Més protagonisme per a les dones quan s’informa sobre cooperació i desenvolupament


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

El passat 17 de juny va tenir lloc al Col•legi de Periodistes de Barcelona la presentació del 2n informe, L’anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació per iniciativa de les organitzacions Ajuda en Acció i Intered, amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en el món de la cooperació.

comunicació | 22/07/2010

Foto: Susana Villafañe

Marta Macias, Directora de Catalunya i Balears de la Fundació Ajuda en Acció, en un moment de la seva intervenció

Marta Corcoy.- El primer informe es va presentar el juliol de 2009 i es referia a l’anàlisi de gènere dels mitjans de comunicació audiovisuals catalans. Tant el primer com el segon han estat elaborats per la consultora Indera i s’emmarquen en la campanya Mou-te per la igualtat. És de justícia.

La primera part de l’informe se centra sobre què és la cooperació. Com es representa. Què fan els homes i les dones. A què i a qui es dóna veu. Com es representen les dones en les notícies referides a la cooperació i com es contextualitzen. Al mateix temps també es pregunta què volem que sigui notícia i com trencar amb la praxis de les informacions que es donen actualment centrades en especial en escàndols i desgràcies.

El periodisme ha de ser un instrument per a l’educació i la creació d’opinió i en aquest sentit és convenient produir notícies no androcèntriques, sense sexisme, que no presentin a les dones només com a subjectes passius, com a usuàries, com a receptores, com a testimonis de fets ocorreguts i mostrant aspectes personals i familiars sinó tot al contrari, com a subjectes actius, líders, creadores, emprenedores... En definitiva es tracta de promoure informacions sobre cooperació al desenvolupament en positiu, que tinguin en compte la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere. Oferir una imatge més completa i menys estereotipada, que permeti crear ponts entre diferents realitats en lloc de reforçar idees preconcebudes, afirma Amanda Alexanian, una de les autores de l’informe.

La segona part se centra en alguns exemples d’informacions o reportatges apareguts als mitjans de comunicació, en premsa escrita, ràdio i televisió.
Els exemples escollits són:
-    Quatre reportatges publicats al llarg de l’any 2009 a la secció “Cooperació” del diari AVUI.
-    Dos reportatges del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, dirigit per Rita Marzoa
-    El reportatge del programa 30 Minuts de TV3, dirigit per Eduard Sanjuan, sobre els moments posteriors al terratrèmol d’Haití del 12 de gener de 2010.

Com a metodologia per a l’anàlisi dels casos escollits, s’han tingut en compte els següents aspectes:
-    Presència i/o absència de les dones en els programes sobre cooperació.
-    Contextualització de les desigualtats entre dones i homes en el marc de les realitats presentades.
-    Legitimació dels diferents grups socials en funció de si se’ls concedeix o no la paraula.
-    Estereotips i rols de gènere.
-    Càrrega dramàtica i emotiva dels missatges.

Foto: Susana Villafañe
Imatge general de l’esmorzar de presentació de l’informe. 17 de juny Col•legi de Periodistes. Barcelona

En els resultats de l’anàlisi dels reportatges esmentats s’aprecien qüestions positives en el tractament informatiu com per exemple,

-    L’esforç realitzat per tractar temes d’interès estratègic per a les dones, com la salut sexual i reproductiva o la situació específica de les dones en els conflictes armats.
-    Haver tingut en compte la paritat en les entrevistes efectuades.
-    Un interès per fixar elements del context que ajuden a entendre les causes estructurals dels fets que s’exposen.
-    Una tendència a cercar veus de les persones directament involucrades en les situacions que es presenten.
-    Un intent per oferir imatges diversificades de dones, no limitades només als rols socials preestablerts.

En canvi també s’han detectat limitacions i resistències al canvi com per exemple,

-    L’absència de dones en els temes d’abast general i una presència limitada a temes considerats de responsabilitat i d’interès exclusiu d’elles.
-    Dificultats a l’hora d’identificar l’impacte desigual que una mateixa situació provoca en els homes i en les dones.
-    Ús d’un llenguatge androcèntric en què s’utilitza el masculí per referir-se tant als homes com a les dones.
-    Dificultats per trobar dones com a fonts d’informació principals.
-    Consideració i representació de les dones només en la seva faceta familiar i en funció dels beneficis que poden aportar a la família i a la comunitat.

Dels resultats d’aquesta anàlisi i del debat que es va produir en la seva presentació, s’han elaborat les següents peticions i recomanacions dirigides als mitjans de comunicació:

•    Es recomana una visió més positiva en el moment d’informar i comunicar sobre la cooperació al desenvolupament des de la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere.

•    Es recomana que quan es tracti de la pobresa es faci relacionant-la amb els drets de la salut i de l’educació, i no només mesurant-la en termes econòmics.

•    Es demana un esforç addicional per difondre els objectius de la Plataforma de Beijing.

•    Es recomana millorar la presència de les dones en els programes sobre desenvolupament.

•    Es demana un major esforç en difondre les causes socials, polítiques, econòmiques, culturals i mediambientals que provoquen la pobresa i les desigualtats.

•    Es demana una major legitimitat per els i les protagonistes del desenvolupament, incorporant la visió bidireccional de la cooperació.

•    Se sol•licita als mitjans que mostrin les dones com a subjectes que tenen la seva pròpia història, necessitats i aspiracions i no com a útils transmissores d’estereotips.

•    Es demana que quan tractin sobre cooperació, pobresa o ajuda humanitària evitin utilitzar missatges sota la forma d’anècdota, cercant reaccions emotives que no indignen sinó que més aviat reforcen la distància entre dos mons aparentment separats.

•    Es demana que continuïn treballant per incorporar les dones migrades com part del “nosaltres” i no com “les altres”.

Consultar l’informe sencer