Lídia Vilalta.- És com un pacte de silenci sobre allò que passa en aquest paradís de pedres precioses i materials estratègics, on les dones s’enduen la pitjor part, afirma la Lliga dels Drets dels Pobles, (www.dretsdelspobles.org/) que, a propòsit del 50 Aniversari de la Independència de la RDC de Bèlgica el 30 de juny, va organitzar a Barcelona el Primer Seminari Internacional sobre la RDC en el marc de la seva campanya ‘Congo, perill de riqueses’ (www.perillderiqueses.org), amb la presència d'investigadors i professionals d'aquí i d'aquell país.

Una de les convidades era precisament, la presidenta de GADHOP, Chaty Kathungu Furaha, que és també directora d'un grup d'advocades que lluita pels drets de les dones  i  la infància  (Femmes Juristes pour els droits de la femme et de l’enfant). Aquesta advocada va sol•licitar ‘suport econòmic i acompanyament’ per a aquestes dones congoleses, ‘competents i preparades’ com ella, que treballen per a ‘protegir a la dona i lluiten contra el maltractador’ perquè és insuficient el que fa la Justícia local. Kathungu Furaha va explicar que existeix una greu ‘contradicció entre el costumari (o tradicions) i les lleis’, el que significa que se silenciïn les denúncies i que les que es presentin siguin mínimes, respecte als casos que existeixen. A més, ‘els acusats que entren a la presó surten de seguida’, va subratllar. Aquesta jurista va assenyalar que de ‘350 casos, sobre més de 1.000 que tenen registrats, només s'ha donat algun tipus de reparació a una jove’.

La RDC, explicava el professor de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Mbuyi Kabunda, és víctima de ‘la maledicció de les matèries primeres o l'anomalia geològica’, amb un ‘balanç esgarrifós de més de 5 milions de morts’, des del 1996. És un conflicte inacabat ‘el combustible del qual és el control dels recursos naturals i minerals’ (cobalt, coure...) a més de les preuades terres i les lleres fluvials (70% de la selva africana). Per a Kabunda, el balanç de la descolonizació ha significat una ‘reculada en tots els aspectes’ i les ‘lògiques de la globalització’ han convertit el país en l’objecte de cobdícia de molts governs, que saquegen els seus recursos naturals. ‘És com un supermercat obert sense guàrdies, ni vigilants’; ‘un infern sobre la terra i un paradís per a les violacions sexuals’.

Per a Itziar Ruiz-Giménez Arrieta, doctora en Relacions Internacionals de la UAM el fracàs de les polítiques a la RDC és conseqüència de la suma de les diferents lògiques en diferents agendes transnacionals. D'un costat, ‘aquells que perpetren violència contra les dones i nenes’ i de l'altre, la xarxa de diferents actors, ‘constructors de la pau, la seguretat i la reconstrucció del país’, que va definir com la ‘recepta dominant del Complex Pau Liberal’. Aquí estan les Nacions Unides, les ONG, i, com no, el Banc Mundial, el FMI, els programes de pacificació i transició dels quals, amb les seves receptes econòmiques neoliberals, ‘insisteixen a seguir aplicant, malgrat que han fracassat des de fa més de dues dècades’ a tot arreu.