Montserrat Bros. - La bellesa no té el mateix valor en l’home que en la dona. Històricament la bellesa ha estat l’única basa de la dona per progressar econòmicament i aconseguir un futur millor. Al segle XXI, la dona té molt més que oferir al món: el seu talent, la seva intel•ligència i la seva particular visió i forma de fer. S’ha alliberat dels artefactes opressors de la vestimenta, que no li permetien ni moure’s, recordant-li que la seva existència no anava més enllà que viure com un bonic objecte de decoració per agradar a l’altre i perpetuar l’espècie humana.  

L’alusió més gràfica a aquest conte és quan Mr. Big es declara a la Carrie, per segona vegada, emulant el príncep de la Ventafocs i el col•loca una sabata al seu peu, encara que no sigui de cristall, sinó blau i de Manolo Blahnik.   Si deixem a la Ventafocs i ens centrem en els vestits, la Carrie es canvia unes 50 vegades d'abillament, i seu amigues unes 30, aproximadament. Així es pressiona la dona per tenir un armari variat i inaccessible per a la major part de la població. Però aquesta pressió encara s'accentua més amb la reacció de les protagonistes davant dels quilos de més de la Samantha, que fins i tot posen en dubte, que aquesta pugui ser feliç.

Així mateix, els seus looks solen ser incongruents amb el que fan i pocs pràctics, perquè preval l'aparença a la comoditat. Quan assisteixen a la Setmana de la Moda de Nova York, amb tota la ciutat coberta de neu, dues d'elles porten una faldilla pel genoll i sense mitges o mitges transparents. En una escena, Carrie porta un top de ras i un penjoll mentre pela una panotxa, i en una altra està al llit llegint amb un collaret de perles.   Dones atípiques a primera vista Deixem de costat a aquestes icones de la moda per centrar-nos en personatges més discrets i corrents. Comencem amb l'heroïna de la saga Crepúsculo. Què atreu de Bella Swan si no es vesteix com una princesa, detesta anar de compres i no li agrada parlar de xafardeigs amb les seves companyes de classe? El seu atractiu és que, sense respondre al prototip tradicional i tòpic de la dona, s'ha convertit en la xicota i l'obsessió del vampir Edward Cullen. Cullen és un príncep en tota regla: cavallerós, atent, educat, respectuós, lluita per no veure-la com un objecte per satisfer la seva set de sang -metàfora de la seva gana sexual- i a més li demana que es casi amb ella.   Encara que la imatge de Bella no sigui la tradicional, ni potenciï el rol de dona objecte, ni senti la pressió per estar maca, la seva vida se subordina a un noi en deteniment de les seves relacions d'amistat i familiars, i la seva ambició acadèmica i professional.        Un altre personatge que no encaixa en el tradicional arquetip femení és la Molly, el personatge interpretat per Demi Moore a Ghost. Fet que sorprèn en tractar-se d'un melodrama, que va fer plorar dones de mig món. La Molly vesteix d'una manera que tradicionalment associem al sexe masculí: cabell curt, sabata plana, camises masculines, samarretes folgades, pantalons i quasi sense complements.   Això no significa que sigui una dona tosca, poc atractiva i masculina, sinó que desprèn encant i delicadesa. Tanmateix, és un personatge molt equilibrat, racional -encara que la seva professió sigui artística- independent i segur de si mateix, que sap suportar la pèrdua del seu xicot. Qualitats, totes elles, que solen relacionar-se més amb el sexe masculí per això aquest look. També perquè respon al minimalisme dels 90, encara que Pretty Woman és del mateix any i no segueix aquesta tònica.   Quatre personatges que han arrossegat milers de dones al cinema en aquests últims 20 anys, quatre miralls en els que ens hem volgut veure, quatre maneres de reflectir la dona que ens tornen a repetir que portar vestits de marca soluciona els nostres problemes i que el príncep blau existeix i ens rescatarà de la nostra penosa situació. No és així en totes les històries sobre dones, però sí les que atreuen i fan somiar a la gran majoria de la població.