Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Txell Feixas en el seu llibre Dones valentes fa un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que están canviant la història de l’Orient Mitjà
El Col•legi de Periodistes , l’editorial Ara llibres i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) van convidar a la periodista, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio, Txell Feixas Torras a un esmorzar amb professionals de la informació, per parlar del seu llibre Dones valentes i alhora comentar la situació al Pròxim Orient.
comunicació | 10/03/2020


Txell Feixas (Fotos: Francesc Farrè)
 

Montserrat Puig i Mollet. - Núria de José, vicedegana del Col•legi de Periodistes va donar la benvinguda, celebrant  que l’auditori fos mixte homes i dones,  i va fer referència al primer capítol del llibre, Khadija, on relata com una dona afganesa va a l’hospital a parir i diu a la ginecòloga ,catalana, de Metges sense fronteres, si és nen, faci el que pugui si és nena, no la salvis, frase que defineix la situació de les dones a l’Afganistan, on sempre decideixen els homes.
 
Marta Corcoy, presidenta de l’ ADPC, va congratular-se que l’autora fos nascuda a comarques i que des del periodisme local passés  a ocupar diferents corresponsalies, Washington, Grècia, Brussel•les i des de fa uns quants anys al Líban i les zones en conflicte. Per  la seva part Maia Conesa, de  l’editorial, va qualificar a Txell Feixas com una periodista total, que cobreix les informacions no només des de les fronteres amb els soldats, i que en aquest llibre explica la percepció que tenen de la vida i la guerra les dones.

L’autora va dir que havia seleccionat 15 històries relatades per dones en diverses ocasions, però que al Pròxim Orient, n’hi ha moltes més que de manera anònima lluiten per la vida, i pel seus pobles, com si fossin “gotes malaies”, que al final fan forat

Feixas va dir que "aquestes dones t’atrapen, t’ensenyen, i et transmeten com viuen el conflicte, les tradicions, o la guerra.”  Ella es posa al centre, escolta, pensa i creu que no són víctimes sinó supervivents.  Desfà estereotips de percepció que s’utilitzen des del món occidental “velades, amagades a la llar, van fent camí”.

Es va referir també a la presència de corresponsals femenines allà, una d’elles estava  a l’esmorzar,  Anna Alba  d’El Periódico. En total, va dir,  som 8 dones i dos homes periodistes a la zona. Anna Alba ho va corroborar:  relatar a través de les vides privades les situacions de països en conflicte, et permet copsar que les dones estan més empoderades del que sembla. I coincidia amb la Txell que arribar a fer una entrevista profunda requereix, temps, i una actitud d’escolta, per tal que es trobin segures i se sentin acollides.

De seguit va sorgir la pregunta, com has fet la selecció de les 15 històries?. Feixas respon que amb temps, n’hauria pogut posar moltes més, però va diversificar per països i per la contundència dels relats explicats.  N’hi ha del Líban, de Gaza, de Cisjordània, del Kurdistan, de l’Irak, Iemen... I va citar la historia de la Hiyam, de víctima a supervivent oblidada, que en el capítol comença amb la frase: “Quan ets mare d’un fill… d’Estat Islàmic..". Un relat, que la va commoure com commou a les lectores, i que no desvetllaré. Només dir que després de ser venuda tres vegades com esclava sexual, ella torna amb els seus, però no el seu nadó, perquè la seva tribu no l’admet.


Marta Corcoy, Txell Freixa i Núria de José durant la presentació del llbre. (Foto: Francesc Farrè)
 

Divergències per països segons els conflictes bèl•lics
Una altra pregunta que li van fer va ser sobre les diferències que va trobar en els diferents països. Ella respon que en tots hi ha històries ocultes, o que no se saben i va posar d’exemple l’Irak, on amb la invasió dels talibans el 2006,  les conquestes de les dones van fer un pas enrere. Però trobem moviments de dones al Líban, on fan de mediadores en conflictes, estableixen cordons de seguretat en  determinades zones, urbanes o rurals. És a dir espais on les dones es puguin moure, trobar-se i ajudar-se.

Hi ha cròniques  diu la Txell, “que la persona entrevistada, dona o home, no em mira, ni vol mirar la càmera, per la cultura, perquè no estan acostumats o acostumades a ser protagonistes, llavors amb l’equip, el càmera ha  de buscar maneres… perquè ell o ella mirin a la càmera i sembli que em mirin a mi."

