Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Aterrar l’economia feminista a les aules
En el marc del projecte “La sostenibilitat econòmica i social, l’economia feminista i de les cures en el currículum educatiu”, que analitza el currículum escolar des d’una perspectiva crítica i transformadora, Edualter va organitzar a finals del mes de febrer les “Jornades d’economies feministes a l’aula. Transformar l’escola per posar la vida al centre” amb la intenció de reflexionar sobre la incorporació dins el món acadèmic de totes aquelles qüestions vinculades amb la justícia global per tal que no depengui només d’aquell professorat motivat i convençut, si no que s’integri dins les àrees i les matèries educatives.
glocal | 19/06/2020

Cristina Mora.-   Des del 2010, a través del programa que venen impulsant “Competències per transformar el món” l’equip d’Edualter ha analitzat tot el currículum oficial per tal de trobar, segons paraules d’un dels seus impulsors, Mariano Flores, “les oportunitats que ofereix, tot i tenir les seves limitacions, per poder incorporar visions crítiques i transformadores, com és la visió de sostenibilitat econòmica des de la tradició i la reflexió de les economies feministes”. Una de les primeres carències que van detectar és l’absència de la matèria d’economia dels currículums oficials fins a Tercer o Quart d’ESO. “La nostra hipòtesi és que ja és tard”, considera Mariano, “ja que pensem que l’escola educa des del primer moment. I abans, des de que la criatura neix ja l’estem transmetent i proposant un seguit de pautes i rols. L’eix del projecte vital que cadascú de nosaltres té també està allà. Des del primer joc que fan al pati, encara que estiguin a P3, ja que en certa manera, els principis d’una economia, que està present a tot arreu, ja es comencen a fomentar o instaurar”.

Per contrarestar aquesta carència dins els programes educatius, moltes són les iniciatives que des de diferents entitats d’arreu venen impulsant-se. Amb l’ànim de compartir algunes d’aquestes experiències, establir xarxes i sumar forces per l’educació transformadora, professionals de l’ensenyament i d’entitats diverses van coincidir en les jornades realitzades a l’espai Franscesca Bonnemaison per parlar dels seus projectes, les dificultats trobades, els reptes assolits i els somnis encara per acomplir.


Adriana Guzmán, amb el micròfon a la mà, durant la seva intervenció (Foto: Crisntina Mora)

Des de Bolívia, Adriana Guzmán del Col•lectiu de feminisme comunitari antipatriarcal, va explicar com van ser els propis nens i nenes que els acompanyaven en les seves reunions, mentre parlaven del patriarcat i el masclisme, els que van prendre la iniciativa d’unir-se al qüestionament que estaven fent els adults, ja que les nenes des de ben petites patien el masclisme. En aquell moment es van plantejar “què podem fer, no sols com a mares si no també com a educadores?”, recorda Guzmán. “Per a mi és fonamental generar eines perquè puguin enfrontar aquest sistema. I la primera eina és saber que existeix, que hi ha un món patriarcal masclista, i un sistema econòmic capitalista que t'ensenya l'acumulació, l'individualisme, la competència, la misogínia… Per tal que siguin capaces d'enfrontar-lo. No podem parlar directament de posar la vida al centre i parlar d'economia feminista si no acabem d'entendre com està funcionant el patriarcat, com aquest utilitza l'escola i l'educació, com utilitza i reprodueix les conductes masclistes i de gènere… Tot això té a veure amb l'economia feminista. Si, finalment, el que volem fer és una lluita contra el sistema capitalista explotador i devastador de la humanitat, llavors hem de saber com funciona i aquesta discussió ha de ser a l'escola. No podem fer una educació que no sigui honesta”, valora l’activista, que va coordinar a més la publicació d’una col•lecció de materials elaborats per les pròpies nenes i nens titulada Feminisme per a wawas” (nen o nena en aimara i quechua), que tracten temes com el patriarcat, el colonialisme o el racisme.

Una altra entitat que va participar a les jornades va ser Fuhem, Educació Ecosocial, de Madrid, que ha elaborat una guia “71 propostes per educar amb perspectiva de gènere”, on donen claus de com poder fer-ho des dels centres educatius en diferents àmbits com els materials didàctics, el llenguatge, les relacions, l’ús dels espais, les joguines... Fomentant així la reflexió entorn a aquestes qüestions i oferint alternatives. Mara Nieto, integrant de Fuhem, explica que “un dels àmbits on proposem repensar des d’una perspectiva feminista té a veure amb els continguts que es treballen: posar més referents de dones o de persones diverses i reflexionar també sobre el tipus d’imatges i els estereotips que estem transmetent a través del currículum i dels materials i el llenguatge que utilitzem a l’aula. Es tracta d’intentar ser referents per l’alumnat d’altres alternatives possibles i altres maneres de viure el gènere, la diversitat, etc”.

Davant les dificultats amb les que es troba el professorat per incorporar tota aquesta vessant i aquests materials, degut a l’atapeïment del currículum escolar i una llei d’educació que de moment no prioritza aquestes qüestions, Mara  Nieto reflexiona “és veritat que des del punt de vista del currículum està molt constret, però el que plantejàvem és que com els continguts igualment s’han de treballar i ja tenen una mirada, es tracta de transformar aquesta mirada.  En definitiva, podem continuar treballant el que el currículum diu però oferint una altra mirada alternativa que ens permeti reflexionar sobre el model de societat que estem construint”.


Quim Lucha, de la Fundació Akwaba (Foto: Cristina Mora)

I des de l’Hospitalet de Llobregat, la Fundació Akwaba va presentar “Com vivim? Convivint” un projecte d’aprenentatge servei amb visió de justícia global on uneixen cultura de pau i sostenibilitat econòmica i social. La seva coordinadora, Núria Gómez Campruví, resumeix en què consisteix la iniciativa: “durant el primer any treballem la cultura de pau i l’educació emocional i és una investigació acció-participació on l’alumnat i el professorat reflexionen sobre les seves necessitats, les seves emocions... També hi ha activitats més de comprensió del món, i un skateroom per comprendre que aquestes desigualtats, econòmiques i socials són producte d’un sistema hegemònic patriarcal i capitalista”.
 

En el segon any a través d’estratègies de comunicació no violenta, de l’ètica de les cures i de l’economia social i solidària, desenvolupen activitats participatives i actives a l’aula com capoeira, percussió corporal, etc. Per culminar després en la presa de contacte amb ateneus cooperatius perquè l’alumnat conegui experiències d’economia social i solidària ja existents en el seu barri, molt variades de l’àmbit laboral, on els i les joves veuen que també es treballa l’ètica de les cures.

Quim Lucha, educador de la Fundació Akwaba explica de quina manera aterren conceptes com el d’economia feminista o el d’ètica de les cures a l’aula, tots ells conceptes que a priori poden veure’s llunyans i abstractes per la majoria de l’alumnat de secundària. “El que vam fer és que cada persona reflexionava sobre qui havia proporcionat les cures en les seves vides, quina era la persona més important que havia tractat de proporcionar-li aquestes cures en la seva vida i havien de fer un dibuix. I el resultat, òbviament, és que en la majoria dels dibuixos sortien dones. Això a nivell familiar. Però a nivell laboral, també feien preguntes sobre ètica de les cures a les organitzacions que visitaven. Els hi preguntaven cóm s’organitzaven, si totes les veus tenien la mateixa importància, si conciliaven les seves vides amb el treball... I aquesta era la manera d’introduir aquests conceptes en la seva quotidianitat”, conclou l’educador.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som