Montserrat Puig.- L’organització ha anat a càrrec de “La Comisión para la investigación de los malos tratos a mujeres y la Plataforma de Organizaciones de Mujeres para la Abolición de la Prostitución” amb suport de diverses organitzacions de Catalunya com La Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu, el Lobby Europeu i d’altres associacions.

Totes les ponents s’han manifestat a favor de l’abolició de la prostitució.Rosa Mª Fernández, presidenta de la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu, ho ha expressat clarament: “Dues postures es manifesten dins el moviment feminista, la que opta per una reglamentació o regularització de la prostitució, i l’abolicionista. Si l’objectiu és lluitar per la igualtat, la regulació és discriminatòria. Cada dona ha de poder escollir la seva vida i trobar un lloc en el mercat de treball. El Govern no pot admetre que la prostitució sigui un dels grans negocis. Els proxenetes són explotadors sexuals i no empresaris”. I va afegir que no es volia atacar a les dones prostituïdes, elles són les víctimes.

Suècia i Noruega, països abolicionistes
El camí per l’abolició de la prostitució és llarg i sinuós. Alguns països ja l’han iniciat. Segons l’assessora del govern suec Gunilla Ekberg, Suècia el va iniciar a la dècada dels 80 amb les denúncies del moviment feminista. El 1999 es publica la Llei contra la compra dels serveis sexuals. Al mateix temps es porten a terme tasques educatives, campanyes de conscienciació i suport a les víctimes. En el moment en què es prohibeix la compra de serveis sexuals la llei posa l’accent sobre els clients i proxenetes. El camí, però, no ha estat fàcil. Va ser necessària una àmplia mobilització de grups feministes, ONGs i dones amb càrrecs polítics al Parlament per aconseguir el 2004, que la llei castigués als que volen comprar els serveis sexuals amb penes que van des d’una simple multa fins a penes que poden arribar als sis mesos de presó. Les avaluacions fetes demostren que ha disminuït el nombre de transaccions sexuals. Però encara no podem abaixar la guàrdia.

El model suec és estudiat per altres països nòrdics com Dinamarca i Finlàndia. Es fan reunions de coordinació en les quals Noruega també hi participa.

Agnette Stron, que pertany al Front de Dones de Noruega va ser a Barcelona per explicar el procés per l’abolicionisme de la prostitució al seu país. L’any 1975 va començar a actuar el Front de Dones, explicant que la seva lluita anava contra els prostituïdors i els que impulsaven la pornografia infantil. De mica en mica s’hi van anar sumant altres grups de dones, moviments universitaris i sindicats. Es va fer una campanya explicant què hi havia al darrera del fenomen de la prostitució, la degradació d’un sexe per l’altre, i qui se’n beneficiava. Entre 1985 i 1989 s’intensifiquen els contactes amb altres països, com Rússia ja que els homes noruecs compraven dones en aquest país. També amb Filipines i alguns països balcànics. Es mantenen contactes amb l’estament militar per impedir que els soldats noruecs facin explotació sexual en altres països.El primer de maig del 2006,els sindicats  aprofiten la mobilització per anar contra una legislació del  govern que pretén salvar als traficants.Després de moltes lluites i d’unificar molts sectors el dia 1 de gener de 2009 el govern noruec promou la llei d’abolició de l’explotació sexual i el proxenetisme. 

Espanya és un dels pocs països que permet inserir en diaris generalistes anuncis de contactes.Una conclusió d’aquestes jornades és la d’endegar una campanya al nostre país per la no publicació d’aquests anuncis, sota el lema:

"Perquè volem una premsa de qualitat, no compris diaris que portin anuncis de prostitució".

Al mateix temps es reclama a les institucions que no insereixin cap tipus de publicitat a la premsa que porti anuncis de prostitució.