Fotos: Dpt. de Treball. Generalitat de Catalunya

Inauguració del Congrés. Intervenció de la vicepresidenta primera del Govern central Mª Teresa Fernández de la Vega

2.0 o com fer xarxa
Una de les pretensions del Congrés era fer xarxa entre les dones per intercanviar opinions, idees, recursos... en definitiva coneixement i experiència a través de les eines que ens ofereixen les TIC’s. Al llarg dels dos dies s’han utilitzat els ordinadors que hi havia en els diferents espais habilitats i les tecnologies han permès obrir nous contactes, negocis, relacions i amistats.

Encara hi ha desigualtat entre dones i homes a la feina
En els darrers anys les dones han avançat en el terreny laboral, fet que pot conduir a pensar que la situació d’igualtat entre dones i homes està normalitzada i no es perceben les diferències malgrat que encara hi siguin.

Només algunes dades que donen fe de les diferències: el nivell d’ocupació de les dones a Catalunya està lluny de la taxa dels homes. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2010, hi ha prop de 10 punts de diferència pel que fa a la taxa d’ocupació dels homes (67,97%) respecte a les dones (58,35%). Pel que fa a la taxa d’atur de les dones és del 16,68%, mentre que la dels homes es situa en el 19,16%, ja que la crisi ha afectat més als sectors masculinitzats.

Tot i això el 70,9% de les persones que fa més de dos anys que estan a l’atur són dones. La diferència mitjana de salaris entre homes i dones és de 6.973,98 euros. I és en les ocupacions elevades on la diferència entre el salari mig anual entre homes i dones és més pronunciada, arribant a ser de 10.391,32 euros menys.

Poques dones en llocs de decisió
Tot i que el nivell d’estudis de les dones és superior al dels homes, arribant a 7,2 punts de diferència entre les persones titulades superiors, a Catalunya la proporció de dones directives sobre el total de dones ocupades és inferior a la dels homes. Concretament, el 6,5% de dones ocupades ostenten càrrecs directius, mentre que en el cas dels homes, el percentatge augmenta fins al 10,2%, segons es desprèn de l’EPA del primer trimestre de 2010. A més cal tenir en compte que en els darrers anys s’ha incrementat la xifra masculina mentre que la femenina ha baixat.

Finalment assenyalar que a Catalunya, hi ha menys de la meitat de dones empresàries amb persones treballadores al seu càrrec (3,6%) que d’homes empresaris (7,3%).

Aquestes dades ens demostren que encara queda molt camí per fer i que esdeveniments com aquest que permeten conèixer, compartir i intercanviar experiències i models de lideratge i de formes d’exercir el poder a les empreses i en els àmbits professionals són del tot necessaris per fer possible un nou model econòmic més equitatiu i sostenible.

Com diu l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet: "quan una dona entra en política, la dona canvia; quan moltes dones entren en política, canvia la política". La realització de la segona part de la frase encara no ha donat resultats però estem fent camí i de ben segur que ho assolirem.

Les principals conclusions del Congrés She Leader 2.0 són: 
1. Una democràcia ha de garantir la participació equilibrada de dones i homes en els espais de representació i en tots els àmbits i nivells de presa de decisions polítiques, econòmiques, socials i de generació de coneixement.

2. Les dones continuem defensant el dret a la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les nostres carreres professionals. No és just i a més s’ha demostrat perjudicial econòmicament que la generació de dones més formades de tota la Història abandoni el mercat de treball pels obstacles que dificulten, impedeixen o limiten la seva participació en els diferents àmbits de la societat.
 

3. La igualtat de dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social, però també una condició prèvia per assolir els objectius d’un nou model sostenible, productiu i competitiu amb els països de l’entorn.

4. Les dones volem estar presents i visibles a la xarxa. Som agents actius dels canvis socials i econòmics que succeeixen al nostre voltant i la societat no es pot permetre una fractura digital de gènere en l’era de les noves tecnologies.

5. Les dones volem compartir, intercanviar, transferir coneixements, competències, sabers per facilitar l’apoderament personal i col•lectiu. Només així podrem defensar un canvi de valors en una cultura laboral on encara romanen estereotips sexistes que afavoreixen situacions de discriminació i de violència de gènere.

6. Les empreses han d’avançar en el canvi organitzacional aprofitant tot el talent de les dones i constituint equips de treball mixtes, els que millor funcionen. Les empreses que ho entenen així, gaudeixen d’un avantatge competitiu vers les que encara es resisteixen a incorporar la igualtat d’oportunitats de dones i homes com a element clau del procés d’innovació, creativitat i competitivitat.

7. Les dones contribuïm a introduir nous models de lideratge i nous valors centrats en les persones i en el benefici comú, tot generant oportunitats innovadores dins una cultura empresarial clàssica i poc efectiva.

8. La igualtat d’oportunitats de dones i homes no és possible sense canvis en l’organització del temps de treball. La centralitat del presencialisme al lloc de treball pertanyia a les societats industrials i no té sentit en la societat del coneixement amb les tecnologies de la comunicació. Cal superar decididament una organització del temps que limita l’aprofitament del potencial de la meitat de la població i dificulta la conciliació de la vida personal i laboral de totes les persones treballadores.

9. És necessària la corresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit públic i en el privat. Les dones han d’estar més presents en les decisions que es prenen en l’espai públic i els homes han d’estar més presents en les decisions en l’espai privat. Les dones no poden quedar al marge de la política, l’empresa, la ciència, la cultura, l’art o la creació i els homes no poden estar absents de la cura de les persones i les tasques domèstiques. Ambdós espais són necessaris per al desenvolupament integral dels éssers humans.

10. Les administracions públiques han d’acompanyar les dones i la societat en aquest procés imparable cap a la igualtat efectiva, facilitant i estimulant els processos de canvi social.

Més informació:
www.sheleader.cat

Vídeos del Congrés She leader
http://www.sheleader.cat/?page_id=1345