Llibertat per avortar, reconeguda


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Les dificultats per tirar endavant la llei de salut sexual i reproductiva, que permet avortar lliurement durant les primeres 14 setmanes de gestació, s’estan allargant fins a l’últim moment. La normativa entra avui en vigor, però encara s’enfronta a dos recursos del PP i del govern navarrès al Tribunal Constitucional (TC). Després d’admetre’ls a tràmit, el TC comunicarà properament si suspèn cautelarment la nova llei, a l’espera de la resolució dels recursos.

glocal | 05/07/2010

Foto: Ministerio de Igualdad Reunió de la Ministra Bibiana Aído amb representants de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI)	Irene Peiró.- La normativa vigent fins ara, que data de 1985, despenalitzava l’avortament només en determinats supòsits, tot i que “de facto ha resultat una llei especialment permissiva” -opina Francesa Puigpelat, membre d’Antígona, centre especialitzat en l’estudi del dret des de la perspectiva de gènere impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Malgrat això, considera que aquesta regulació “ha generat molta inseguretat jurídica”. Fins ara, s’han pogut autoritzar la majoria d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) a partir del supòsit que permetia avortar, sense límit de temps, en cas de risc per a la salut física o psíquica de la dona, al qual corresponen el 97% de les IVE realitzades arreu de l’Estat el 2008. Però els metges que aprovaven la intervenció s’enfrontaven a la possibilitat que un jutge qüestionés després el compliment d’aquest supòsit.
Una llei de terminis europea La nova llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs és similar a les de França, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Dinamarca, Bulgària, Itàlia o Grècia, que permeten avortar lliurament les primeres 12 setmanes de gestació, una xifra que es redueix a 10 a Portugal. En el cas de Suècia i Holanda, la IVE es pot practicar sense restriccions les primeres 18 i 24 setmanes, respectivament. “Són una excepció totalment minoritària les que tenen només el sistema d’indicacions -o supòsits-“, com Polònia, Finlàndia o el Regne Unit– opina Puigpelat. A Malta o Irlanda, l’avortament encara segueix prohibit a dia d’avui. A la majoria de països europeus amb avortament lliure durant 12 o més setmanes es pot practicar la IVE passat aquest període, sota certes condicions. La nova llei espanyola permet avortar fins a les 22 setmanes, si existeixen riscos per a la vida o salut de la mare, o greus anomalies fetals, i, sense límit de temps, si un comitè clínic certifica anomalies incompatibles amb la vida o una malaltia incurable del fetus. Fins ara, la llei de supòsits permetia avortar fins a les 22 setmanes, en cas de risc de malformació fetal, i, fins a les 12, en casos de violació.
Foto: Ministerio de Igualdad Març 2010. Aprovació de la Llei al Senat amb els vots a favor del PSOE, Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV), PNV, BNG i alguns senadors del Grup Mixt i de CDC-CiU.	Igual que molts països europeus, la llei de salut sexual també fixa que, després de lliurar informació sobre les ajudes públiques i els drets vinculats a l’embaràs a les dones que vulguin avortar, haurà de passar un període de reflexió abans que no es pugui realitzar la IVE, que, en el cas espanyol, és de 3 dies. Per a la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, la nova llei permet que les dones puguin avortar “en terminis perfectament definits i amb la màxima seguretat jurídica, amb la seguretat que el seu expedient no acabarà en un jutjat”- segons va declarar després de l’aprovació definitiva de la llei al Senat el 24 de febrer. La llei ha comportat la supressió de la pena de presó, d’entre 6 mesos i un any, que fins ara fixava el Codi Penal per a les dones que avortessin fora de la legalitat.
