Reflexió sobre els Bicentenaris a casa Amèrica de Catalunya'> Reflexió sobre els Bicentenaris a casa Amèrica de Catalunya'> Reflexió sobre els Bicentenaris a casa Amèrica de Catalunya'> Reflexió sobre els Bicentenaris a casa Amèrica de Catalunya'>
Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Contra l'absència de la dona en la Història
Reflexió sobre els Bicentenaris a casa Amèrica de Catalunya
Els bicentenaris d'Amèrica Llatina, són un ‘extraordinari pretext’ per a ‘transitar pel món’ però també una gran ‘oportunitat per a poder incorporar la dona en la Història’ perquè ‘l'han omès i la Independència no ha estat una excepció’, manifestava la doctora Inés Quintero, a la Casa Amèrica de Catalunya, en una taula de debat amb historiadors i historiadores d'ambdós costats de l'Atlàntic, sobre el significat de l'aniversari d'aquests 200 anys d'Independència de la corona espanyola en els territoris americans.
memòria | 25/05/2010


Manuela Sáenz,  activista política d'Equador

Lídia Vilalta.- Quintero és professora de la Universitat Central de Veneçuela i una destacadísima investigadora de temes relacionats amb la història del seu país, en els quals visibiliza a les dones (Mirar tras la ventana. Testimonios de viajeros y legionarios sobre mujeres del siglo XIX). En les seves investigacions ha rescatat la figura de dues de les dones més importants, que els manuals no les ha tingut en compte com mereixien: María Antonia Bolívar, germana del “Libertador”, la figura de la qual ha plasmat en el llibre La criolla principal i la de Manuela Sáenz, una activista política equatoriana, alçada fins i tot en armes en diferents països (el que ara correspon a Colòmbia, Perú i Veneçuela), però la biografia oficial de la qual comença i acaba amb la seva relació personal i afectiva durant vuit anys amb Simón Bolívar, ‘aquesta aspiradora que segresta la memòria de les dones’, segons aquesta historiadora.

Primer, va caldre ocultar que elles estaven allí, explicava Quintero, perquè era difícil que les associessin a una figura tan important com Bolívar. ‘Manuela no està al principi, però María Antonia no està mai’, afirmava. Incorporar a Manuela a la història era complicat, perquè la seva vida no convenia als motlles de l'època, però ‘la van ajustar, la van modelar’ i la van convertir en ‘la libertadora del libertador’, a l'incorporar-la com una ‘heroïna excepcional’. Era convenient tenir-les en un pedestal per a ‘esborrar la seva pròpia vida’, perquè elles només han estat fins a ara en la historiografia ‘associades als herois’.

Segons Quintero ‘Manuela era adúltera: es va escapar d'un convent i no es corresponia amb el discurs oficial’. ‘La seva biografia neix quan coneix al “libertador” (1822) i quan ell mor (1830) acaba’, malgrat que va continuar molt temps políticament activa i va morir 27 anys després que Bolívar. Però fins i tot ‘va ser cremada tres vegades en els llibres, per relats de la seva vida al costat d'ell’.

Segons indica la pròpia investigadora en el text: Manuela Sáenz: una biografía confiscada la primera crema fou en ocasió del primer centenari de Bolívar: van desaparèixer les cartes del “Libertador” a la seva estimada de les Memorias de Daniel Florencio O’Leary i, fins l’any 1914, no van sortir a la llum pública els textos que es van salvar del foc. L’any 1949, novament se la condemna a les flames en les Memorias de Boussingault, i en aquesta ocasió, el fragment del francès referit a la Sáenz només va sortir publicat trenta anys després, recollit per José Agustín Catalá.

Sobre la controvertida pel•lícula Manuela Sáenz. La libertadora del Libertador, ‘malgrat anunciar-se com un exercici de desmitificació de Manuela’, Quintero opina en aquest mateix article que ‘no fa sinó reproduir aquesta visió’ en la qual la protagonista adquireix notorietat per haver estat l'amant del “Libertador”.

Pel que fa a la germana de Bolívar, aquesta professora indicava a Barcelona que va entrar ‘edulcorada com la bona consellera, o matrona’, perquè ‘els herois no tenen família, només tenen cavalls, armes i guanyen batalles’... A María Antonia només se la coneix per un consell que va donar al seu germà: ‘no acceptis mai la corona; t’han de conèixer com a libertador’. I, contràriament al consell que li va donar al seu germà Simón, ‘María Antonia era monàrquica’ i per això ‘resultava inconvenient’.

Som les persones que estudiem la història contemporània, subratllava Quintero, qui ‘les hem rescatat’ per a la història. Ara sabem que ella ‘era enemiga de la igualtat i va plantejar una mirada diferent del seu germà i (per això) se la va silenciar’.

Ambdues’biografies són buides i estan com segrestades’ va acabar Quintero, que va reivindicar la diversitat de parers i les opinions variables per a tots els estudis historiogràfics, perquè opina que ‘el que ens va ocórrer (en les Independències) són processos històrics i sempre cal veure'ls amb esperit crític’.

Aquesta va ser, en efecte, la tònica del debat realitzat a la Casa Amèrica de Catalunya, el 13 de maig, on van participar l'historiador cubà exiliat a Mèxic, Rafael Rojas, premiat pel seu llibre Las repúblicas del aire, l'historiador espanyol i expert del Segle XVIII, Manuel Lucena i la també historiadora, Gabriela Dalla Talli, que va fer de moderadora de la taula.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som