Faeeza Vaid, coordinadora de Muslim woman network UK

Laura Fernández.- Faeeza, sud-africana de naixement i britànica d’adopció, no ho creu. Ens explica que sovint se les categoritza i es confonen les seves creences religioses amb conceptes com opressió i submissió. Se senten constantment jutjades alhora que fartes de justificar la seva fe i la seva participació a Occident. Faeeza és una d’elles, però són moltes les dones islàmiques en el Regne Unit que lluiten per aturar el creixement dels estereotips en les societats occidentals. “Si es busquen imatges de dones musulmanes a Internet, la majoria de fotografies que apareixen són dones portant el hijab (vel). Això no és representatiu de la realitat en el Regne Unit avui dia” comenta Faeeza Vaid a Donesdigital.

Com d’altres dones islàmiques, Faeeza es va adonar que el món necessita prestar-los un altre tipus d’atenció. Per això ha creat a Birmingham, Anglaterra,  la iniciativa Sisters to Sisters, amb el  propòsit d’emfatitzar l’heterogeneïtat i normalitat dins l'Islam. Ha reunit a musulmanes de procedències diferents i els ha ofert una plataforma on poder explicar la seva història. Des d’enginyeres fins a apassionades de l’esport, són simplement dones amb treballs i vides corrents.

Aquesta advocada i experta en teologia feminista és també la coordinadora de Muslim Women Network UK, una organització no lucrativa que actua com a canal de comunicació entre diferents associacions islàmiques i el Govern. Exigeixen més ajuda institucional i pretenen amb les seves accions eliminar els prejudicis als quals s’enfronten.

Amenaça a la cohesió
Gran Bretanya és un país amb un fort model de diversitat cultural, on, tal com opina Faeeza, “la divisió entre la pràctica pública i privada de la religió no és tan clara com en altres estats europeus”. Segons la coordinadora, “la meva decisió de portar el vel com a mostra de la meva fe no significa que rebutgi valors occidentals. No és que practiqui l'Islam a certes hores del dia i en unes altres sigui ciutadana britànica”.

Aquesta mateixa idea és certament subratllada per Katherine I. Brown, professora del departament de Ciències Socials i Política Publica de King's College London, qui afirma que “el Regne Unit ha fet possible que les i els musulmans se sentin part del país”.

Rana Nazir, enginyera consultora de tractamente d'aigües i membre del projecte Sisters to Sisters.

Per a Brown, el conflicte s’agreuja quan la dona és considerada com una “unitat de mesura” per avaluar quan civilitzats són els membres d’una comunitat. Un clar exemple consisteix en comparar el funcionament d’esglésies i mesquites. “Donat que les esglésies permeten l’accés tant a homes com a dones, assumim que les mesquites haurien de fer el mateix”, explica Brown. “En el que no ens fixem és en el perquè les dones i els homes a l’Islam no resen junts. Simplement creiem que no és moralment correcte”, afegeix.

La distorsió dels mitjans de comunicació
Katherine Brown reflexiona sobre la resposta d’alguns governs al terrorisme fonamentalista la qual ha consistit en considerar als grups islàmics un problema de seguretat nacional. Així mateix, apunta que “se’ls ha demonitzat, sense tenir en compte ni tan sols les característiques socioeconòmiqes que poden obstruir el seu progrés social i econòmic”. Intensificar, per tant, la vigilància sobre aquests grups tanca el perímetre de desplaçament de les dones mahometanes.

Començant per a l'esquerra, Feeza Vaid, coordinadora de Muslim woman network UK, Shabana Mahmood, membre del Parlament britànic y Shaista Gohir

 
Tant col•lectius feministes islàmics com experts atribueixen gran part de la culpa a alguns mitjans de comunicació, els quals, en ocasions, difonen una imatge distorsionada de la dona musulmana que no sempre coincideix amb la realitat pluralista. D’acord amb Brown, imatges de dones amb el hijab apareixen sovint en debats on es discuteixen temes islàmics que ni tan sols tenen a veure amb aquest vel, convertint-lo en un símbol amb el qual “representar la història” i assegurar que “existeix un problema”.

Escurçant diferències
Malgrat que el Regne Unit ha sabut resoldre amb èxit els fluxos d’immigració que rep el país, seria ingenu pensar que les dones musulmanes no troben obstacles que dificulten el seu desenvolupament social i econòmic.

En general, les xifres en educació i ocupació entre comunitats musulmanes estan per sota de la mitjana nacional. Segons Silvestri, les causes han de relacionar-se amb “la trajectòria migratòria i l’estat econòmic de les seves respectives famílies, però mai amb la religió”.

Brown coincideix amb Silvestri en les seves apreciacions. “La meva opinió és que existeixen valors culturals, en comptes de religiosos, que pretenen restringir la participació de la dona en l’àmbit públic”. Trobem, doncs, dones que no solament lluiten per impedir el creixement d’estereotips, sinó que es veuen obligades a negociar constantment amb les normes patriarcals i amb la persistència de tradicions arcaiques en els seus cercles familiars i en les seves comunitats.

En aquest sentit, els problemes socials s’assemblen en la seva forma i contingut als que tenen dones de qualsevol creença, o sense cap creença, als quals s’han d’enfrontar a Gran Bretanya i a Occident en general, on els patrons atàvics són encara una realitat. Segons Brown, “les dues tenen de vegades dificultats per combinar les seves aspiracions professionals i familiars amb els seus propis desitjos”. No obstant això ens hauríem de preguntar "si de totes maneres la igualtat existeix a Occident”, conclou.