Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Tolleret: la igualtat és un tema que haurà de ser sempre prioritari al Parlament Europeu
Irene Tolleret, productora vitivinícola, diputada al Parlament Europeu per França pel grup Renew Europa i escollida per la llista centrista Renaissance. Membre de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, i de la d'Agricultura, creu que el Consell de la Igualtat Europeu ha d’estar a l’alçada, perquè el conjunt de l’arquitectura legislativa i política funcioni.
món | 08/05/2020


Irene Tolleret (Foto: Carlota Salut Platas)

Angelina Salut Moià.-  Senyora Tolleret, què fa el Parlament Europeu per la Igualtat de Gènere?. Dretes i esquerres en el tema de les dones i la igualtat no comporta controvèrsies?
Jo soc al Parlament per Renaissance, i vull comentar que tenim un programa per a renovar Europa, sortint de les normes i recol•locant la vida i els valors dels europeus al centre de la nostra reflexió.
Dit això, vull expressar que estic especialment orgullosa de formar part de la Comissió de Dones i Igualtat, és un àmbit on Europa pot fer, i fa, avançar. Aquí no hi ha una opinió de dretes i una d’esquerres, sinó que son temes que canvien la vida de la gent. Estem units per defensar-los.

No trobareu ni un sol diputat al Parlament que consideri normal que les dones estiguin menys pagades que els homes, no! A igual treball, salari igual. No poden estar en contra, perquè ells/es  també són pares, marits, fills/es. El tema de la igualtat arriba i toca a tothom. A un eurodiputat, si els seus fills/es a l’escola no poden tenir educació sexual, també li pot comportar problemes com que la seva filla tingui un embaràs no desitjat o que contragui una malaltia de tipus sexual com VIH... És un tema que no és aliè a ningú. La Comissió de Dones és una comissió on treballem tots a la una.

- Al Parlament encara no s’ha assolit la paritat, esteu en un 36%.  Treballeu en qualsevol comissió o majoritàriament en les “típiques de dones”? Us sentiu reconegudes, escoltades?
Hi ha diputades a tot arreu, sense distinció de dones o homes. No veig cap diferència si és una dona qui fa propostes o un home, ni en com exercim el nostre mandat i les nostres obligacions. Em sento i estic reconeguda com a diputada, en genèric.

L’estat de dret, la democràcia, un dels trets fonamentals de la Unió Europea, fa que hi hagi procediments escrits de com hem de treballar, com hem de moure les coses, com es plantejarà una pregunta al Consell, com es farà... tot està escrit i, com que està escrit, és per a tothom igual.

- Hi ha moltes dones que van a la universitat i amb formació d’alt nivell, però no es reflecteix en els càrrecs directiu o al cap davant de determinades empreses, i, en tot cas, hi ha desigualtats salarials.

Sí, vertaderament és un tema a canviar. Es pot trobar normal que hi hagi aquestes diferències home/dona, a causa de la càrrega històrica, la societat industrial, la societat del treball... aquests comportaments venen de lluny... i es van convertir en el funcionament normal de la societat. Però el que trobo inacceptable és que actualment es deixin les coses així. Amb el control de natalitat la societat ha aconseguit el reconeixement dels drets sexuals i reproductius. És ben cert que al segle XIX, no teníem dret a vot, l’avortament es feia com es podia, en conseqüència el futur de la dona era morir de part o morir d’un avortament, es d’allà d’on venim.

Però ara tenim dret de vot, ens podem posar en política per prendre decisions. Ara que tenim accés a l’avortament i a l’educació sexual, cadascú pot gestionar la seva carrera com vulgui. Es pot triar, podem escollir, són llibertats i drets.

La dona té accés exactament a les mateixes carreres professionals que els homes. Ara si! Hem de fer que en el futur hi hagi una justa representació de les dones arreu, les dones hem d’ocupar el nostre lloc a la societat. Hi ha estudis d’empreses que han estat dirigides per dones, la borsa o altres, que tenen molts bons resultats. No hi ha gens sexuats que facin que la dona sigui menys bona o menys eficaç al capdavant d’una empresa. Hem d’ocupar el nostre lloc!. Aquesta situació de desigualtat és surrealista.

Ens queda molt camí per recórrer encara per aconseguir la igualtat, ja què no tothom ho veu igual.
Sí, queda molt camí però hi hem de treballar.
Una reflexió. Qui ha tingut dos Premis Nobel científics en dues categories diferents? Marie Curie. Qui ha permès que els astronautes arribessin a la Lluna? una matemàtica americana, Katherine Johnson.  Dues dones.


Irene Tolleret (Foto: Carlota Salut Platas)

No dic que les dones hàgim d’estar a tot arreu. Hem de tenir el nostre espai en la societat, en l’esport, en la investigació, en els consells d’administració... Cal que tinguem accés a tots els llocs i càrrecs de responsabilitat. Sovint la gent que s’oposa a que les dones ocupin llocs en els consells d’administració, diuen que el que volem és col•locar dones a qualsevol preu en llocs on hi ha homes més competents. No és pas això. Hi ha dones i homes que són competents i n’hi ha que no ho són. No s’ha de penalitzar a la dona en la seva professió pel fet de poder ser mare, cosa que fa molt bé, sinó que ha de poder ocupar el seu lloc en la societat. Si vol ser perruquera fantàstic! Si vol ser pilot perfecte! És important que des de l’escola es reforcin les aptituds de les dones. Però hem de deixar de fer clixés. Això s’ha de canviar!

Som iguals i en conseqüència tenim la possibilitat de fer el que vulguem, inclòs ocupar llocs de responsabilitat.

