La joventut cristiana d'Egipte usa Facebook per reafirmar la seva identitat


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Fuad i Assouf es coneixen des de fa menys de cinc anys. Realment no es diuen així, però prefereixo usar noms falsos. S'han fet amics parlant castellà. Naturals d'Egipte, han estudiat a l'Instituto Cervantes del Caire i a la Facultat d'Elalsun de la Universitat d'Ain Shams. Amb 19 i 20 anys, respectivament, treballen en un lloc de venda de postals i records típics en el barri copte del Caire, en un passadís entre la capella de Santa Bàrbara i el monestir de Sant Jordi, envoltats per una reixa després de la qual comencen les incursions per les cases properes, decorades amb mampares de fusta tallada. Ells han trobat en la xarxa social Facebook una manera de desfogar-se i de reivindicar les seves diferències.

món | 23/09/2010

Fotos: Marc Javierre

Jesús Martínez.- Fuad i Assouf, cristians coptes, pertanyen a aquesta minoria religiosa que l'Estat egipci reconeix amb traves, malgrat que la Constitució estableix la llibertat de creença i la seva pràctica (“Egipte és un Estat democràtic basat en el principi de la ciutadania”, article I). “No hi ha estadístiques oficials dels coptes a Egipte”, assegura Assouf, un noi tímid, avantatjat, amb ulleres, una mica escanyolit, amb la mirada d'una figura tanagra, bondadosa, tan penetrant que sembla que ha estat contaminada amb clenbuterol. (Quinze milions d'egipcis professen aquest ritu.) Marginats en una societat musulmana que mira amb cert recel un altre credo, els coptes s'enorgulleixen del seu passat, que mimen i que tracten amb respecte, i reforcen els trets propis que els identifiquen.

Fuad i Assouf s'han tatuat una creu grega entre el dit gros i l'índex de la mà dreta. “Gairebé tots els coptes estem tatuats, així ens reconeixem entre nosaltres”, parla i emmudeix Fuad, baixet, astut com un teixó, el primer home d'una família extensa (un germà perruquer, i cinc germanes casades o amb un peu a l'altar). Fuad i Assouf, al Caire islàmic i oficial, tenen un munt de preguntes que ningú no els sap respondre, i que mai no s'han plantejat formular davant del seu cercle d'amics (elles, amb vel o amb niqah; ells, incapaços de qüestionar els dogmes). És a Facebook on perden la vergonya.

Hi ha repressió a Europa?
Assouf té un germà que es diu igual que ell. Interrogador suspicaç, cursa tercer any de castellà (ell prefereix usar el terme espanyol) de l'escola d'idiomes. Contínuament esmenta a la seva professora Laura, una andalusa que va viure uns anys a Barcelona per a després baixar-se al Magrib. Perspicaç, curiós, afable, amb un afany desmesurat per aprendre noves paraules (“consenso”) i frases populars que desconeix (“no veo un pijo”), encara que de vegades solucioni a la seva manera els problemes amb la llengua.

S'ha d'arribar verge al matrimoni a Europa?
Fuad es pixarà cada vegada que es beu un got de suc de canya de sucre (asab), que compra per dues lliures egípcies (0,20 euros) en un lloc del carrer a la plaça de Tahrir, el bulliciós centre d' El Caire.

Crític amb la realitat del seu país (“hi ha molt lladre”), comprèn que els governs municipals de molts estats de la Unió Europea hagin aprovat resolucions per prohibir l'ús de la burca en les institucions públiques, encara que ell treu importància a la “dona tapada” perquè, segons ell, es considera una tradició arrelada.

Fotos: Marc Javierre

Aparadors d'una de les principals vies d' El Caire

Els aparadors de les vies principals de la ciutat, com Talaat Harb, s'han convertit en expositors monocromàtics en què predomina el negre apocat dels vestits llargs d'una peça, amb un vel ombrívol que només deixa veure els ulls negres pintats amb purpurina i colorets liles; al costat, vitrines en què s'exposa la llenceria fina importada de França, amb les lligacames, picardies i wonderbras. Assouf no excusa a ningú: “És la doble moral”.