Els partits amb possibilitats de governar tenen por que la crisi i l’atur els passi factura, els resti vots i els acusin d’afavorir a la població immigrada. Res de nou sota el cel de la vella Europa. És el discurs fàcil, recurrent, dels temps de crisi: tot un clàssic, el pitjor de la nostra tradició. La política és pedagogia i cal practicar-la en temps de bonança i en temps de crisi. La UE sempre ha advertit d’aquestes actituds xenòfobes i molt concretament a Espanya que de tant en tant apareixen certs episodis preocupants.  

Tampoc és nou encetar temes de debat relacionats amb la comunitat musulmana. A Catalunya, fa anys es va discutir sobre el famós mocador que portaven les joves i les alumnes i finalment es va acceptar que era millor portar mocador i anar a escola que deixar a una part de la població sense escolaritzar. Va triomfar el sentit comú, eren temps de concòrdia. 

Ara li ha tocat el torn al niqab i al burka i els ajuntaments s’afanyen a legislar sobre l’assumpte sense tenir en compte el nombre d’usuàries, els motius i en aquests moments dubto que algú sigui capaç de donar un nombre més o menys exacte de la magnitud del fenomen. Fenomen que no agrada a gairebé ningú i que un 70 % de la població europea prohibiria en l’esfera pública, és a dir, als carrers si es pogués, de moment només a les instal•lacions municipals...

Jo no tinc la solució, però tinc alguns interrogants per compartir en relació amb els arguments utilitzats fins ara: si no estiguéssim a les portes d’unes eleccions, haguessin actuat de la mateixa manera? podem prohibir el burka i el niqab, podrem combatre les idees que el sustenten? Ha quedat clar que una cosa són les religions i una altra les interpretacions? Què farem el dia que la nostra veïna de tota la vida –autòctona- es posi el niqab o el burka, també direm que ens fa por?  Ens fan por les dones que no mostren la cara, i els joves que van tapats amb gorres i caputxes i ulleres també o no?  Comencen prohibint el burka i el niqab i acabarem prohibint...? Què ens fa por, la diferència, l’altra, l’altre, el desconeixement, la manca d’arguments...?

Recordeu aquella frase que deia prohibit prohibir. La convivència, la gestió de la diversitat cultural i social implica quelcom més que prohibicions, implica diàleg,  acostament, complicitat, espais compartits, comprensió, cerca de solucions des del consens...