Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Isabel-Clara Simó: Atrevim-nos a pensar i serem lliures
Isabel-Clara Simó Monllor moria el 13 de gener de 2020 als 76 anys. Escriptora coneguda no sols per la seva literatura, sinó per la seva franquesa, davant els micròfons i les càmeres. Per la seva valentia en defensar el pensament, i pel seu compromís social i polític. Emocionant una de les últimes entrevistes a TV3 el passat mes d’agost on un cop més va mostrar la seva fermesa: “lluitaré per fer front a la malaltia”.
memòria | 18/01/2020

Montserrat Puig i Mollet.- L’escriptora nascuda a Alcoi (1943-2020) va començar de ben jove a escriure a la revista Canigó, revista de la qual en va ser directora, el 1972. La revista mica en mica va anar integrant la llengua catalana, menys un article en castellà, per complir la normativa del bilingüisme franquista.

Simó no ho va tenir fàcil. Va compaginar l’ensenyament en diferents instituts com als municipis de Bunyol o Figueres, amb la literatura. D’ella s’ha dit que ha sigut una de les millors escriptores catalanes dels últims anys.

Va conrear molts gèneres. Durant 40 anys va publicar més de 50 títols de narrativa, però també poesia, assaig, teatre, i va escriure guions per la radio: El braçalet emès per Catalunya Ràdio el 1988, o conjuntament amb altres guionistes la sèrie de TV3 La Granja (1989-1990 ).

També va fer traduccions i prosa memorialística, que expressen la seva gran capacitat de treball.

La seva veu als diaris i  publicacions va ser una constant; la columna diària a l’Avui i recentment al el PuntAvui, col•laboradora a El País o a revistes com Serra d’Or,  o la valenciana El Temps.

També destacar la col•laboració amb la desapareguda Patricia Gabancho: Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te (2011)

 

Va ser una escriptora sincera, i valenta. Aquets adjectius la defineixen. Deia: "La literatura no és una eina per utilitzar, serveix per pensar, si voleu coses útils aneu a la ferreteria.
Jo als meus alumnes sempre els ho he dit, constància i cada dia a escriure, i si tens la grip també, i si has quedat amb la novia també, cada dia una miqueta, sinó, es perd l’ofici. En un escriptor, l’ofici és “fonamental”. I cito Hemingway: literatura és arquitectura i no decoració d’interiors".

Defensora dels drets de les dones
Amb naturalitat destrossava els estereotips o les etiquetes que amb freqüència es pengen a les fèmines que es dediquen a la literatura.

A vegades he donat la imatge pel fet de ser dona, i dona gran, que escric històries d’amor per a tietes, que escric per a dones, des dels  interiors i m’he sentit rebutjada moltes vegades.  Però a cada bufetada responia escrivint.  De nou la constància per l’ofici, publicar per  desfer les etiquetes. 

Premis i Guardons
L’escriptora nascuda a Alcoi, mai va oblidar que era valenciana, i per això sovint parlava dels Països Catalans, va rebre més de vint premis al llarg de quasi quatre dècades de treball intens i constant. Des del Víctor Català amb l’obra Es quant miro que hi veig clar, 1978, fins el premi Crítica Serra d’Or amb Històries perverses, 1993 o el Sant Jordi amb La Salvatge,1993. I no ens hem d’oblidar el Premi Crítica del País Valencià amb Ídols, 1985.

D’entre les seves publicacions destaquem, Perfils cruels, 1995; Dones, 1997, de la que se’n va fer una versió cinematogràfica. I de l’univers masculí Estimats homes, el 2001 del que seguirà un recull de narrativa, Homes, el 2010.

Isabel -Clara Simó va tenir un paper actiu a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, entitat de la n’era sòcia d'honor  i, entre 2016 i 2019, degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Mereix ser recordat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li va lliurar el 2017 el President d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, al Palau de la Música, i pensar en un paràgraf del seu discurs: "Jo he estimat bojament els països catalans, i mai m’havia sentit corresposta, Avui sé que aquest amor pels països catalans, m’és correspost". I va acabar el seu parlament d’agraïment amb una frase en llatí Sapere-Audemus, (atrevim-nos a pensar i serem lliures)

Pedagoga, escriptora, periodista, columnista i política, amb una visió ampla del què és el nacionalisme, Isabel Clara SImó no va oblidar mai el seu paper de dona pública i va esborrar amb audàcia estereotips. La trobarem a faltar.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som