Era això el que pretenien? Qui ho pretenia? Ambdós candidats han declarat que no són el candidats de la direcció,  això vol dir que sortirà l'autèntic? O que un dels dos no diu la veritat? Els responsables del PSC, tampoc? Tot això està orquestrat a partir dels resultats de les enquestes? Caldrà esperar un temps, o saber llegir entre línies els diferents articles publicats fins ara als diferents mitjans.

Jordi Hereu és el quart alcalde socialista de la ciutat de Barcelona, després que els socialistes hagin governat la ciutat durant 33 anys. Els quatre alcaldes els podríem dividir en dos grups: Narcís Serra i Pasqual Maragall que representarien la il•lusió, el canvi, i l'últim la imaginació al poder amb allò de les Olimpíades que permeteren la transformació de la ciutat i el controvertit Fòrum de les Cultures. Els dos últims alcaldes hereus d'aquesta tradició han estat Joan Clos i Jordi Hereu. D'aquí uns anys si dediquen un carrer a Joan Clos caldrà especificar a sota que fou alcalde de Barcelona i Jordi Hereu que ja ha intentat passar a la història de la ciutat amb una genial idea per a la Diagonal, però que no li va sortir massa bé i molt menys a Carles Martí.

Montserrat Tura no és del cap i casal, té experiència en l'alcaldia de Mollet, segurament té il•lusió per la tasca nova i ganes de renovar. I des de la distància, és capaç de veure i identificar les necessitats i les oportunitats d'una ciutat dinàmica. Les enquestes dels diferents mitjans li donen resultats més favorables que els de Jordi Hereu. És curiós que després de tanta discriminació de gènere, en temps difícils les dones són la solució i no el problema. En la seva nòmina també hi figura la d'ex consellera de la Generalitat i potser futura candidata a la presidència de la Generalitat, de fet, a les últimes llistes, anava la segona, potser no se'n recorden, però, era la segona.

L'executiva del partit dels socialistes ha decidit mantenir-se "neutral" davant del candidat i la candidata, això si que és una novetat, però la novetat té matisos. El dia 12 salta la notícia de la presentació de Montserrat Tura, un dia després el PSC es declara neutral i posteriorment no demana els avals corresponents a la candidata aplanant el camí de les primàries. La festa prenia cos i extensió, i a l'Hospitalet s'hi apuntaven, però el PSC va tallar de soca-rel tota iniciativa de convertir la festa en una orgia amb un clar missatge a totes les poblacions. Barcelona és Barcelona i ens hi juguem massa cosa.

En definitiva, el proper dia 19 de febrer uns tres mil i escaig militants i uns vuit mil simpatitzants tindran la clau de volta del futur de Barcelona. La història de les primàries fa temps que va començar, en un principi tothom pensava que seria una pràctica habitual, però uns quants resultats adversos va portar a convocar-les en moments molt puntuals. Les primàries no sempre han donat els resultats esperats, sovint el candidat "desprotegit" de l'aparell del partit és qui ha guanyat la votació per solidaritat amb el feble davant del poder dels aparells, recordem les primàries de Madrid de fa poc mesos, o la pròpia elecció de Zapatero en el Congrés del PSOE. Els mitjans de comunicació ja han emès el resultat: Montserrat Tura obtindria més regidors que Hereu i es situaria a poca diferència dels regidors de CIU. El 19 de febrer sabrem el resultat, tot sembla que Montserrat Tura serà la candidata que obtindrà més vots. Després, caldrà engrescar als votants de Barcelona amb un projecte de ciutat, innovador, plural i igualitari. Sense vencedors ni vençuts.  Segur.