transmès per Ibn Majah y al-Baihaqi].

Recents descobriments sobre el Qur’an realitzats pel doctor de Kuwait, Tariq Al Swaidan demostren fins a quin punt la igualtat està present en el text sagrat. Després  d’estudiar nombrosos versicles en els quals es proclama la igualtat no només entre home i dona, sinó també entre la resta dels objectes de la terra, aquest investigador afirma que les paraules home i dona apareixen en el Qur’an exactament 24 vegades, amb el mateix tracte. I aquest fet es repeteix amb la resta d’objectes nombrats en el llibre sagrat.

Casualitat? No. Molts exemples més ens podrien aclarir i deconstruir les interpretacions patriarcals, -en definitiva tòpics-, sobre la condició de la dona a l'Islam, que a la realitat  han acabat afectant les dones, privant-les dels seus drets.

La lluita per eradicar qualsevol forma de discriminació, tant en les comunitats musulmanes com en les altres, està motivada per la mateixa creença comú de Justícia i Igualtat.

En el nostre cas, la unicitat (o tawhid ) de Déu proclama que ningú és superior ni millor ja que tothom està sota la unicitat de Déu. Aquesta és la idea base sobre la qual es fonamenta la resta amb justícia i igualtat i que cap persona té dret a limitar o restringir, excepte a través de l’opressió, però el Qur’an deixa molt clar que l’opressió és una creació dels homes i ells són els que l’han d’eliminar.

Aquesta és la veritat de Déu  a la que qualsevol ésser humà (tant homes com dones) ha de sotmetre’s. D’aquí que Islam signifiqui ‘submissió’. Si una persona vol fer una interpretació al marge d’aquesta idea, pot fer-ho però no en nom de l'Islam.