Presentació literària de Tanella Boni i exposició fotogràfica d’Angèle Etoundi a Barcelona <br>“En qualsevol país la relació entre homes i dones no presenta un univers harmoniós”


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Presentació literària de Tanella Boni i exposició fotogràfica d’Angèle Etoundi a Barcelona
“En qualsevol país la relació entre homes i dones no presenta un univers harmoniós”

Arreu i a qualsevol cultura, hi ha dones colpejades, violades, assetjades i dominades. La ‘fal•locràcia’ o la ideologia construïda a l’entorn del poder del mascle que, en conseqüència, s’atorga tots els drets, és lluny de ser una invenció africana. De dones enganyades i traïdes pels seus esposos n’hi ha als cinc continents. En qualsevol país la relació entre homes i dones no presenta un univers harmoniós.

tendències | 06/05/2010

Foto: Lídia Vilalta

Tanella Boni

Lídia Vilalta.- Qui diu això és la filòsofa, poeta i novel•lista de Costa d’Ivori, Tanella Boni en el seu assaig Qué vivent les femmes d’Afrique? (Què viuen les dones de l’Àfrica?) (http://www.tanellaboni.net).

Per a Tanella, Doctora en Història de la Filosofia i professora de la Universitat de Abidjan, la majoria dels mals de què parla en el llibre, afecten totes les dones: és aquella condició que comparteixen les dones arreu del món.
És el que més li preocupa i sobre el que treballa. Ho ha estudiat des de tots els àmbits: l’estatus social de les dones, la seva responsabilitat familiar, en el doble treball, públic i privat, en la vida política, què pensen del futur i sobretot ’el que signifiquen les relacions amb els homes amb els que elles viuen (pare, germans, cosins...) i les dificultats amb ells, degut a la gran família africana.

Tot està recollit en el seu llibre que ha pogut elaborar gràcies a una beca d’investigació a Ginebra, que li va permetre compartir temors i frustracions, felicitats i aspiracions amb altres 4 dones, de Camerun, Eritrea, Ruanda i de Costa d’Ivori. Perquè jo sóc africana, però no conec la situació de l’est del meu continent, ni la de la zona dels Grans Llacs, ens comentava. No va poder publicar el treball de seguida i això li va permetre afegir unes enquestes a dones de la ciutat d’Abidjan, fetes per estudiants del seu programa d’investigació. Ara ho ha pogut editar tot plegat gràcies al suport editorial d’un filòsof ivorià.

Perquè una dona pugui entrar en relació amb un home, la indumentària i el llenguatge del cos és important, deia Tanella Buni. Així explicava que les robes multicolors (panos o wax, segons les zones) parlen molt. Unes dibuixen ‘l’ull de la meva rival ’ (això vol dir que sap que ell es veu amb una altra dona); d’altres expressen a la societat que ‘el meu marit és capaç,’ per assumir totes les funcions que li pertoquen. Aquestes i d’altres explicacions visuals estan en el primer capítol; en el segon s’analitza l’amplia família africana i les nombroses obligacions que li pertoquen a la dona. Quan algú es posa malalt a la família, és la dona qui se’n ocupa explicava Buni. ‘Se’n diu solidaritat però és molt difícil per a la dona, i només és ella la que gasta els seus diners per tots els altres’.
En els altres apartats tracta de la mutilació genital femenina (MGM) i de la poligàmia, que a Costa D’Ivori se’n diu en broma ‘bureau’ (me’n vaig a l'oficina). En definitiva, subratllava, que la vida en parella no és gens fàcil. El llibre conté, a més, aportacions d’altres dones que han reflexionat sobre aquests temes, com pensadores i escriptores africanes.

Tanella Boni ha presentat a Barcelona recentment el llibre Los negros nunca irán al Paraíso (Ediciones del Cobre) dins del programa Àfrica Vive 2010. El programa també va comptar amb un Cicle de Cinema en col•laboració amb la Mostra de Cinema Africà de Barcelona: Utopía y realidad. 50 años de ¿Independencias Africanas?. Perquè l’any 1960 va significar el començament de l’alliberament per a les 17 primeres colònies europees que es van convertir en Estats sobirans.

Foto: Lídia Vilalta

"Desvelos" d'Angèle Etoundi. Africa Vive 2010

Macro exposició fotogràfica al carrer
Les activitats del programa África Vive 2010 s’havien iniciat dies abans amb l’exposició de la fotògrafa camerunesa Angèle Etoundi Essamba que, sota el nom de Desvelos, mostrava a l’aire lliure 46 fotografies de 2,25metros (32 en color i 14 en blanc i negre) a la Rambla de Catalunya, en el tram que va del Carrer Aragó a la Gran Via, del 7 al 22 d’abril 2010. A la presentació es deia que ‘les imatges acosten a la realitat africana i conviden a l’espectador a desafiar la idea tradicional de la dona africana, alhora que susciten la reflexió al voltant del seu paper en el camí cap el desenvolupament’.

Etoundi Essamba ha exposat a l’Àfrica, però també a Europa i Amèrica i ha rebut premis i reconeixements arreu. Va néixer a Duala, la capital de Camerun; fou educada a França des dels 10 anys i viu a Holanda des de 1982. Allà ha desenvolupat la seva passió per la fotografia a través de la qual comunica els valors emocionals i espirituals. ‘Ombra i contingut, cos i ànima, Àfrica i el món’ formen el seu univers estètic, les claus del qual són l'orgull i la força, segons ella mateixa explica a la seva web (www.essamba-art.com).

Després de Barcelona, la programació d’Àfrica Vive 2010 (www.africavive.es) continua el camí per l’Estat espanyol fins el 3 de juliol, en diferents activitats organitzades per Casa Àfrica, per millorar el coneixement d’aquest continent tan proper i alhora tan llunyà, per desconegut.