|
L’informe coordinat per Labani mostra les causes de les desigualtats en la participació i representació política de les dones en els 7 països esmentats. Identifica els factors que limiten l’accés i la permanència de les dones en els llocs de poder i de presa de decisions així com els elements potencials per al foment de la seva participació política. També defineix possibles socis estratègics, estableix prioritats d’actuació per a una estratègia de gènere a la zona i ofereix recomanacions per a la cooperació espanyola.
La diagnosi, país a país, revela l’existència de dinàmiques diverses en funció de la història i la cultura pròpia. Així Filipines és el país de la regió que presenta uns indicadors de desenvolupament humà i de potenciació del gènere més alts. Compta amb un fort moviment de dones i el percentatge de participació femenina a les eleccions és més elevat que el dels homes i disposa de mecanismes per a la promoció de la igualtat. Bangladesh és l’únic país de la regió que compta amb quotes de representació al parlament nacional. Timor Oriental arriba al 30% de representació de dones al seu parlament i finalment esmentar que Vietnam compta amb l’organització de dones més potent: la Unió de Dones Vietnamites té presència a tots els nivells socials amb més de 13 milions d’afiliades.
Malgrat les lògiques diferències de cada país s’han pogut definir uns factors comuns i unes necessitats similars a tots ells. A tal efecte s’han delimitat tres blocs prioritaris i estratègics d’actuacions que cal dur a terme:
• Canvis legislatius i estructurals
• Canvis d’actituds socials en la participació de les dones a la política
• Apoderar i capacitar les dones per decidir i transformar
Canvis legislatius i estructurals
Les mesures d’acció positiva com les quotes o lleis d’igualtat són útils però és imprescindible que vagin acompanyades de mecanismes de promoció de la presència i permanència de les dones en els àmbits públics i en els llocs de presa de decisions.
A més són necessaris canvis en els sistemes electorals, amb llistes obertes i amb quotes de representativitat de dones. També és necessari que es contemplin sistemes de finançament de les campanyes electorals que permetin participar activament a les dones de tots els sectors socials, en especial les d’àmbits més desfavorits o allunyats de les elits polítiques.
Finalment, per afavorir la permanència en els llocs de decisió són necessaris mecanismes de control de la discriminació i de la violència contra les dones i la inclusió de les seves necessitats i interessos.
Canvis d’actituds socials en la participació de les dones a la política
En tots els països estudiats s’ha considerat que la cultura patriarcal és una de les més grans barreres que impedeixen a les dones l’accés i la pràctica de la política en igualtat.
Per impulsar canvis d’actituds que fomentin una cultura democràtica i una plena ciutadania, són necessaris programes de sensibilització adreçats tant a homes com a dones, a diferents àmbits i nivells: en els mitjans de comunicació, als centres escolars, en els partits polítics, sindicats, agents socials, en l’àmbit rural ...
Apoderar i capacitar les dones per decidir i transformar
Per dotar a les dones de les eines i recursos necessaris per exercir de manera eficaç i efectiva el seu poder de participació i representació política són necessaris programes de formació continuada sobre governança adreçats tant a les que ja ostenten un càrrec com a les que aspiren a assolir-lo. A més és creu necessari crear plataformes, xarxes d’intercanvi i suport mutu, grups i lobbys de dones per fer sentir la seva veu i sensibilitzar la societat.
També es considera convenient recuperar i donar a conèixer vides de dones que han estat pioneres en l’exercici de la política i que podrien constituir-se en models de lideratge i referents per a moltes joves.
Com a conclusions generals de la diagnosi es considera que una estratègia de gènere per a cada país, en el marc de la cooperació espanyola, hauria d’aspirar a assolir els següents objectius:
1.- Reforçar els compromisos internacionals en matèria d’igualtat de gènere (CEDAW, PdAB...) amb objectius i cronogrames d’accions que es puguin desenvolupar, amb els seus corresponents mecanismes d’implementació, seguiment i avaluació.
2.- Potenciar la coordinació entre i amb els organismes internacionals, en especial els que es dediquen a la igualtat de gènere.
3.- Buscar socis estratègics a la zona per liderar els programes i el projectes previstos.
4.- Elaborar i difondre estudis sobre la participació política de les dones.
5.- Homogeneïtzar les polítiques de cooperació espanyola a la zona i crear mecanismes efectius per un enfocament transversal del treball de gènere.
Més informació: www.casaasia.es
|
Cobertura informativa contra els feminicides a Ciudad Juárez (Mèxic) 
