La xerrada va costar d'arrancar per poc habitual i innovadora. Al final la combinació produí "gags" d'humor que van animar a la concurrència de la sala central de l'Àtrium de Viladecans. Era una fórmula arriscada i la barreja va resultar agradable i poc feixuga. Si bé, el resultat no va agradar a tothom, un sector del públic assistent  argumentà que el nivell era excessivament baix i inadmissible per a una obertura congressual.

En aquest III Congrés es respirava un excés de protagonisme institucional i una voluntat de modificar i superar les anteriors edicions. La divisió temàtica en només tres grans grups de treball no va ajudar gens a l’objectiu central. L'esforç de l'organització i del Consell per oferir directrius   es va diluir per voler abastar molt, malgrat que participaren també homes. Els objectius  proposats eren  per als dos gèneres de comú acord.

En el grup de treball “nous valors i rols” es va intentar popularitzar el nom de "tecnoidees" com una fórmula pràctica de la teoria reivindicativa i en el grup de “violències” es va reconèixer el llarg camí fet. On sembla que l'abast era molt ampli com per tenir-ne un control i concretar  fou en la “comissió d'igualtats” on caldrà esperar a les conclusions per saber com s'ha ordenat. Però en conjunt, el congrés ha guanyat, perquè les dones som menys manipulables per- què en sabem més, tenim opinió i arrosseguem, fins ara, a les filles, i a partir d'aquest III Congrés als companys. Tot un èxit. L'únic que va fer una advertència a les dones va ser en Daniel Gabarró: "No us deixeu fagocitar pels homes". De moment, la participació masculina ha estat mínima i majoritàriament entranyable. Probablement hem de fer més recorregut junts amb objectius similars i reflexions paral•leles, conscients que totes i tots ens reeduquem al llarg de la vida i cap dels dos models és perfecte per si mateix.