Mavi Carrasco.- Quan al 1923 es funda la República Turca, el líder de la revolució que va posar fi a l’Imperi Otomà, Mustafa Kemal Atatürk, va abolir la llei islàmica, va prohibir el barret “fez” dels homes i el vel de les dones, va proclamar la igualtat de sexes i, a l’any 1934, va donar per primer cop el vot a les dones. El seu objectiu era construir una nació forta, laica i europea. Malgrat que a la seva mort, els seus successors van relaxar les prohibicions referents als aspectes religiosos, durant dècades els líders polítics i els partits majoritaris van mantenir el laïcisme com el primer punt del seu ideari.

Aquest panorama va començar a canviar a finals dels anys 70. Donada la mecanització dels treballs agrícoles, d’una banda, i a la repressió de l’exèrcit sobre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), d’una altra, milers de persones es van veure obligades a emigrar a grans ciutats com Istanbul. Els immigrants es van sentir desprotegits i  oblidats per part de l’Estat i es van acollir a les xarxes de beneficència islàmiques, les úniques que els hi van oferir ajuda. Així es va organitzar l’islamisme polític turc que és, per tant, de caràcter urbà i no rural i que va arribar a la seva culminació amb la victòria de Recep Tayyip Erdogan, del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), a les eleccions generals del 2002 i,  que, avui dia, encara continua al poder.

Des de la seva arribada al govern, Erdogan ha encetat reformes polítiques que són interpretades per aquelles persones i institucions de pensament laic com un intent de reislamitzar Turquia. Un exemple és el vel. A les universitats, així com a les empreses públiques, l’ús del mocador està prohibit.  El govern islamista de l'AKP va aprovar una reforma de la constitució per a permetre el seu ús a les aules, però el Tribunal Constitucional, que junt amb l’exèrcit és un dels grans defensors de la laïcitat de l’Estat, va abolir la reforma per considerar que atemptava contra el principal fonament del laïcisme.