Els contes infantils i juvenils, un reflex de la submissió de les dones a la cultura patriarcal


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Els contes infantils i juvenils són un dels eixos principals a l’hora d’educar els nens i nenes, ja que els ofereixen patrons d’identificació. Moltes d’aquestes obres provenen de la tradició oral. Es tracta, però, de relats que es distancien de l’actual realitat social i mostren unes protagonistes que, en la majoria dels casos, representen símbols com la docilitat

tendències | 28/07/2010

Xènia Fortea.- Accidentaly in love, o el que és el mateix: enamorats accidentalment, és la lletra de la banda sonora que posa ritme a l’amor que sorgeix entre Shrek i Fiona, els protagonistes de la pel•lícula de dibuixos animats Shrek. Sigui accidentalment o no, el cert és que l’amor que uneix la parella segueix la mateixa tònica de la majoria dels contes de fades: Fiona està encantada i només el petó del seu vertader amor, Shrek, trencarà l’encanteri.

Com en aquest relat, en gairebé totes les obres infantils i juvenils, la protagonista es troba en greus dificultats i tan sols el seu estimat príncep blau podrà salvar-la. Només d’aquesta manera podran ser feliços per sempre més. La literatura està plena d’exemples: La Ventafocs, La Bella dorment, La Blanca Neus o La Sireneta són alguns dels contes nascuts de la tradició oral, recollits més tard per escriptors com Charles Perrault i els germans Grimm, i portats a la gran pantalla per la companyia nord-americana Walt Disney. Uns relats, doncs, que es coneixen a través dels llibres i les pel•lícules d’animació. Es tracta, però, d’unes obres que s’inscriuen dins una societat patriarcal, en què les dones desenvolupen un paper secundari i representen símbols tradicionals, com la submissió i la dependència emocional.

Conte de l'escriptora uruguaia Sylvia Puentes de Oyenard

Seguint aquesta línia de plantejament i, sobretot, tenint en compte que els contes infantils i juvenils configuren un dels eixos principals a l’hora d’educar els infants sorgeixen diverses preguntes, com per exemple: Quina lectura s’ha de fer d’aquests contes en què la protagonista mostra un caràcter dèbil i passiu? Cal, doncs, analitzar amb més profunditat quina influència poden tenir aquests relats en els infants? Segons Sylvia Puentes de Oyenard, Presidenta fundadora de l’Associació Uruguaiana de Literatura Infantil-Juvenil, els responsables d’educació han de conèixer prèviament les lectures que recomanen als infants. Els llibres dirigits als nens i nenes ofereixen patrons d’identificació per a les criatures. Els infants poden “simpatitzar amb alguns personatges, odiar-ne d’altres” i també poden trobar models respecte als rols que adopten els homes i les dones en la societat.

En aquest sentit, Puentes de Oyenard considera que és important reflexionar sobre els llibres i les pel•lícules dirigides a un públic infantil i juvenil. Un plantejament, però, que ja està sobre la taula. Durant els anys 70, l’escriptora italiana Adela Turín va posar en marxa l’editorial Dalla parte delle bambine (A favor de las niñas, en la seva traducció al castellà). Va engegar el projecte amb la col•laboració de la il•lustradora Nela Bosnia amb l’objectiu de fomentar la llibertat de la figura femenina en els llibres i els àlbums il•lustrats. Segons apunta Turín, s’hauria de reflexionar “en profunditat i sense prejudicis, amb més sinceritat i modèstia” sobre les pel•lícules i llibres dirigits als infants.

Pel que fa referència als models patriarcals que es desprenen de les pel•lícules, Turín afirma que “la indústria cinematogràfica no té en compte el paràmetre sexisme ni, en general, cap exigència educativa”. Segons l’escriptora italiana, la visió patriarcal que impera en molts dels films d’animació només acabarà desapareixent quan “la societat proposi un percentatge important de famílies diferents”.

Les obres publicades per Turín tracten temes com les relacions de parella i el rol que adopten les dones en el conjunt de la societat. A més, els personatges femenins es caracteritzen per la seva valentia i iniciativa, però en cap cas són noies que esperen a ser rescatades pel seu heroi. Entre els llibres publicats per Turín, destaquen obres com Una feliz catástrofe; Rosa caramelo; Arturo y Clementina o Cañones y manzana.

L'escriptora italiana Adela Turín

L’any 1994, Turín va cofundar a França l’associació europea no governamental Du Côté Des Filles per tal d’acabar amb el sexisme present en els materials educatius. En aquest sentit, des de l’associació promouen “representacions antisexistes en el camp de l’educació” i difonen eines de sensibilització dirigides a les editorials, les empreses d’il•lustració i els organismes institucionals. Turín afirma que tot i que és difícil trobar textos obertament sexistes, “el sexisme es troba en les imatges, que els infants desxifren perfectament”.

Tot i que la consciència social ha introduït alguns canvis en la visió patriarcal, segons Puentes de Oyenard, alguns llibres mostren que “les protagonistes femenines són símbols de valors tradicionals com la docilitat i la submissió” i d’altres –pocs- reflecteixen “prototips d’infracció i ruptura”.

Per la seva banda, Ana María A. Gianotti, professora de la Universitat Nacional de Río Cuarto d’Argentina i autora de Reflexiones sobre la literatura y la formación de maestros, considera que els estereotips són difícils d’eradicar, “encara existeixen llibres sexistes als estants de les llibreries, però en menor quantitat en relació a les dècades anteriors”. No obstant això, apunta que “hi ha molts autors que han fet el salt necessari per donar una visió més igualitària entre homes i dones. Només cal llegir algunes obres de Graciela Beatriz Cabal, Graciela Montes, Emma Woolf, Gustavo Roldán”.

Turín, per la seva banda, posa èmfasi en la necessitat de considerar detingudament les imatges dels llibres. “Els contes de fades són models de relacions allunyats de la vida quotidiana, menys persuasius que els àlbums il•lustrats que relaten fets actuals”. Per aquest motiu, considera que és a través d’aquestes imatges que els nens i nenes es reconeixen i reconeixen a les seves famílies. Al que afegeix: “El rei en el tro amb una gran corona és una realitat improbable. El pare que llegeix el diari al sofà, mentre la mare cuina és un exemple que legitima la forma de vida actual”. En la mateixa línia es mostra Gianotti: “Crec que els contes de fades no són el problema perquè la seva manca de temporalitat Hi havia una vegada i la seva indeterminació espacial ...en un bosc... , ...en un llac... porten al nen a un món allunyat, els ancora en un passat en què els personatges tenen una altra visió del món”. Al que afegeix: “Els que són perillosos són aquells textos o pel•lícules que s’ancoren a l’actualitat i reprodueixen aquest model patriarcal, ja que estan en un temps i lloc definit”.

Malgrat que, poc a poc, la literatura infantil i juvenil comença a reproduir rols més igualitaris en qüestió de gènere, encara queda molt camí per fer. La majoria dels contes de fades continuen sent un reflex de la submissió de la dona a la tradició patriarcal. Una visió, però, que no concorda amb la realitat, ja que les dones han deixat enrere el rol passiu que es desprèn de molts d’aquests relats i han donat pas a una nova etapa en què elles són les que dirigeixen les regnes de la seva vida. Així doncs, avui dia les dones ja no necessiten esperar fins que arribi el tan anhelat príncep blau per ser felices per sempre més.

Per saber-ne més:
Entre Cenicienta y la Moza Tejedora. La mujer en los cuentos infantiles, de Sylvia Puentes de Oyenard

Blog d’ Adela Turín