'> '> '> '>
Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Laia Sanz: l'orgull més gran és veure que les que venen per darrera tenen més i millors oportunitats
Ha participat deu vegades en el rally Dakar i les deu ha arribat a la meta. Zero abandonaments. Dades de llegenda per a la millor pilot de la història del raid. Un referent que exerceix com a tal i que assegura que el millor trofeu és veure les carreres dels més petits plenes de nenes.
esports | 23/03/2020


Laia Sanz (Foto cedida per l'equip de premsa de Laia Sanz)

Jéssica Pérez.-  Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) no enganya, és honesta i clara, i si creu que el nou Dakar té molt a millorar, ho diu sense complexes. Després de completar 10 carreres de 10 que ha corregut, s’ha convertit en una de les pilots més respectades del vivac i en part de la història del raid més dur del planeta. Ella encara no ho assimila del tot, però és conscient de que ha jugat un paper important per a moltes noies.

– Com es pren la dona més destacada del Dakar això de córrer a un país com l’Aràbia Saudita?

Nosaltres no triem on es corre el rally, és evident. Però el cert és que si et pares a pensar, no queden gaire llocs on el puguis fer, a Amèrica del Sud passàvem per països amb situacions polítiques complicades, a Àfrica ni et dic... Em va sorprendre quan em van dir que es correria a Aràbia, però també crec que d’alguna manera podem ajudar, som dones, estem allà sent competitives i el país, per força, s’ha d’acabar obrint una mica en aquest sentit.

– Tu has vist el que és ser una dona a Aràbia Saudita?
No, anava espantada, però el vivac és un món apart, no hem viscut la realitat de les dones d’allà ni molt menys. Hem estat en la nostra bombolla.

 – En el pla esportiu tampoc t’ha acabat de convèncer la carrera.
La primera setmana va ser molt maca, però la segona va ser molt perillosa. El rally ja és prou perillós per ell mateix i aquest tipus d’etapes no ajuden. Porto deu anys corrent-lo i mai havia patit tant. Han volgut fer molts quilòmetres a molta velocitat, però li ha mancat exigència física i tècnica.
 


Laia Sanz (Foto cedida per l'equip de premsa de Laia Sanz)

 – Després de patir una caiguda i la mort d’un company (Paulo Gonçalves) els primers dies, es fa encara més dur.
Sí, de la meva caiguda estava bé, però sempre trigues uns dies en trobar-te del tot còmode damunt la moto. L’accident del Paulo va ser un pal molt gran i el tipus d’etapes que teníem la segona setmana no ajudaven a treure-t’ho del cap, no pensava en una altra cosa. Quan et toca tant d’a prop, t’afecta, psicològicament se’m va fer molt difícil.

– Tot i els inconvenients, vas arribar a meta. 10 de 10.
No t’enganyaré, sóc ambiciosa i m’hagués agradat estar una mica més amunt en la classificació, però estic contenta d’haver arribat sencera i haver-ne acabat un més. Hi ha molts pocs pilots a la història del Dakar que hagin arribat a meta deu vegades.
– Quan dius això ets plenament conscient de la fita que suposa?
Crec que no, necessito distància per a valorar-ho. Miro els noms dels pilots que han acabat més Dakars que jo i veig un tal Cyril Depres... Dóna vertigen. No em paro a pensar-ho gaire, és quan passa el temps que te n’adones. Ara ja estic pensant en la temporada i en nous reptes i no paro prou atenció als números, amb els títols de trial em va passar igual, ho poso en valor ara que ja no competeixo.

– Els nous reptes semblen tenir quatre rodes en comptes de dues. Hem vist el darrer Dakar de Laia Sanz en moto?
L’últim no crec, però està clar que en porto deu, tinc 34 anys i el nivell d’exigència en moto és altíssim, hi ha una generació nova disposada a assumir molts riscos i si el Dakar tira cap a in està tirant, com aquest any, fan venir més ganes de fer el canvi. És una cosa que cada vegada penso més, però no crec que sigui l’últim. Avui dia resulta difícil tenir l’opció de córrer amb un bon cotxe, per tant, està complicat.

– Què farem quan el referent es baixi de la moto?
Hi ha moltes noies competint i fent coses importants, segur que sortiran referents nous. Les que venen per darrera tenen més i millors oportunitats de les que vaig tenir jo i segur que aconseguiran grans fites. Si d’alguna cosa em sento orgullosa és d’això, de veure que ara tant les federacions com les marques ajuden molt a les noies, perquè jo no ho vaig tenir tan fàcil aleshores. Sembla que han fet el click, s’ha obert el camí i això és més important que els títols que hagi pogut guanyar. Em fa molt contenta quan vaig a una carrera de joves i està ple de nenes, ja no només competint, sinó al públic.

– I què més s’ha de fer?
S’ha de canviar la mentalitat a molts pares, al final, són els que compren o no les motos a les nenes. El meu pare em va pujar a la moto amb quatre anys i aquí estic.
 

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som