Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El plaer de llegir a Margarita Rivière
Clara de Cominges.- “Em resulta impossible i a la vegada innecessari resumir qui ha sigut la meva mare durant tota la seva vida. Ja ho ha fet ella a través de les seves entrevistes, els seus articles i els seus llibres. Abans de morir, em va dir que estava molt feliç amb la vida que havia tingut i que anava a morir en pau, tranquil•la i satisfeta per tot allò viscut. I això per a mi és el més important". La meva mare és la periodista i escriptora Margarita Rivière. Va morir el 29 de març de 2015, als 70 anys, a causa d’una insuficiència pulmonar. Aquestes paraules són part del text que vaig llegir en el seu funeral, entre llàgrimes, embarassada de sis mesos de la meva primera filla. Llavors no tenia forces per repassar la seva trajectòria vital i professional i em vaig quedar amb allò fonamental. Cinc anys després, vull rendir-li aquest petit homenatge en forma d’article.
memòria | 28/03/2020

Pensar sobre el que ella pensaria avui de la situació política o del feminisme no té cap sentit. El bo és que podem seguir llegint-la; revisar els més de 30 llibres que va escriure al llarg de la seva carrera. Va destacar amb els seus assajos sobre moda i política, però es va atrevir amb tot tipus de publicacions: des de biografies i llibres de divulgació fins a contes per a criatures i llibres d’humor; “Per què no ho anava a fer?”, es preguntava a El placer de ser mujer (Síntesis, 2005), un volum on explica què li va proporcionar satisfacció tant en l’àmbit personal com en el professional.

Un dels seus primers plaers va ser el dibuix. A l’hivern de 1963-64, va assistir a París a un curs de dibuix de moda i va treballar en un dels primers gabinets de disseny de prêt-à-porter que oferiria a dues marques mítiques: Cacharel i Daniel Hetcher.
Va ser allà on va descobrir que “el plaer consistia en utilitzar el propi talent en alguna cosa que ajudés a crear una vida més amable, justa, fàcil i exigent amb l’esforç de cada persona”. No es pot escriure millor. El món de la moda li va obrir les portes del periodisme. Va fer de corresponsal per a la revista Marie Claire mentre seguia dibuixant: va vendre alguns dissenys de moda (algun d’ells a Toni Miró), va guanyar un concurs internacional de pòsters i va fer il•lustracions per a les revistes Telva i Fotogramas.

No va voler perdre’s res. Va ser membre fundadora d’El Periódico de Catalunya; directora de l’Agència EFE a Catalunya; redactora del Llibre de Premsa i del Programa de mà de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92; va dirigir i presentar el programa de TVE Hablemos del amor l’any 1984, entre d’altres coses. “La realitat i la vida donen molt de si: això és el que vaig descobrir en la meva vida adulta”, explicava.


 


Margarita Rivière amb la seva filla Clara. (Foto: àlbum familiar, cedia per la família Cominges - Rivière)
 

Un total de més de 1.000 converses publicades a diversos mitjans la van convertir en una magnífica entrevistadora. “En cert sentit, ser periodista és estar constantment aprenent coses. I això és un gran plaer. He gaudit molt parlant amb la gent”, afirmava. El periodisme li va permetre conèixer persones de diversa índole. Com m’agradaria que em tornés a explicar la nit que va acabar sopant entre Maradona i Julio Iglesias!
 
La seva vida laboral va ser enriquidora però la maternitat va canviar la seva manera de veure les coses: “Els fills ens situen en el nostre veritable lloc en la cadena humana i ens permeten entendre millor els pares. Ens ensenyen a veure el món amb uns altres ulla i amplien el nostre propi camp de visió”. No puc estar més d’acord. Sento tant no haver pogut compartir amb ella aquest descobriment. Sort dels seus llibres que em permeten aprendre i recordar les coses que ja no li puc preguntar. En certa manera, llegir-la és reviure-la.

La seva mirada feminista va ser pionera. “Sempre he tingut la sensació de què he anat fora de temps:  he intentat fer coses que després s’han normalitzat amb tranquil•litat, però que a mi em va costar força assolir”, comentava. En els anys 70, va donar a conèixer els anticonceptius junt amb el ginecòleg Santiago Dexeus. L’any 2001 es va atrevir amb la menstruació i em va convidar a reflexionar sobre això a El tabú. Madre e hija frente a la regla (Planeta), una publicació transgressora en aquell moment. “Ambdues vam voler proclamar el nostre desacord amb la hipocresia social entorn aquesta qüestió natural de les dones. No es tracta d’exhibir la regla sinó de transformar-la en un tema mitjanament normal”, defensava.

Recentment, vaig tenir l’oportunitat de tornar a veure el programa Imprescindibles amb el documental Nosotras que contamos: Josefina Carabias (RTVE, 2014), en el qual Margarita Rivière hi va participar juntament amb altres pioneres del periodisme a Espanya. Em quedo amb unes declaracions seves que tanquen el reportatge: “Som una generació privilegiada. Hem viscut coses molt emocionants; hem vist l’evolució de les dones, de les periodistes… Però el sostre segueix existint i estic desitjant veure un bon equip de dones que no siguin com els homes, que puguin introduir canvis en la valoració de la informació. Això seria la veritable revolució”. Em temo que la meva mare no va poder veure-ho ni crec que jo ho faci, però espero que les seves tres nétes puguin ajudar a fer-ho realitat.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som