|
Reconeixement a l’obra de la feminista i activista Lídia Falcón |
| Els dies 14 i 15 de desembre a Madrid, hem estat de celebració per homenatjar l’advocada i escriptora feminista Lídia Falcón amb motiu del seu 75è aniversari. A la convocatòria de l’acte d’homenatge que es va fer a l’Ateneu han respost un munt de persones, professionals de l’advocacia, del teatre, del periodisme, del món acadèmic, amics i amigues, vingudes de diferents punts de l’estat, d’EEUU i d’altres ciutats europees. |
 |
|
protagonistes |
20/12/2010 |
 |
|
Fotos cedides per Lourdes Pastor Martínez Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres

Lidia Falcón intervenint en l’acte d’homenatge a Madrid

Detall d’una de les taules de debat amb, d’esquerra a dreta el seu fill i periodista Carlos Enrique Bayo Falcón, l’advocada i exdiputada Cristina Almeida, el catedràtic Carlos Paris i Irene Àlvarez, advocada del seu bufet
|
Maria Dolors Viñas.- Lídia Falcón, nascuda a Madrid el 13 de desembre de l935, és llicenciada en Dret, Periodisme i Art Dramàtic, doctora en Filosofia i una de les més rellevants feministes del segle XX. Va ser militant del PC i és una de les fundadores de la Coordinadora Feminista de Barcelona (1976). Alhora va fundar les revistes “Vindicació Feminista” i tres anys més tard “Poder y libertad”. A Barcelona va ser militant del PSUC. Durant la dictadura de Franco va ser empresonada diferents ocasions.
Per tot plegat i més, no és d’estranyar el gran nombre de persones que s’han apuntat a expressar el seu reconeixement. En la història de les dones, és absolutament necessari, fomentar i divulgar les seves vides, les seves lluites, les seves angoixes i inquietuds i no hauríem de parar de buscar espais, motius, esqués que ens facin tirar del fil de les seves històries de vida. De debò, ningú més no ho farà. Per a les dones és del tot imprescindible tenir aquest coneixement. Focalitzar les coordenades en que s’han mogut les dones que ens han precedit, que han fet escoltar les seves veus, i s’han fet visibles, tot denunciant les desigualtats, les injustícies, les atrocitats que han patit masses dones al llarg dels segles arreu del món. En aquest sentit, moltes li devem molt a Lídia Falcón.
|
|
Ha estat una activista infatigable, durant la dictadura, en la transició i en democràcia i, malgrat que no sempre dins els col•lectius feministes es va coincidir amb les seves tesis i els postulats, les unia, això si, bàsicament, les afirmacions dels partits democràtics, però les inspiracions, sovint, eren ben diferents, entre les propostes dels feminismes lliurepensadors i els feminismes arrelats als partits polítics, tot just incipients. Diria que ens va costar aprendre, que els desacords, les contradiccions i les diferencies, poden ser també experiències molt interessants.
Lídia Falcón, convençuda que la paritat política, té dificultats per incorporar les experiències de les dones, afirma que el fet de ser dona té molt poca incidència en un partit, per aquest motiu, va fundar el partit Feminista d’Espanya (1981) del qual n’és presidenta.
La seva enorme producció literària, la seva eloqüència i qualitats pel lideratge li van afavorir una gira per diferents universitats americanes durant dos anys. Les companyes que van venir a l’homenatge, expressament de les universitats de Nueva Jersey i de NY, afirmen que la seva estada com a professora convidada en aquestes universitats va ser decisiva per que l’alumnat comprengués i s’impliquessin en activitats i tallers per donar a conèixer i debilitar la dictadura espanyola.
Al costat d’aquets testimonis vull fer esment de l’escassa presencia de col•lectius feministes catalans, però cal ressaltar la magnífica intervenció de la professora de la UB Anna Caballé reflexionant a l’entorn de l’obra biogràfica i del periodista i ex parlamentari Ignasi Riera, analista del conjunt de l’obra lidiafalconiana. Riera qualifica a Falcón d’eficaç “predicadora de la idea”, polèmica, alabada i criticada sempre apassionadament. Mai passarà desapercebuda i mai deixa a ningú indiferent.
|
|
|