Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Ventres de lloguer: una qüestió de drets humans
Conegut amb l’eufemisme de “gestació subrogada” on es procedeix a l’arrendament de l’úter d’una dona, l’ús d’un llenguatge enganyós ho camufla parlant de “contracte de subrogació” on els arrendataris són “els pares d’intenció” anomenats també “contractants”, les mares gestants les “facilitadores” i els nadons “el producte final”. Una estratègia de les agències intermediàries i algunes clíniques per aconseguir l’acceptació social d’un negoci que ha esdevingut molt lucratiu, on els contractes oscil•len entre els 35.000 i els 200.000 Euros i on el marge de benefici per a les agències sol ser molt ampli, amb un volum estimat de 6.000 milions d’euros l’any.
violències | 12/12/2019


L'advocada Núria González (Foto: cedida per Núria González)

Cristina Mora.- Sustentat en un màrqueting reproductiu que vol fer creure a l’opinió pública que amb aquesta pràctica es permet  complir el somni de moltes mares i molts pares que no poden tenir fills, gràcies a l’altruisme i l’ajuda d’unes mares que cedeixen la seva maternitat, aquest contracte de subrogació manca d’un profund debat ètic i jurídic, ja que es confonen desitjos amb drets, on es passen per alt el respecte a la vida i la dignitat. Aquesta és una de les tesis que planteja l’advocada Núria González al seu llibre “Ventres de lloguer” segons la qual “l’únic objectiu d’utilitzar aquestes expressions totalment fal•laces i que en res s’ajusten a la realitat és poder fer suportable i legítim el que en realitat és un crim contra els drets humans. I per acceptar un crim contra els drets humans el primer que es fa és deshumanitzar a la víctima. En aquest cas, primer les dones, i després els nadons. Subrogar vol dir externalitzar. En el món empresarial ho tenim molt clar. Se subcontracta una feina autònoma e independent de la feina principal. Les funcions vitals no es poden subcontractar. Ningú pot respirar per tu, ni dormir per tu, ni engendrar i gestar una criatura per tu”.

És per aquesta raó que en molts països està prohibit pel Codi Penal, com és el cas d’Espanya on la Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida fixa que “la filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part” i declara “nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Però, tot i aquesta prohibició, ens trobem amb la gran contrarietat que segons una instrucció del 2010 es permet que les criatures nascudes a partir d’aquesta pràctica puguin inscriure’s al registre civil i que els pares i mares que han realitzat aquesta pràctica puguin rebre prestacions de maternitat i paternitat després que una sentència del Tribunal Suprem les avalés amb l’argument que l’atenció dels menors és el punt de vista predominant. S’estima que entre 2010 i 2018 es van fer al voltant de 2000 inscripcions de fills per “gestació subrogada” en oficines consulars i missions diplomàtiques espanyoles de 12 països. El  mòbil que els permet saltar-se la legalitat radica en què els pares comitents per inscriure’ls ho “disfressen” com a infidelitat del marit i que la dona, conscient, perdona i acaba amb l’adopció del nadó objecte del contracte per part de la mare “enganyada”. “Tot radica a l’Ordre administrativa del Col•legi de Registradors i Notaris de 2010, que permet el reconeixement de qualsevol document estranger oficial dels països que pertanyen al conveni de la Haia de reconeixement de documents públics. Això facilita que a la documentació del nadó fill d’una mare de lloguer només apareguin els contractants i per això, als consolats a l’estranger, s’inscriuen com a fills propis. La raó per la qual això passa és molt simple: perquè no hi ha voluntat política real que deixi de passar, al contrari d’altres països com, per exemple, Alemanya, on no s’inscriu cap nadó de ventre de lloguer”, explica l’autora, Màster en Drets Humans per la UNED, amb especialitat en Bioètica, segons la qual “aquesta inscripció i reconeixement d’aquests menors és el reconeixement i admissió de la comissió d’una il•legalitat i un delicte tipificat al Codi Penal que es queda sense perseguir”.