A Mossol, explica, anàvem en un comboi (una mena de caravana protegida) i hi havia foc entre els bàndols.  És evident que no tots els països són igual, en uns hi ha democràcies (al seu estil) en altres dictadures.

Les arrels de les desigualtats i de les dificultats del feminisme venen de lluny, a vegades dels temps colonials. Un exemple clar el tenim en les primaveres àrabs. A Egipte, homes i dones, anaven junts a les manifestacions al carrer, però quan tornaven a casa, ella preparava el menjar o fregava. Ell descansava. Junts al carrer, rols diferents a la llar.

Com és la situació de les dones al Líban?, va ser un altra pregunta. Un país amb 18 religions,  algunes persones, et diuen  ara el feminisme no toca, estem en crisi, tenim una guerra al costat, potser més endavant. Hi ha grans diferències. Et trobes amb zones occidentalitzades amb hotels, jardins elegants, i a cinc-cents metres nuclis de barraques. Has de fer cas al “fixer”, guia local o acompanyant del periodista. A vegades encara que tinguem programades  gravacions, per la situació del moment, per com ens miren, ell diu.  “No avui no ho podem fer… potser demà".

L’eterna qüestió de la seguretat, i per tant la clandestinitat
La Txell Feixas ha parlat amb molts grups de dones durant els anys de treballar a la zona, ha vist com les dones treballen com formiguetes, resistència en temps de guerra, i malgrat el pes del patriarcat, algunes dones unides aconsegueixen accions meritòries. En una ocasió va veure de lluny un grup d’adolescents i jovenetes que anaven vestides de blanc, s’hi va apropar i va observar com els vestits estaven esparracats i alguns tacats de sang. Un cartell escrit en àrab denunciava el cas. Li ho va preguntar a la noia que megàfon en mà cridava:  un vestit blanc no amaga una violació.  No ho acabava d’entendre, i en anglès li van explicar: No volem que ningú més s’hagi de casar amb el seu violador. Era un acte de campanya a Beirut. En aquest país el Codi penal en el seu article 522, permet a un violador quedar en llibertat sense judici, si es casa amb la seva víctima.  En paraules de Txell, una aberració a què havien sobreviscut totes aquelles nenes i que es reproduïa encara en altres països àrabs. Les protestes no van tenir aturador, i es van penjar cartells en tanques publicitàries, en els ponts, davant la indiferència de la població, que admetia el fet com natural.
 


Panoràmica de l'esmorzar i el públic que va reunir (Foto:Francesc Farrè)
 

Són poques les agrupacions libaneses  que lluiten per protegir els drets de les dones, ABAAD, és l’organització més veterana  i la impulsora de les performances. És una lluita en la qual les ONG’s no permeten l’accés als mitjans de comunicació, per preservar la identitat de les menors libaneses i sirianes. Però si que passant un filtre, "vam aconseguir el testimoni d´una menor amb un nom fictici. Només tenia 14 anys quan la van obligar a casar-se amb qui l’acabava de violar, i de qui va quedar embarassada. Els seus pares van arreglar el casament per evitar el judici i la presó del violador.

Feixas constata l’agressivitat dels libanesos, homes i dones, de diferents nivells econòmics, socials o religiosos, simplificant tot es redueix a l’expressió: “ Si t’han violat és perquè t’ho has buscat” aquesta és la reacció de la societat de mentalitat profundament patriarcal. Però l’acció continuada de les ONG’s a les escoles, amb titelles i  ombres xineses va aconseguir al cap del temps, que mica en mica s’anés trencant el tabú de l’abús sexual fins que el Govern va optar per suprimir l’article del Codi penal esmentat abans.

Dones kurdes amb Kalashnikov, palestines en camps de refugiats a Síria, dones i criatures sempre atemorits, amb problemes psicològics greus pels bombardejos i les matances que Israel fa als palestins de la franja de Gaza, esclaves sexuals propietat de gihadistes, minyones explotades. Relats  sincers, de persones que intenten sobreviure, malgrat tot.

Txell Feixas ha cobert la guerra de l’ Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava, al nord de Síria,  o les Marxes pel retorn a la Franja de Gaza entre altres esdeveniments. La també periodista Gemma Ruiz Palà, que ha prologat el llibre es pregunta com es que la Txell pot ensenyar-nos tantes històries, i tan descomunals, tan portentoses, tan honorables,  tan transcendents i totes, totes protagonitzades per dones?, Fàcil. Perquè a ella les vides de totes aquestes dones valentes no se li han fet transparents... És el que passa quan s’és una periodista total.

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som