Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Premsa i COVID-19, o la responsabilitat de la professió periodística
Montserrat Puig i Mollet i Marta Corcoy Rius.- A mida que passen els dies del confinament els sectors professionals és manifesten per exercir la seva professió i demanar allò què els falta per fer-ho, masqueretes, bates, respiradors. Exemples clars: Metges/esses, Infermers/res, Farmacèutic/ques, Fisioterapeutes, Educadors/res Socials, Treballadors/res de Treball Social. També des del sector empresarial s’aixequen veus, els de la petita i mitjana empresa, autònoms, ramaders i agricultors, restauració, i tants i tants altres sectors. I què fa el gremi de periodistes?
opinió | 03/05/2020

El Sindicat estatal de Periodistes fa dies  que es lamenta de la pèrdua de llocs de treball, i de l’augment de la precarietat, així com del funcionament de les rodes de premsa. Que s’assemblen més a monòlegs dels polítics i polítiques que a  un intercanvi d’informació.

També denuncien  que les rodes de premsa amb el govern central, o  els autonòmics, són unidireccionals. Es pot preguntar (a vegades seleccionen els mitjans ) però no hi ha torn de rèpliques. Les rodes de premsa han de ser un diàleg entre polítics i periodistes. Aquests tornaven al seu lloc de treball, i ajustaven la peça al format, premsa escrita o digital, radio, TV, tenint present de qui era la capçalera. Periodisme  més o menys  objectiu, però amb línea editorial pròpia.

Ara les rodes de premsa  es transmeten en directe per televisió, i sentim les respostes dels i les responsables polítiques, i del món científic, sanitari, o d’ordre públic. Només després llegim la feina de transmissió d’informació i d’interpretació que han fet els i les periodistes però la majoria de la població es queda amb la roda de premsa i les respostes preparades.

Des del inici de la crisi sanitària de la COVID-19, tothom parla de les dificultats econòmiques, de quant costarà tornar al ritme anterior. De quines mesures han de prendre els estats, per tal que l’economia no s’aturi del tot. Com protegir els sectors més fràgils de la població.

Alguns governs europeus han fet passos endavant. Portugal, que ja ha demanat als bancs que retornin el rescat; a mig gas França, el President ha renunciat al sou vitalici, i ha explicat una colla de mesures, com ara protegir la industria nacional, recomanat, si és necessari tornar a la navegació a vela, ja que les aerolínies estant en fallida.

Les publicacions de proximitat estan en perill, pel seu abast limitat, i perquè les fonts de finançament que tenien fins ara es poden enfonsar.

Quan llegim que les grans empreses de premsa, com El País (grup Prisa), La Vanguardia (grup Godó ) han fet ERTO’s, cal preguntar-nos si l’ofici d’informar, la feina de periodista no està en perill.

Les publicacions de proximitat com Regió7, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, La Veu de l’Anoia, i tantes altres, vivien bàsicament de la publicitat comercial i també institucional, de les subvencions, de les subscripcions i poc de la venda en Quiosc i remaven contra vents incerts per mantenir-se. En un moment en què poca gent compra premsa de paper, si fallen els anunciants i les ajudes institucionals no són àgils i amb poca burocràcia, cal preguntar-se com sobreviuran aquesta xarxa de publicacions i emissores locals i comarcals, que prioritzen la informació propera.

L’altra tema molt preocupant és la gran profusió de notícies falses, o Fake News, que la pandèmia fa aflorar, moltes per produïdes des de formacions d’extrema dreta, o de dreta, amb l’afany d’enfonsar el govern central. Altres donant xifres de persones mortes  i contagiades “maquillades“, tant a l’Estat espanyol com a d’altres països del planeta. Sistemes de comptabilitzar  diferents, amb els què els governs es protegeixen. Es donen xifres amb números absoluts, no amb percentatges i es fan comparacions entre països del tot inadequades, poc científiques i intencionades. Tampoc es contempla la perspectiva de gènere en les notícies o es fa en contades ocasions.

Molts dels continguts que circulen per les xarxes socials han esborrat la frontera, entre el periodisme  professional, el sensacionalista, l’alarmista, el tendenciós i les opinions documentades. La gent però ho llegeix i es queda amb el què més li convé sense contrastar.
Potser caldria pensar, si els Col•legis Professionals o Associacions de la Premsa estan fent el que cal, per salvar el “gremi”, aquelles dones i homes que amb formació, i dedicació plena ens hem dedicat a l’ofici d’informar.

Una democràcia sense una informació veraç, va coixa. I l’altra cara de la moneda és que la informació digne i contrastada, l’han d’exercir persones amb formació, i amb ètica, que cobrin per la seva feina, i que valorin quina és la línea entre informar i manipular.

Defensar la professió periodística en temps de pandèmia mundial, significa també reforçar la democràcia, i evitar l’alarmisme. Evitar que és vulnerin la  llibertat d’expressió, o els drets humans; es tracta  de no expandir l’alarmisme, ni la por causada per la pandèmia del coronavirus. La frontera és prima i sinuosa.

Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
El 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Ens fem ressò del Manifest firmat per les entitats que promouen un periodisme digne i de qualitat:

Agrupació de Periodistes de CCOO; Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC); Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB). Intersindical CSC; Revista Deriva; Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC); Solidaritat i Comunicació (SICOM) i Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT) i reproduïm a continuació dos dels seus paràgrafs referits a la situació de les periodistes, sobre com es dona la informació sense que contempli la perspectiva de gènere i sobre la relació administracions-periodisme:

Donat que les dones són generalment les més precaritzades -en el nostre sector, com en tants d’altres-, amb sous més baixos, més contractes a temps parcial i en condicions precàries, més falses autònomes i amb més dificultats de conciliació amb la vida personal, subratllem el biaix de gènere i insistim en la necessitat, més que mai, d’engegar plans d’igualtat a les empreses i perspectives inclusives i de gènere en els enfocaments dels continguts. Que la pandèmia no sigui de nou una excusa per posposar les necessitats d’equilibrar les aportacions de les dones i els homes en la professió i en la societat. Així, lamentem que no s'hagin facilitat les dades segregades per gènere així com altres qüestions que han quedat  ocultes als mitjans en aquestes últimes setmanes.

Entenem que en temps de crisi cal que les administracions subministrin la màxima informació possible. Però creiem que no ho han fet correctament, forçant un intrusisme dins dels espais informatius dels mitjans públics fora de mida. Els mitjans públics no són de les administracions que els regeixen, si no de la ciutadania.

Donem suport a les queixes que des de diversos àmbits professionals s'han fet en els darrers dies sobre aquesta qüestió que han permès corregir en part aquestes deficiències. Fem nostra la frase que el periodisme necessita informació oficial, però si només hi ha informació oficial, el periodisme està mort”.

 

Consulta el manifest
 

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som