Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
María Laffitte, pionera del feminisme intel•lectual espanyol
María Laffite (1902-1986), també coneguda com la Condesa de Campo-Alange, va ser una escriptora andalusa que va lluitar pels drets de la dona i per aconseguir la implantació del vot femení. En el transcurs de la seva vida, va publicar múltiples obres literàries i assajos, així com un llibre de memòries. Tot un seguit d’obres que van néixer amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les dones espanyoles de l’època.
memòria | 25/01/2011

Foto: Federación de Mujeres María Laffitte

María Laffitte, Condesa de Campo-Alange

 Xènia Fortea.- Ja des de ben petita, María Laffitte va rebre una educació refinada, pròpia de les famílies espanyoles de classe alta que gaudien d’una situació econòmica privilegiada. Una educació que, no obstant, tenia un únic objectiu: preparar-la per al seu futur paper com a esposa i mare. Després d’uns anys,  va conèixer en una festa a José Salamanca, Conde de Campo de Alange, amb qui, després de contraure matrimoni, va crear la seva família a Madrid.
 
Amb l’arribada de la República, la família, clarament monàrquica, es va traslladar a París, on María Laffitte va descobrir l’art pictòric de l’espanyola María Blanchard. Quan va tornar a Espanya l’any 1939, commoguda per l’obra de la pintora, va decidir escriure un llibre sobre l’artista. 

A partir d’aquesta obra, editada per ella mateixa, Laffitte es va presentar en societat com una escriptora reconeguda. Un paper que es va consolidar l’any 1948 amb la publicació de La secreta guerra de los sexos. Tot i les crítiques dels intel•lectuals de l’èpica (per l’ús de la paraula “sexe”), l’escriptora va obtenir un notable reconeixement. L’any 1961 va publicar La mujer como mito y como ser humano i La mujer en España.

Laffitte, deixebla d’Eugeni d’Ors
Laffitte, pionera del feminisme filosòfic o intel•lectual a Espanya, va participar de  manera activa en el moviment cultural de l’època i va col•laborar estretament  amb els intel•lectuals més importants de l’època: Eugeni d’Ors, José Ortega y Gasset i Gregorio Marañón.
Va destacar com a membre de diverses associacions d’intel•lectuals, com  l’Academia Breve de Crítica de Arte, fundada per l’escriptor Eugeni d’Ors, de qui va ser deixebla; la Hispanic Society of America, així com la Real Academia de Bellas Letras de Sevilla . A més, durant 3 anys (de 1963 a 1966) va ocupar la direcció de la Sección de Letras del Ateneo de Madrid.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som