Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Vinyet Panyella: No ens cansarem de reivindicar més finançament per a Cultura, perquè els dèficits estructurals són grans
La cultura és un bé social que nodreix la vida de milions de persones i en moments difícils - com l’actual provocat pel coronavirus- és una eina imprescindible per sobreviure aquesta tràgica situació. Qui no ha escoltat aquests dies una cançó per revifar-se? Qui no ha vist una pel•lícula o una sèrie per gaudir i oblidar-se de la terrible pandèmia?
protagonistes | 06/06/2020

Vinyet Panyella (Foto: cedida per l'entrevistada)

Esther Molas.- La gent de la Cultura necessita ajuda. Per això volem conversar amb Vinyet Panyella i Balcells  (Sitges, 1954), escriptora compromesa amb el país i amb la cultura des de fa molts anys. Actualment és la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

- Al febrer vostè va presentar al Parlament de Catalunya les línies de treball i les prioritats del CoNCA. Però l’arribada de la pandèmia ha fet canviar els seus objectius: vol ajudar a l’artista i crear l’Estatut de l’artista. Expliqui’ns què és el Canal d’Emergència Cultural, quantes persones hi han contactat, i què serà l’Estatut de l’artista.

Efectivament, la pandèmia i les seves conseqüències immediates i futures han capgirat el full de ruta del CoNCA d’una banda, però han refermat un dels seus programes cabdals com és el treball per a l’assoliment de l’Estatut de l’Artista. Aquest és un tema que no és nou,perquè segueix el full de ruta iniciat anteriorment i que havíem decidit prioritzar. El nostre treball va en una doble direcció que s’adreça, d’una banda, en les mesures que ha d’emprendre el Govern de Catalunya en aquells àmbits que li són competencials, i d’altra en les que cal plantejar als grups parlamentaris perquè al Congreso de los Diputados es presenti una proposició de llei que aplegui les propostes laborals, fiscals, administratives i socials per tal que els artistes en tant que persones que es dediquen a la creació com els professionals que desenvolupen la seva tasca al voltant de la creació artística tinguin els seus drets reconeguts igual com tenen els altres treballadors dels sectors productiu i de serveis. El problema és que el treball artístic no és amidable pels mateixos paràmetres que el d’altres sectors i el retard legislatiu és tan evident com perjudicial. Les trobades bilaterals i multilaterals que mantenim amb individualitats,col•lectius, sectors i grups parlamentaris coincideixen a grans trets en aquesta necessitat que ara ja és urgència.

El calendari que el CoNCA té traçat respecte l’Estatut de l’Artista en aquests moments té dues fases. Tenim previst tancar les característiques del necessari cens d’artistes i professions relacionades abans de les vacances d’estiu, d’una banda. D’altra a partir del setembre redactarem i aprovarem un seguit de mesures per presentar al Govern de Catalunya que escauen en el seu àmbit competencial. I, alhora, les bases que voldríem que els grups parlamentaris discutissin i assumissin per tal que el Congreso pogués elaborar la proposició de llei. Si tot va bé aquests deures els haurem enllestit al desembre.

Hem obert una altra línia, que és la creació de capital de pensament cultural. Hem demanat a 150 persones de diferent edat, condició,sensibilitatpolíticosocial, situació laboral i dedicació cultural com voldrien que fos la cultura l’endemà de la crisi. Les respostes són tan variades com notòries i caldrà tenir-les en compte a tots els efectes del futur més proper i a mig termini. Fins el 31 de juliol tindrem 150 reflexions de compromís amb la cultura.

- Les persones que es dediquen a la música han vist com els seus espectacles musicals per a la primavera i l’estiu han quedat anul•lats, fet que vol dir que no tenen cap  ingrés econòmic. Vostè ha declarat recentment: “desitjo que ningú es quedi al marge, que la feina sigui garantida per a tothom”. Com pot ajudar el CoNCA a aquests milers de persones que estan en crisi?
L’obertura del Canal Emergència respon, primordialment, a aquesta necessitat. Ens preocupava que les persones que no estaven del tot enquadrades en l’àmbit de les indústries o en plataformes d’aquest entorn, que són una multitud, quedessin despenjades dels ajuts per manca d’accés a la informació sobre els ajuts, i que quedessin sense resposta davant dels interrogants laborals, fiscals, associatius, socials... Tampoc no volíem duplicar esforços amb el canal del Pla de Rescat del Departament de Cultura. Per això vam obrir el Canal Emergència el 15 d’abril i la tercera setmana de maig hem comptabilitzat 162 preguntes de les quals se n’han respost 145 i la resta estan en procés. I cada setmana actualitzem el Canal amb les diferents mesures d’ajut de les administracions. Aquesta és una manera de portar a terme la funció de vetllar i acompanyar els creadors i agents cultures, que és el que el CoNCA ha de fer.
 



