|
Alicia Giménez Bartlett posterga a Petra Delicado i guanya el Nadal amb la història d’una maqui hermafrodita |
| Per una vegada, a Alicia Giménez Bartlett se li han reconegut els seus mèrits literaris més enllà de la seva criatura literària Petra Delicado i ha aconseguit el reconeixement públic que la seva obra no-policíaca mereixia |
 |
|
protagonistes |
13/01/2011 |
 |
|
Fotos: Esther Sanroma


L'escriptora en dos espais de casa seva
|
M. Eugenia Ibañez.-Perquè, fins al passat 6 de gener, les aventures de la inspectora Delicado tapaven a lectors i crítics la capacitat de l’escriptora per novel•lar més enllà de crims i enredos negrocriminales. Però aquest dia, Giménez Bartlett va obtenir el Premi Nadal, el guardó amb 67 anys d’història, el més antic d'Espanya i, sens dubte, un dels més prestigiosos del panorama literari del país. Així doncs, la nit de Reis, Petra Delicado va passar desapercebuda, arraconada per l’ombra de qualitat que anteriors guanyadors i guanyadores del Nadal –Carmen Laforet, Miguel Delibes, Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute—exigeixen als seus successors i successores en el podi. Donde nadie te encuentre, la premiada obra de Giménez Bartlett, novel•la i reconstrueix la vida d’un personatge peculiar, Teresa Pla Meseguer la maqui hermafrodita del Maestrazgo, nascuda com a dona a Villabona (Castelló) el 1917 i morta com a home, de nom Florencio, el 2004. El llibre, editat per Destino, arribarà a les llibreries en els propers dies.
El Premi Nadal de Giménez Bartlett confirma una carrera literària amb un registre molt variat que arrenca el 1984 amb Exit, i que dóna un gir en 1996 amb la primera novel•la de Petra Delicado --Ritos de muerte--, sèrie que el 2009 va aconseguir la seva vuitena presa amb El silencio de los claustros. Al mig va quedar, en opinió d’alguns, un dels treballs de més qualitat de l’autora, Una habitación ajena (1997) que narra la relació de Virginia Wolf amb la seva cuinera i criada Nelly. Aquesta obra i Exit van ser reeditades per Belacqua en el 2008. En els 13 anys transcorreguts entre el primer i l’últim llibre de Petra només hi ha hagut un forat per a dos llibres no adscrits al gènere policíac, Secreta Penélope (2003) una gran novel•la que va passar gairebé desapercebuda, i Días de amor y engaño (2006), fet que significa que l’èxit d’aquella sèrie ha guanyat la batalla, fins ara, a la producció més literària de l’escriptora.
|
|
Perquè si Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951), és una de les autores espanyoles més conegudes a Europa, bàsicament a Itàlia i Alemanya, és gràcies a Petra Delicado. Un exemple: Nido vacío, el penúltim títol de la dona policia, es va publicar en aquests dos idiomes abans d’arribar a les llibreries espanyoles i a Itàlia va ocupar durant setmanes el segon lloc en les llistes de llibres més venuts, després de la biografia de Jesús de Natzaret escrita pel Papa Ratzinger, una santa competència difícil de superar.
L’autora ha rebut premis a l’estranger –el Grinzane Cavour (2006), l'Ostia-Mare di Roma (2005), el Raymon Chandler (2008)--, ha estat requerida per l'Instituto Cervantes per impartir conferències a Alemanya, ha participat en trobades franceses sobre novel•la negra i va ser convidada pel Pen Club nord-americà per intervenir en la seva trobada de Nova York.
A Espanya, els reconeixements es resumeixen en l’últim Nadal i el Premi Femenino Singular de l’editorial Lumen per Una habitación ajena. L’autora ha atribuït sempre aquest desigual reconeixement a dos motius: “A Itàlia i Alemanya es llegeix més que a Espanya i, a més, els crítics literaris d’aquests països, al contrari del que succeeix en aquestes latituds, no consideren la novel•la policíaca un gènere menor”.
Giménez Bartlett va estudiar filologia a València i es va doctorar en literatura espanyola a Barcelona, on resideix des de 1975 i on va exercir com a professora d’institut durant 13 anys, fins que Petra Delicado la va retirar de l’ensenyament. L’autora es va iniciar en la novel•la negra després d’haver publicat sis novel•les i un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester. “Petra, recorda, va ser gairebé una evasió després d’anys de treball per escriure Una habitación ajena”. Va triar a una dona com a protagonista –no abunden en la novel•la negra--, perquè, diu, volia escriure en primera persona, aportar el seu punt de vista, cosa que obliga a l’autora a furgar en el seu interior, “i el meu és femení”. La seva policia, quarentona, atractiva, molt lligona, va néixer sense vocació de continuïtat, però és possible que el Premi Nadal li hagi posat data de caducitat. Un Premi Nadal en el qual, per cert, troben bon recer les obres escrites per dones: les guanyadores de les tres últimes edicions han estat Alicia Giménez Bartlett, Clara Sánchez (2010, Lo que esconde tu nombre) i Maruja Torres (2009, Esperadme en el cielo. Que s’estengui l’exemple!!!.
|
|
|