En el Manifest diu que “el somni feminista d’un llenguatge comú, com tots els somnis d’un llenguatge perfecte, és totalitzador i imperialista”. Aquesta afirmació ens duu a pensar en la impossibilitat de l’existència d’una identitat feminista i d’una identitat que defineixi què és ser dona, concepte totalment esquiu.

Un cyborg és, per a Haraway, una criatura en un món postgenèric, un híbrid de màquina i organisme, una criatura de la realitat social. Tenint en compte que la realitat social és canviant el cyborg es situa al costat de la parcialitat, de la ironia, de la perversitat, és a dir, al marge.

Un cyborg és una espècie de jo personal, postmodern, col•lectiu, desconstruït i tornat a construir, el qual ataca directament el concepte de identitat com el d’un individu que forma part d’una realitat física o mental concreta. Un cyborg no necessita una identitat estable i essencialista.

Les col•lectivitats humanes haurien d’organitzar-se mitjançant afinitats, relacions per elecció, no per pertinença alguna cosa externa o essencial.

Per a Haraway el concepte de cyborg ha convertit en una ambigüitat la diferència entre allò que és natural i allò que és artificial. La natura en ella mateixa no existeix com una cosa  separada de la cultura sinó que és precisament una construcció de la pròpia cultura i un lloc on reconstruir-la.

Pel que fa  al concepte de cultura, el cyborg te l’obligació de reelaborar-lo. És fonamental subvertir els mites falogocèntrics de totes les cultures ja que l’elaboració de la identitat cyborg no es pot basar en cap mite cultural que no li sigui propi. Un dels elements bàsics de la cultura és el llenguatge per la qual cosa la política que distingeix al cyborg és la lluita per el domini del llenguatge contra el codi que tradueix i cristal•litza tots els significats. En aquest terreny l’escriptura és la tecnologia dels cyborgs. Aquesta escriptura tracta del poder per sobreviure per poder empunyar els estris que marquen el món i que els converteixen en alteritat.

Reconèixer-se com a totalment implicada en el món, de què formen part la tecnologia, la ciència, l’art, allibera a la dona d’arrelar la política en els partits, en la puresa, en la maternitat.

El concepte de cyborg pot ser un mitjà poderós per superar els dualismes que a través de la cultura de segles es fan servir per explicar els nostres cossos i la nostra manera de viure.

Si ens aturem a pensar en el món en què vivim avui, la ruptura entre la frontera que separa organismes humans, màquines i animals és ja una realitat. Les ciències de la comunicació i la biologia són construccions d’objectes tècnics – naturals del coneixement en les quals hi  ha una total implicació entre màquina i organisme. Pensem en la medicina que reestructura els cossos humans amb pròtesis mecàniques o teixits animals. Pensem en internet i la tecnologia que ha subvertit la nostra manera de relacionar-nos i fins i tot de pensar.

Despullada d’una identitat fixa, la nova espècie ens mostra el poder dels marges.