Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Alicia Gómez Montano, patrimoni del periodisme
La veterana periodista de Televisió Espanyola ha mort als 64 anys. Acomiadem a una carrera admirable i una persona entranyable. El seu cercle la destaca com una lluitadora incansable i una amiga irreemplaçable. La seva trajectòria és el seu millor llegat.
memòria | 25/01/2020

Jéssica Pérez.- A Alicia Gómez Montano (Madrid, 1955-2020) se la coneix a través de les persones que l’estimaven i admiraven, de l'extensa família d'amics que va teixir gràcies a la seva carismàtica personalitat. Una família que aglutina generacions i àmbits diferents i que ara queda una mica òrfena sense ella.

Després de la seva mort, s'ha repassat la impecable trajectòria professional de Montano, que inclou haver estat Cap de l'àrea de Nacional del Telediario, Sotsdirectora d'informatius no diaris, Directora d'Informe Semanal i, més recentment, Editora d'Igualtat de TVE i la candidata millor puntuada dels aspirants a la presidència de la corporació d'RTVE, però quan preguntes per ella a companyes amb les quals va treballar en diferents etapes en la que va ser la seva casa durant quatre dècades, totes destaquen la seva qualitat humana. Perquè Alicia era molt més que una periodista compromesa a consciència amb la informació veraç i la televisió pública de qualitat, era una persona atenta, propera i acollidora, "amb una admirable capacitat per a traçar afectes", com explica Gemma Soriano, periodista de TVE.

El que fem defineix el que som i el relat de Montano que fan els seus és immillorable. "Li encantava aprendre dels que som més joves" conta Míriam Hernanz, sotsdirectora del Lab de Rtve.es, que va treballar amb ella en els últims anys: "sempre s'agenciava una taula prop de nosaltres perquè no li agradava estar aïllada en el despatx. T'escoltava i et feia sentir important". Vicenç Sanclemente, Director de Ràdio 4, també destaca "la seva capacitat de crear equips i d'apostar pels joves. Sabia manar molt bé".

Aquesta voluntat constant per aprendre i per fer coses noves la va portar a agafar el càrrec d'Editora d'Igualtat amb entusiasme. "Era un vendaval ple d'idees i les volia veure totes en marxa de seguida", diu Carolina Pecharromán, la seva ajudant en aquest darrer càrrec. "Era una dona d'acció, mai parava de treballar. Va impulsar el Portal Digital de la Igualtat i sempre l'omplia de contingut. Tenia una energia contagiosa capaç de convèncer i implicar a qualsevol en la seva lluita", afegeix Pecharromán.

En aquesta àrea va crear, per exemple, el projecte interactiu '1000 dones assassinades', en el qual s'extreu a les víctimes de violència masclista de les xifres i es conta la seva història. Montano s'encarregava de contactar amb les famílies d'aquestes dones i de retornar-les la vida arrabassada a través del portal.

I és que Montano mai va perdre el contacte amb el carrer, amb la il•lusió per contar històries. Malgrat els càrrecs que va ocupar, no va deixar de fer reportatges i explicar el món a través dels seus ulls. "Es va haver de morir un dissabte perquè era l'únic dia que no treballava", explica amb afecte Míriam Hernanz. Periodisme en estat pur.

Teresa Rodríguez, amiga i companya de molts anys, reafirma aquesta actitud vital: "A punt de complir 65 anys tenia com a màxima ambició ser presidenta de la corporació. Crec que aquest desig de complir amb el seu ferm compromís amb una RTVE independent, plural i veraç la va mantenir amb vida més temps". El discurs d'una Ràdio i Televisió públiques al servei del ciutadà és fàcilment adoptable, però com diu Rodríguez, "cal mirar quina trajectòria té darrere cadascun en aquesta lluita i la d'Alicia era autèntica, un exemple pràctic del que significa aquest eslògan". Lamentablement, l'estancament de concurs públic ens va privar de veure-la exercint aquesta funció.

Aquesta batalla també li va portar patiment, com relata Gemma Soriano: "Va rebre molts atacs i campanyes en contra seva i ho va passar malament". "Ho superava amb aquest humor tan característic que tenia", relata Pecharromán.

En recordar-la, a les seves amigues les envaeixen les anècdotes, els malnoms que posava a tothom i les seves bromes constants, començant per ella mateixa: "Som Carmena i Errejón", deia per la redacció en referència al seu company en els últims reportatges d'En Portada, un jove periodista de menys de 30 anys. Aquesta alegria i diversió són les que aconsegueixen que es dubixi un somriure en la cara a aquelles que ara la recorden.

"Benvinguts, passeu, passeu, de les tristeses en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú", sonava en el seu comiat. Un encertat homenatge a la seva calidesa i qualitat com a persona. Com a professional, ens deixa el llegat de creure en el periodisme i defensar la independència i rigor de la ràdio i televisió públiques, quelcom que sembla difícil, però que Alicia Gómez Montano creia possible aconseguir, perquè “qualsevol nit pot sortir el sol”.
 

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som