Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Deu fotoperiodistes denuncien les violències masclistesd’arreu
L’exposició "Fotoperiodistes. Mirada a les violències masclistes arreu del món" acull obra fotogràfica de deu fotògrafes compromeses: Sandra Balsells, Anna Surinyach, Eva Parey, Laia Abril, Patricia Bobillo, Maria Contreras, Elena del Estal, Núria Lopez Torres, Lorena Ros i Judith Prat. El seu denominador comú és la denúncia de les violències masclistes i la voluntat de visibilitzar el treball de les fotògrafes en un món professional força masculinitzat.
comunicació | 07/02/2020

Esther Molas.-  A través de deu plafons explicatius amb text i imatge, el públic pot observar la violència institucional contra les dones a El Salvador, on es condemna per assassinat a dones que avorten; l’explotació que pateixen nenes sirianes en camps de conreu del Líban; el mercat de núvies que hi ha a Bulgària; el tràfic amb finalitat sexual de dones subsaharianes cap a Europa; o els projectes migratoris que protagonitzen les dones que es mouen.


Anna Surinyach (Foto:Esther Molas)

Hem conversat amb dues fotoperiodistes que tenen molt a dir a través del seu art: Lorena Ros i Anna Surinyach.

Surinyach és fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W i explica que “jo documento i mostro els moviments de població durant deu anys de feina, i les dones tenen una part fonamental en aquests moviments. Els testimonis de les dones són clau per entendre aquests canvis, elles quan migren ho fan amb la família o pensant en la família. Així podem entendre en la seva globalitat els moviments de les poblacions al món. La feina a la revista és enriquidora, perquè el contingut fotogràfic i la temàtica dels reportatges són de lenta elaboració, de recorregut llarg”. 

Ros comenta que “després de 17 anys d’experiència com a fotoperiodista, sempre el meu tema ha sigut la dona en diferents àmbits com l’emigració de dones, les dones a Namíbia amb sida, les nenes i les dones a Rússia. Com que sóc dona, crec que tinc més  sensibilitat cap als abusos a les criatures. Sempre he sigut freelance, però vinc d’una generació on abans es podia viure bé de la feina de fotoperiodista. Em vaig formar al Regne Unit i vaig treballar molt als Estats Units d’Amèrica. Abans existien revistes de prestigi que t’enviaven a cobrir temes concrets, però avui dia això és impensable. Després de la criança de la meva filla, he tornat a la feina i veig que la precarització és el pa d’avui dia. Gràcies a les classes que imparteixo i a les exposicions, vaig tirant endavant, però no és fàcil”.

En aquesta exposició hi ha el treball de deu fotoperiodistes. Preguntades per si entre elles es coneixen, Ros diu que “jo coneixia el treball de Laia Abril, Sandra Balsells i Anna Surinyach. He estat molts anys fora, i no les conec a totes”. Per la seva banda, Surinyach respon que “gràcies a la feina a la revista 5W, he anat coneixent les obres de diverses fotoperiodistes, perquè la veritat és que sempre et vénen al cap els noms masculins per a qualsevol temàtica. I llavors, em vaig dir, que havíem de visibilitzar les fotògrafes. Per a la meva generació, el treball de Lorena Ros era i és un referent. També la feina feta per Sandra Balsells. Actualment hi ha un esforç col•lectiu per fer visible el treball de les dones”.

En aquesta “moda feminista” que vivim els darrers anys gràcies al moviment #Metoo o el cas de La Manada, Surinyach pensa que “s’estan produint canvis però que són lents i les estadístiques mostren que encara les dones no estem en igualtat d’oportunitats. Per exemple, en el World Press Photo només el 15% són dones les persones que s’hi presenten al concurs, fet que fa que el 85% de les persones guanyadores siguin homes. Hi ha un esforç col•lectiu però els canvis no són tan ràpids com voldríem que fossin. Recordem que la mirada de la dona és imprescindible”. Ros afegeix que “ara hi ha hagut un canvi important, però em preocupa molt la precarietat, els pocs recursos dedicats a la fotografia i a la manera d’explicar una història a través de la imatge. Abans hi havia un pressupost destinat per al reportatge fotogràfic, però això, malauradament, s’ha acabat. Es tira molt d’agències i crec que només romandrà la fotografia d’autor”.



Lorena Ros (Foto: Esther Molas)

Surinyach denuncia que “una de les figures més perjudicades de la crisi dels mèdia és la figura de l’editor gràfic. I per això no tenim bona qualitat d’imatges en els mitjans de comunicació. En els digitals, l’espai destinat a les fotografies t’hi apareixen anuncis! Increïble!” Ella treballa amb una càmera Canon i creu que “avui dia tenim unes càmeres que t’ofereixen moltes prestacions. Vivim en una societat on cada dia es generen milions d’imatges fetes amb mòbils i/o càmeres professionals”. Ros treballa amb negatiu mig format. “Per a mi, el negatiu sempre m’ha aturat a 'no llençar-me a lo loco', és una manera de treballar més lenta”, afegeix.

Surinyach està fent un projecte ple d’imatges amb SeverineSajous per documentar els trajectes migratoris de persones a partir de les imatges que aquestes persones generen amb els seus telèfons mòbils. Aquest projecte es diu “El selfie de les migracions” i el  presentaran el 25 de febrer al Pati Llimona de Barcelona.

Per la seva banda, Ros treballa en un projecte al Raval que es diu  Metzineres, on s’ajuda dones que viuen al carrer exposades a violències vàries. I aquesta feina serà, segurament, una exposició al setembre a Barcelona.

La comissària de l’exposició, Patrícia Bobillo, va recordar en la inauguració presidida per Laura Martínez Portell (presidenta de l’Institut Català de les Dones) que “és una necessitat que la societat vegi aquestes imatges per poder avançar cap a una societat més justa. Les fotografiades són dones supervivents. Elles tenen molt a dir i nosaltres molt a aprendre. Son generoses, tenen força i resistència. I les imatges que hem pres d’elles les volen dignificar”.

L’exposició, que es pot visitar fins el 28 de febrer a la seu de l’ICD de la Plaça Pere Coromines, 1 de Barcelona, s’ha incorporat al catàleg de mostres pedagògiques itinerants com a recurs i eina per a la denúncia de les violències masclistes com a fenomen  global i pot ser sol•licitada gratuïtament per ser exhibida per entitats i institucions culturals de tota Catalunya. Els plafons de l’exposició porten un codi QR que permet entrar en el treball de cadascuna d’aquestes artistes compromeses amb les dones que travessen situacions de violència al món.

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som