- L’organisme que vostè presideix és un organisme no executiu però sí amb pes dins de la Conselleria de Cultura, liderada per Maria Àngela Vilallonga. Per què mai s’ha dotat com cal el pressupost destinat a Cultura sent la cultura un bé social?
La deriva ha estat llarga i la situació és de gran precarietat, a la que s’hi ha ajuntat la precarietat creada per la Covid-19. Les dotacions pressupostàries es discuteixen al Govern i dins del govern el Departament d’Economia i Hisenda té una intervenció decisiva l’exercici i desenvolupament pressupostari al llarg de l’any. Per tant també és el Govern qui ha d’assumir i posar en pràctica el reconeixement de la cultura com bé de primera necessitat i la seva dotació. Quan es van presentar els pressupostos de 2020 ens vam alegrar que el Departament de Cultura liderat per la consellera Vilallonga aconseguís més dotació, i, alhora, vam manifestar que s’havia millorat però encara no era suficient. El Departament i el CoNCA demanem el mateix cadascú des de l’àmbit que li és propi, un finançament suficient; remem en la mateixa direcció. No ens cansarem de reivindicar més finançament perquè els dèficits estructurals i operatius són grans.

- Vostè té experiència en gestió cultural i ha dirigit les biblioteques més rellevants del país. Té el CoNCA algun pla per visibilitzar les artistes i les creadores invisibilitzades durant dècades com són les pintores, les escultores, les directores de cinema i teatre?

Per mandat legislatiu el CoNCA té l’obligació de col•laborar en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació artística i intervenir de manera decisiva en la política de suport a la creació. En les objectius que constitueixen el nostre full de ruta i que vam presentar al Parlament el passat mes de febrer consten com a prioritats l’Estatut de l’Artista, i el foment de la interrelació entre les arts i l’educació com una de les fites més importants per a l’educació en la cultura i en la professionalització de les arts. Un altre tema important són les dotacions d’ajuts a la recerca, la creació i la difusió artístiques, un àmbit on caldria augmentar significativament les dotacions. Amb tot, també les administracions locals i supralocals estan cridades a fomentar les arts i la creació artística ja que són els àmbits de primera referència, i això es tradueix en escoles, ensenyaments, exposicions i incentius de diversa mena. Sense deixar de banda el tan desitjat mecenatge cultural que ha d’arribar a tots els àmbits del medi. 

- Existeix sensibilitat política vers la Cultura?

Recordem que la cultura és un bé social i de primera necessitat, però les dotacions pressupostàries posa en evidència les diferents sensibilitats i gradacions. Això succeeix dins de totes les administracions públiques, però per concretar, en el cas del Govern de Catalunya no s’atorga el mateix nivell de prioritat social la cultura amb l’educació i la sanitat. La situació ha millorat en el pressupost de 2020 però no de manera suficient i estem lluny d’arribar a una dotació satisfactòria. Podríem senyalar altres qüestions pràctiques però la pressupostària és prou indicativa. En el cas del Gobierno de España, l’oposició sistemàtica del Ministerio de AsuntosEconómicos y Transformación Digital actual – i tots els seus predecessors- a una legislació de mecenatge cultural generosa i eficaç ha estat endèmica, fos quin fos el seu titular. A nivell internacional, l’exclusió de la cultura en l’Agenda 2030 és més que significativa. Són tres exemples que demostren que per més que es verbalitzi un concepte si no existeixen mesures per fer-lo efectiu en realitat és una disminució o un menysteniment.

- Finalment, el proper mes de juliol farà un any del seu nomenament com a presidenta del CoNCA. Quina valoració fa del primer any al capdavant del Consell?
No em consideri grandiloqüent si dic que ha estat una temporada trepidant. D’una banda, el fet que la Consellera Vilallonga hagués optat obertament per confiar en el CoNCA i per promoure la seva renovació ja va ser més que un gest. Els deu anys d’existència del CoNCA, sobre els que hem elaborat un ampli estudi de trajectòria i resultats, legitimen i recolzen la seva decisió.
D’altra banda,  la composició actual, fruit de l’acord dels grups parlamentaris, garanteix la professionalitat de les set persones que configurem el plenari en el sentit que venim de lluny, hem picat molta pedra des del món associatiu fins l’audiovisual, des de la música a l’edició, la gestió cultural, l’ensenyament artístic, les arts escèniques, el patrimoni... sense oblidar que el món no acaba a Barcelona sinó que comença al territori. Som set persones compromeses amb la cultura i el seu desenvolupament a Catalunya i treballem amb tant d’entusiasme com complicitats i ganes. Les nostres decisions són, per acord, col•legiades i consensuades en tots els àmbits i això ens fa més forts.

Hem iniciat la tercera etapa del CoNCA amb compromís i amb il•lusió. La pandèmia ens ha capgirat i ens ha mostrat el panorama més desolat que mai havíem viscut però ens ha fet més forts en conviccions i en voluntats. Sí, és un període trepidant i apassionant, però el balanç definitiu el podrem fer a finals de juliol.

 

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som