- I els drets sexuals i la igualtat versus la religió?
La religió no és el problema. És la pràctica d’una sola religió de manera extremista que mai és bona pels drets individuals. Hi ha països on es practiquen diferents religions i no tenen cap problema. El problema està en l’extremisme. Els excessos mai són bons i menys quan afecten les llibertats individuals. La gent ha de tenir llibertat per practicar la religió que  vulguin, i els que no vulguin practicar-ne cap també tenen els mateixos drets.

Independentment de la religió que es practiqui considero que l’accés als drets sexuals i reproductius, i la igualtat son drets. El fet de no tenir-hi accés a Europa és violència.  Això ja ha estat definit així.

Vaig ésser educada als jesuïtes, tenia companyes que com a mètodes anticonceptius utilitzaven la pregaria abans de tot, funciona? És per això que les dones catòliques tenen més nens, és la seva vida. Però i si hi ha algú que no té ganes d’utilitzar la pregària com a anticonceptiu i s’estima més la pastilla o altres mètodes?, les dues opcions són vàlides.  L’important és poder escollir el que es vulgui fer.  No hem d’impedir a ningú viure la seva vida com vulgui.

- Es modifiquen lleis en relació a la violència i agressions sexuals, però es va molt a poc a poc, no? I en relació als acords de Beijing o d’Istanbul, s’ha avançat prou?
Els petits passos són un bon mètode d’avançar, sovint és una manera de fer camí més ràpid que amb grans passos que moltes vegades no s’hi arriba i comporten sensació de frustració, de  fracàs.

I en relació als acords, NO, no hem avançat prou. Al mateix temps que els convenis i acords avancen,  les necessitats i els drets també evolucionen, la societat evoluciona. La igualtat és un tema que haurà de ser sempre prioritari, per això és molt important que hi hagi un Consell de la Igualtat que  estigui a l’alçada.

- Al Parlament es fan moltes coses, però creieu que el ciutadà sap què feu?
Crec que el resultat de les accions sí que arriba, però potser hi ha una certa incapacitat per transmetre a la gent tot el que s’està fent.

Ara, per exemple, ens estem movent amb el tema de la llei contra la criminalització de l’educació sexual, si no ens moguéssim des d’Europa, penseu que a Polònia tindríem professors que per intentar parlar dels preservatius amb els joves alumnes s’enfrontarien a penes de presó. Hi haurà noies que estaran embarassades amb 13 o 14 anys, perquè no hauran tingut educació sexual. És aquesta la vida que volem? La vida i els drets de les dones afecten a tothom, a tots els europeus, no només a les dones.

Aquests dies també s’esperava una decisió dels Estat Units on es qüestiona l’avortament. A Eslovàquia han volgut fer una llei, a la que també ens hem oposat, segons la qual una dona que volgués tenir accés a l’avortament, abans hauria d’escoltar durant 15 minuts el cor del seu fetus. Tenim una gran amenaça sobre els drets de les dones! I és important que tots els ciutadans europeus estiguin informats, que sàpiguen que és un tema que s’ha de treballar i en què la Unió Europea està treballant i fa avançar les coses.

- Els Estats es prenen seriosament les decisions d’Europa o s’ho miren de lluny?
Aquí hi ha un gran treball a fer, des de les comissions, des del Consell... Som moltes les diputades que fem reunions a peu de carrer. De vegades, un bon programa,  que afecta a diversos països, no funciona perquè un dels estats no ha posat en marxa alguna de les directrius que cal activar, i llavors el programa no funciona per a ningú. Per tant, cal explicar què fa Europa in situ. L’important és treballar directament amb els ciutadans, associacions, ajuntaments, regions... tant a nivell local com europeu perquè tothom entengui el que s’està fent i la importància d’activar tots els mecanismes perquè qualsevol programa europeu funcioni.

Resumint, en totes les polítiques nacionals i europees s’ha de tenir en compte el problema de les dones. És important no oblidar-les davant dels grans problemes de la societat com el canvi climàtic, el Brexit,... és inversemblant que la gent no es pregunti què passa amb les dones en aquests grans afers.

Jo vinc de Renaissence, i per a mi la igualtat ha de ser una responsabilitat dins dels governs de les grans ciutats. El nivell més proper a la ciutadania, com pot ser un ajuntament, no pot restar-ne al marge.  Les dones han de saber que prop seu tenen un lloc que s’ocupa d’elles. És molt important que les polítiques europees siguin assumides per la política local. I entendre que les polítiques europees i nacionals, que s’ocupen de la igualtat, són justes i eficaces. Estem en la bona direcció. És importantíssim tenir un Consell de la Igualtat, perquè el conjunt de l’arquitectura legislativa i política funcioni.
A la Unió Europea hi ha encara 6 països que no han subscrit el Consell de la Igualtat.

Entrevista realitzada en el Parlament Europeu a Brussel•les el dia 4 de març. En aquest dia s’havia de celebrar el seminari El llarg camí vers la Igualtat de Gènere: Què queda per fer?, en motiu del Dia Internacional de les Dones. L’aparició de la Covid-19 va comportar canvis en l’organització i els actes. Malgrat tot la diputada francesa Irene Tolleret, així com d’altres ponents, ens van rebre i ens van explicar la feina que fa el Parlament Europeu en relació a la igualtat de les dones.
 

Altres notícies
Cobertura informativa contra els feminicides a Ciudad Juárez (Mèxic) | món | 04/11/2009
III Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere | món | 26/11/2009
Afganistan vol viure, una exposició fotogràfica de l’ONG ACAF | món | 25/02/2010
Jornades Per Una Altra Mediterrànea | món | 01/06/2010
“Dones: la força del canvi a l’Índia” al Palau Robert | món | 19/10/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som