Hëlène Dutrieu (Arxiu historic de la ciutat,Stadium, octubre de 1911)

Parlem dels inicis de l’aviació a casa nostra, doncs un any abans, l’11 de febrer de 1910, els barcelonins pogueren veure i comprovar per primera vegada, com l’home volava i per tant queia aquell mite, aquell desig de segles i segles enrere, en què l’home posava ales als deus com a quelcom inassolible per l’ésser humà.   Tot just un any després de comprovar que les fotografies que havien vist eren certes, apareixia aquest titular al Mundo Deportivo, a Barcelona es veurien unes jornades d’aviació, tal com es feia al món. En concret a partir del 12 de febrer estaven programades fer a l’hipòdrom de Can Tunis, llogat com a aeròdrom, una sèrie de proves d’altura, durada  i velocitat, però no era el més atractiu en aquella ocasió.   Per entrar a l’hipòdrom per veure d’aprop els vols i els avions s’havia de comprar entrada, amb els següents preus: llotges de sis seients 30 pessetes, Tribunes i cotxes, primeres files a 2’50 i entrades generals a 0,50 pessetes. Es podien comprar a quatre punts concrets de la ciutat o a l’hipòdrom.

Hi havia dues autèntiques novetats, per primer cop es podia veure un aparell Henri Farman, de grans dimensions per l’època, i una altra gran novetat amb gran atractiu, l’actuació d’una dona als comandaments d’un avió, la belga Helene Dutrieu, que compartia el Henri Farman amb el pilot Beaud i un pilot de gran renom, M Gibert, el qual disposava d’un Bleriot XI, avió que ja s’havia vist al 1910.  El Mundo Deportivo el dia 16 de febrer de 1911 publicava: dia 12 de febrer “con el retraso característico de las fiestas de aviación, comenzó la fiesta, presentándose un poco antes de empezar, la charmante Helena Dutrieu, que atrajo la atención de la concurrencia toda, ávida de conocer a la notable i atrevida aviatriz, la cual viose obligada a sufrir innumerables disparos de una nube de fotógrafos”.

,
Avió Henri Farman que pilotà a Barcelona, era un biplaça costat a costat, que assolia una velocitat de 50 Km/h (Fotografia de l'Arxiu Fotografic del Centre Excursionista de Catalunya). La senyora d'esquena a la fotografia es la Mlle. Dutrieu.

El primer en envolar-se fou Gibert que realitzà un vol de 5m 15 s. En aterrar “seguidamente se saca al centro de la pista el Henri Farman, en el que han tomado asiento Mlle. Dutrieu y el aviador Beaud como pasajero. Puesto en marcha el motor, se da la orden de soltar y el biplano emprende ràpida carrera, no perdiendo tierra hasta después de un buen trecho, elevándose entonces pausadamente pero con una estabilidad absoluta”, deia la informació del Mundo Deportivo. Va pujar fins a 150 metres, va realitzar unes voltes i va aterrar, rebent un fort aplaudiment del públic.

Havia volat per primer cop una dona com a pilot a Barcelona, Catalunya i Espanya. Però la cosa no acaba aquí. L’aviadora també porta a volar entre altre gent a dues ‘senyoretes’ franceses Mlle. Primerose i Beaud que eren amigues i van pagar 200 pessetes per uns vols entre 5 i 6 minuts. També volaren com a passatgers els barcelonins Ròmul Bisch, S. Wetheimi lluís Maso i el dia 17  Carles Rosello i el 19 Lleó Compte, segons explica Josep Canudas a Historia de l’aviació catalana, Edicions la Magrana, Barcelona 1983, pag. 21

Qui era aquesta atrevida Hélène Dutrieu de 29 anys?
Era una dona esportista i coneguda en diferents  modalitats d’esport.

En veure volar els Wright al 1908 va decidir fer-se aviadora i al mateix any va envolar-se amb un Demoiselle, però com que no sabia pilotar s’estavellà.

Al 1910 va convèncer a Réne Sommer que li deixes pilotar el seu biplà després de fer un vol realitzant el seu primer viratge i aterrant correctament, però en participar en el festival d’Odessa destrossa l’avió i li rescindí el contracte en adonar-se que no sabia pilotar. Finalment obtingué el títol de pilot.

Mundo Deportivo del 16 de febrer de 1911

Ampliar imatge

El 3 de setembre de 1910 participant en una proba aèria organitzada pel balneari de Blankerberge, s’envolà de la platja del balneari amb un passatger volant fins a Brugues i tornant al punt de partida. En aquest vol havia obtingut sense saber-ho, uns quants rècords: primera dona en volar en camp obert; primer viatge d’anada i tornada de ciutat a ciutat, sense escales, realitzat per una dona portant un passatger; primera dona en volar amb passatger; rècord oficiós d’alçada amb 400 metres; rècord oficiós de durada amb 35 o 40 minuts; rècord oficiós de distància: uns 45 Km. El 5 de desembre de 1910, guanyà la copa Femenina en recórrer 60,800 quilòmetres en 1 h 19 m. I havia també volat fent demostracions en diferents ciutats europees i nord-americanes.