Les dones de trenta anys i el feminisme


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Les dones que ja caminem per la sisena dècada de la nostra vida i que, d'una forma o altra, vam participar en el desenvolupament del moviment feminista de la segona meitat del segle XX que va lluitar per a conquerir drets que avui són ja inqüestionables, veiem amb inquietud, i de vegades amb sorpresa, com les dones que caminen per la trentena no només no es declaren feministes sinó que reneguen del feminisme considerant que ja està tot fet.

opinió | 28/07/2010

M. Cinta Montagut

M. Cinta Montagut.- Les joves que han nascut en el món occidental en una època en la qual els assoliments del feminisme s'han fet invisibles, s'han acceptat socialment i no es qüestionen, sense elles saber-ho practiquen un feminisme diguem tàcit, viuen vides feministes però es consideren no feministes i no tenen, en general, consciència política en aquest àmbit. Es desinteressen completament del feminisme fins al punt que ni tan sols el critiquen encara que queden molts problemes per resoldre que no els criden excessivament l'atenció o sobre els quals no reflexionen d'una manera conscient. Problemes com la violència sexual, la desigualtat salarial, el sostre de vidre o la major dificultat per a ocupar càrrecs en l'àmbit laboral, els atribueixen a disfuncions socials sense més transcendència.

Com són i com viuen aquestes dones en la trentena avui? En general són dones que des de la infància les han educat en la idea que en el futur havien de guanyar-se el pa, motiu pel qual els estudis han ocupat un lloc preferent en la seva educació enfront de la idea del matrimoni com a sortida. Donen molta importància a l'amistat i les relacions personals i no veuen en la vida de parella un objectiu imprescindible per a les seves vides. El sexe es viu deslligat completament del matrimoni encara que experimenten el desig de ser mares justament en aquest moment de la seva vida però la societat i la tècnica mèdica els permeten complir aquest desig sense necessitat de compartir-ho amb una parella estable. Són pessimistes sobre el futur i tenen molt desenvolupada la seva subjectivitat i la idea de la seva pròpia independència. No tenen consciència moral lligada a cap dogmatisme o creença religiosa. Estan interessades en la globalització, les noves tecnologies, les malalties de transmissió sexual, la imatge del propi cos. Són dones segures de si mateixes que saben el que volen i saben que cal treballar dur per a aconseguir-ho, no els espanta el futur encara que, com he dit abans, són pessimistes en la consideració d'aquest futur.

El paradoxal del cas és que elles poden ser així perquè les seves àvies i les seves mares van aconseguir per a elles la llibertat de la qual gaudeixen a través de les lluites feministes que van saber posar en l'eix mateix de l'interès general i polític la vida personal com fet precisament polític.

El personal és polític llavors i ara i convé no oblidar-ho i, sobretot, que no ho oblidin elles.