La llibertat per decidir de les menors, al centre de la polèmica Els promotors de la nova llei han hagut d’entomar dures crítiques per part de la Conferència Episcopal, les entitats antiavortistes i el PP. En el seu recurs d’inconstitucionalitat, els populars argumenten que no es dóna protecció suficient al nasciturus ni al dret a l’objecció de consciència. El PP també qüestiona que les menors de 16 i 17 anys puguin avortar sense el consentiment dels seus pares o tutors legals, en cas que pugui comportar-los un conflicte greu, com fixa la normativa. Per contra, els defensors de la reforma recorden que a Holanda, Portugal, Noruega, Suïssa o el Regne Unit, les majors de 16 anys poden decidir avortar sense consentiment. A França, tampoc no és necessari, però les menors han d’anar acompanyades d’un adult, un requisit similar al que s’ha acabat incorporant als decrets aprovats aquest 25 de juny per desenvolupar la nova llei. Les menors espanyoles hauran d’anar al centre on se’ls practiqui l’avortament amb els seus progenitors o tutors legals. Incorporar aquest requisit comporta “el manteniment de la inseguretat jurídica”, segons el president de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI), Santiago Barambio. ACAI adverteix que, si un professional certifica els conflictes greus pels quals la menor no pot comunicar la decisió d’avortar als seus pares, la família pot argumentar després que no ha pogut acompanyar la seva filla en el moment de la intervenció perquè no se l’ha informada. Pel president d’ACAI, el decret tampoc no concreta en quin moment s’ha d’iniciar el recompte de les setmanes de gestació, ni tampoc els apartats de la llei per fomentar la salut sexual i reproductiva o la prevenció d’embarassos no desitjats. Amb aquesta finalitat, la llei recull diverses mesures, moltes de les quals estan adreçades a les menors o a les persones amb discapacitat. Els grans reptes: la desigualtat territorial i el finançament públic
Foto: Ministerio de Igualdad Reunió del Fòrum Internacional de Salut Sexual i Reproductiva, celebrat a Madrid el 24 de juny de 2009	Segons ACAI, el decret tampoc no garanteix l’equitat d’accés a la IVE arreu de l’Estat, com estableix la nova llei de l’avortament, en deixar massa subjecte el seu desenvolupament als governs autonòmics. Les desigualtats territorials han caracteritzat fins ara el sistema espanyol, com mostren els casos de Navarra i Andalusia. A la comunitat foral no existeix cap centre acreditat que realitzi avortaments, mentre que Andalusia reconeix l’avortament dins del seu sistema sanitari i en garanteix l’accés gratuït a través de concerts. Pel que fa a Catalunya, les úniques ajudes econòmiques per a la IVE es canalitzen a través de la ONG Salut i Família (SiF) -subvencionada majoritàriament per la Generalitat- que ajuda a finançar parcialment prop del 20% del total d’avortaments.
Arreu de l’Estat, només el 2% de les IVE es van realitzar en centres públics el 2008. Barambio n’exposa gràficament el motiu: “Si un metge o metgessa de la sanitat pública cobra el mateix faci aquest tipus intervenció o no, per què s’hauria d’arriscar a autoritzar un avortament, si després algú pot querellar-se?”. Per contra, en països com Holanda, Portugal, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit, França o Suïssa, la sanitat pública finança la majoria dels avortaments i, en alguns casos, la seva totalitat. La nova llei de salut sexual no significa, doncs, un punt i final. El seu desplegament s’enfronta ara a grans reptes i obstacles per fer de l’avortament un dret lliure i gratuït arreu de l’Estat. Enllaços: - Text de la llei al BOE: http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/04/pdfs/BOE-A-2010-3514.pdf - Informe “Acceso al aborto en el Estado Español, un mapa de inequidad” d’ACAI: http://www.acaive.com/pdf/Acceso-al-aborto-en-Espana.pdf - Web de Nacions Unides on es poden consultar les polítiques relatives a l’avortament de països d’arreu del món: http://www.un.org/esa/population/publications/abortion/ - Web del Ministeri de Sanitat i Política Social on es poden trobar dades més recents sobre els avortaments registrats a Espanya: http://www.msps.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/home.htm