El salt impossible (let her jump). <br>Vancouver va ser l'oportunitat perduda per a incloure la participació de les dones en salt d'esquí als Jocs Olímpics


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

El salt impossible (let her jump).
Vancouver va ser l'oportunitat perduda per a incloure la participació de les dones en salt d'esquí als Jocs Olímpics

Annette Sagen és una jove noruega que un dia sí i un altre també vola pels cels, enfundada en un colorit vestit aerodinàmic, cada peu encaixat en els 12 cm.d'ample d'un dels seus esquís. Després de llançar-se a més de cent quilòmetres per hora rampa baix, talla l'aire i aterra amb precisió a centenars de metres. Adrenalina pura sobre dues línies de metall que creuen la neu. Les seves marques i assoliments són impressionants, acumula ors i trofeus i la seva popularitat és tal que va ser votada per aclamació popular- com l'esquiadora que havia d'inaugurar la flamant i remodelada rampa de Holmenkollen, un recinte gairebé històric per als aficionats al salt d'esquí a Noruega.

glocal | 27/04/2010

Foto: Let women Ski Jump

Maribel Tovar.- No obstant això, Sagen no ha pogut ni podrà, fins que es digui el contrari, participar en una Olimpíada. La raó es resumeix en un detall: com hauran notat per aquesta descripció, Annette és una dona.

El salt d’esquí és l'últim esport olímpic que exclou la participació de les dones- la categoria masculina està present des dels primers jocs d'hivern, al 1924-, ara que s'ha anunciat la inclusió del box femení a Londres 2012. Els passats jocs de Vancouver van ser una oportunitat perduda per canviar aquesta situació.

Desembre de 2009: un alt tribunal de la Columbia Britànica, Canadà, donava l'últim “no” a la seqüència d'apel•lacions derivada del caso Sagen vs. Vanoc, adduint falta de competència per al mateix. Es tractava d'un judici interposat per Anette Sagen i altres 14 esportistes d'elit davant el comitè organitzador dels Jocs de Vancouver (Vanoc).

Representades per Deedee Corradini, advocada, antiga alcaldessa demòcrata de Salt Lake City, i presidenta del moviment Women’s Ski Jumping USA. Sagen i les seves companyes -la crema i nata d'aquest esport- sostenien que s'estava violant la carta canadenca de drets i llibertats. Les atletes assenyalaven la discriminació de la qual eren objecte, ja que existia una prova de homes en la qual les dones no podien participar, demanaven la seva inclusió o, en cas contrari, la prohibició de la participació dels homes.

Havien recorregut un camí difícil durant tres anys, des que en 2006 el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidís no admetre la competició de dones en aquest esport. Fins fa molt poc aquesta prohibició es va sostenir sota diluïts arguments de “salut”. Així ho va declarar públicament en 2005 a la NPR (National Public Radio) el president del FIS (Federació Internacional de Ski) Gianfranco Kasper, qui sembla encarnar l'ala dura en aquesta matèria. Aquest esport, a dir d'algunes opinions, podia, entre altres coses, danyar els ovaris de les dones. Moltes es preguntavan perquè ningú es preocupava tant pels testicles dels saltadors homes, o per al cas, de -diguem- els ciclistes.

La veritat és que aquests arguments es van mostrar tan frèvols, i tan sospitosos de discriminació per gènere que el COI es va aferrar exclusivament als de cort tècnic. A saber: la falta d'un nombre suficient de dones competint a alts nivells, i l'obligació d'existir almenys dues mundials previs als jocs.

Elles responen amb contundència: Excepcions s'han fet en el passat, i el salt d'esquí femení compte avui dia amb 130 dones de 18 països en condicions de participar a nivell olímpic (enfront de les 84 dones de 14 països amb les quals contava en 2006 quan va ser avaluat el cas pel COI). Pel que fa a la falta de mundials, la raó per la qual el primer mundial no es va celebrar fins el 2009 és la FIS no ho havia permès abans.I que les saltadores tot just van tenir el seu primer circuit professional el 2004. I que en un esport on els saltadors homes poden cobrar 10,000 euros per guanyar, les dones competeixen en circuits secundaris que atorguen premis de 500, com s'afirma en el llibre Sport and Gender Matters in Western Countries, aparegut l'any 2009 .

Com va afirmar Corradini, es tracta d'un cas de l'ou i la gallina. Sense un impuls com el qual les Olimpíades i mundials poden donar, l'esport corre el risc de perdre a les seves saltadores professionals.

Mentrestant, Kasper va declarar que esperava que les dones “no fessin massa soroll” amb tot aquest assumpte. Però elles ho han fet i continuaran fent-lo. A l'endemà de la negativa en el tribunal d'apel•lacions ja estaven muntant la campanya Let her jump. L'objectiu: els jocs de Sochi 2014 . Les campanyes en internet, i els pins “Sochi 2014” van passejar per Vancouver, els facebooks de suport es comencen a obrir. A fins d'aquest any el COI haurà de decidir novament, i encara que hi ha intencions i promeses gens està dit.

Qui sap si en aquells dies Annette Sagen, que tindrà prop de 30 anys seguirà al mateix nivell de competència, si es penjarà una medalla o, cansada de tanta lluita, ho veurà des de la graderia. En tot cas, ja està en l'aire la campanya. Potser no les deixin saltar però sembla ser que no les faran callar.

Campanyes a favor de la participació de dones en salt de ski 2010: http://www.facebook.com/letwomenjump

Campanyes a favor de la participació de dones en salt de ski 2014: http://www.facebook.com/group.php?gid=320809441851&v=info (en noruego)
http://www.facebook.com/secret?v=app_269924489394
http://www.facebook.com/video/video.php?v=307722207704 (video )

Web de l'organització let women skijump 2010:
http://www.wsj2010.com/