Foto: ACAF

Mestres de l'associació Acaf ensenyant a llegir i esciure en el Ministeri de la Dona a Herat

8 de març, Dia Internacional de la Dona
“Centenars de persones, homes i dones, van participar en la celebració del Dia Internacional de la Dona que vam organitzar amb la col•laboració de diverses organitzacions de dones de la societat civil i amb el governador d’Herat”, explica Hassina Neekzad, directora de WAWN a Herat des de l’any 2007. La convocatòria va ser tot un èxit, ja que “va venir gent de tot arreu, no només del districte d’Herat, sinó també d’altres províncies”.  Tot i l’escàs reconeixement dels drets fonamentals de les dones a l’Afganistan, el Dia Internacional de la Dona és una data de gran importància per al conjunt del país i és festejada per tothom.

Els dies previs a la celebració, Hassina es va reunir amb el governador d’Herat per demanar-li la seva implicació directa en l’acte i va aconseguir la seva aprovació perquè les dones quedessin exemptes d’anar a treballar aquell dia i, alhora, tinguessin més visibilitat en els mitjans de comunicació. Tots els departaments governamentals, coordinats pel Ministeri de la Dona, van aprofitar l’ocasió per penjar pancartes a les portes de les organitzacions i commemorar així aquesta data tan assenyalada. “Durant cinc dies, les fundacions de dones i diverses ONG van posar paradetes als carrers per vendre productes. Va ser realment molt interessant. Nosaltres vam habilitar una botiga per a dones cremades i els vam repartir regals, com teles per cosir i xampú, i els vam donar un plat de sopa per a cadascuna”. Segons Hassina, “a tots i cadascun dels carrers es podien veure pancartes escrites amb els drets fonamentals de les dones”. Uns drets que moltes vegades passen desapercebuts a l’Afganistan.

Fotos: ACAF
Nenes a l'escola

Per tal d’eradicar els nombrosos casos d’autoimmolacions, l’ONG catalana ACAF (l’Associació de Cooperació per Àfrica, Amèrica i Àsia) va posar en marxa el projecte ARIANA, amb l’objectiu de millorar la situació de la dona afganesa després de l’enderrocament del règim talibà. Des de la seva creació, l’any 2002, aquesta associació treballa principalment en accions sanitàries, educatives i de sensibilització, sempre des de la perspectiva de gènere com a eix transversal. El projecte ARIANA, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), dóna recolzament psicològic a les dones autoimmolades que sobreviuen perquè recuperin l’autoestima, l’autosuficiència i puguin continuar amb la seva vida. A més, l’associació els facilita tota mena de mitjans formatius perquè superin la seva situació i, alhora, ajudin altres dones que es trobin en el mateix cas.

Existeixen diverses causes que porten les dones afganeses al suïcidi, entre les quals destaca la violència, tant a nivell físic com psicològic, i la manca de drets humans. En aquest sentit, juga un paper molt important la ignorància, tant per part de la família com de les pròpies dones, dels seus drets a l’hora de rebre educació o una herència, a divorciar-se, elegir marit i la prohibició de sortir al carrer o desplaçar-se sense un acompanyant masculí. A més, també influeixen les tradicions arcaiques que obliguen les menors, la majoria als 14 anys, a contraure matrimoni sense comptar amb el seu consentiment.

Segons l’estudi de camp realitzat per ACAF l’any 2006, gran part de les dones autoimmolades (el 73%) tenen entre 15 i 25 anys. La gran majoria (el 91%) ja estan casades des de ben petites i en el 80% dels casos els matrimonis són forçats: la família política paga grans sumes de diners per la futura esposa i, per això, la veuen com una possessió. El 50% no té cap mena d’escolarització i en el 82% dels casos han patit violència física i psicològica dins l’entorn familiar (el 50% per part de la família política i el 32% per part del marit). En el 98% dels casos, les dones autoimmolades han de tornar al mateix entorn conflictiu i només el 15% manté relació amb la seva pròpia família. Cal remarcar, però, que el 97% mostra interès per realitzar activitats posthospitalàries de formació, com per exemple, costura, cuina, anglès...

Fotos: ACAF

Nenes a l'escola

L’hora del canvi
Segons Glòria, la transformació del país ha de venir dels propis afganesos. “Ells són els que han de demanar aquest canvi i sempre a partir de la seva cultura”, però amb el recolzament del Govern i de la Comunitat Internacional. En la mateixa línia s’expressa Hassina, que considera que la societat civil pot liderar millores. “Els polítics també poden portar un canvi positiu en la vida de la gent. La població afganesa viu sense ser conscients dels drets humans, la Constitució i l’educació” per això és necessari que el govern actuï amb fets concrets i afegeix que “les organitzacions internacionals poden ajudar els polítics i la societat civil en qualsevol àrea de treball. La societat mundial ha actuat de manera ràpida ajudant el Govern i la societat afganesa i, per això, esperem que no deixi de donar el seu suport”.

En 30 anys els afganesos no han viscut en pau: han perdut membres de la família i han deixat enrere una vida pacífica. Durant aquest període, els afganesos s’han vist obligats a emigrar, enmig d’una situació de caos. Segons Hassina, tots aquests aspectes han afectat les comunitats rurals i urbanes de manera negativa, però es mostra optimista: “Si la guerra pot canviar el comportament de la gent negativament, la pau també podrà portar un canvi positiu”.