Permissivitat amb els ventres de lloguer
En canvi als Estats Units, Ucraïna, Rússia, Portugal, Canadà, Grècia i Regne Unit la gestació subrogada és legal, amb mesures restrictives que difereixen segons els països, ja que als EUA i Rússia és totalment legal, mentre que a Portugal, Canadà i Regne Unit no es permet pagar a la gestant pels seus serveis, ja que s’exigeix que es faci d’una manera “altruista”. En aquests darrers països però, com que no hi ha la compensació econòmica, es troben moltes menys dones disposades a oferir-se gestar el nadó per a una altra família, i aquestes persones sol•licitants acaben acudint a països com Tailàndia, Mèxic, Ucraïna o els EUA on l’oferta és molt més superior, i on moltes més dones en risc de pobresa o amb necessitats econòmiques hi accedeixen a fer-ho a canvi de diners.

“Que hi ha molts països on no es respecten els drets humans és una realitat que tothom coneix. El que ens ha d’alarmar és que persones que viuen a casa nostra, on està prohibida aquesta pràctica precisament per ser considerada contrària als drets humans tant de les dones com dels nens, segons va establir el Tribunal Suprem el 2014, aprofitin aquesta falta de drets d’altres països per anar a fer allà pràctiques que són il•legals al nostre país”, reflexiona Núria González qui afegeix que la vulneració de drets humans radica en una pràctica on les mares de lloguer “perden  la seva condició d’éssers humans per a convertir-se en simples mitjans de producció d’una indústria que, una vegada les ha tret el fruit, es desfà d’elles sense cap mena de mirament. Com màquines que ja no donen més de si”.

Segons l’autora, la majoria d’aquestes dones accedeixen a la pràctica de llogar el seu ventre per raons econòmiques, i un cop signen el contracte són, fins i tot apartades de les seves famílies, en països com Ucraïna, i enviades a clíniques, les anomenades per algunes associacions feministes “granges de dones”, on “es converteixen en objectes del dret i no subjectes de drets, deixant de ser persones amb dignitat”, raona l’advocada, on es mercantilitza, cosifica i instrumentalitza el cos de la dona gestant i on els nadons queden desproveïts de tot dret, que passen a ser ostentats pels pares contractants, negant-los la pròpia identitat.

Prohibicionisme, que no regulació
Un exemple, però, de país on finalment ha acabat imposant-se el respecte als drets humans, ha estat el cas de l’Índia, on després de ser el pioner en els ventres de lloguer i de liderar campanyes institucionals des del 1994 per promoure el “turisme reproductiu”, arribant el seu punt àlgid en la seva promoció com a servei el 2003, va acabar finalment prohibint-se el 2016. També va començar a limitar-se aquesta pràctica a Tailàndia després del conegut cas Baby Gammy, on una parella australiana va rebutjar un dels dos nadons que va néixer a través d’un ventre de lloguer per tenir Síndrome de Down, havent-se de quedar el nadó rebutjat la mare gestacional.

Per Núria González, l’única solució passa per la prohibició i no per la regulació, tot i que no es mostra gaire esperançada en aquest aspecte, ja que segons ella mentre hi hagi mercat, continuarà existint aquesta pràctica. “En el cas de Grècia s’ha de tenir molt en compte que es van legalitzar els ventres de lloguer just quan la crisi econòmica els estava afectant més durament, el que dóna un missatge molt clar de fins a quin punt el cos de les dones existeix per a ser mercantilitzat pel patriarcat. A la resta de països, mentre hi hagi demanda dels països rics, i nosaltres seguim aprofitant la seva pobresa endèmica per seguir sentint-nos rics, poca cosa hi haurà a fer”.

Per contrastar la informació que havia recopilat per la redacció del seu llibre “Ventres de lloguer” i aconseguir material de primera mà, l’autora va fer-se passar per una dona que volia contractar aquest servei i va assistir a una agència al centre de Barcelona. La definició que li va fer el comercial que la va atendre sobre la gestació subrogada la va deixar totalment impactada, especialment per la tranquil•litat amb qui ho feia: “és el pagament per obtenir els drets sobre un ésser humà sobre els quals no els tindries si no fos per aquest pagament”. Estem davant “la darrera frontera de l’hipercapitalisme”, conclou la també membre dels Serveis Jurídics de la UGT a Catalunya i del Torn d’Ofici de Violència de Gènere a Barcelona.

Altres notícies
La mutilació genital femenina, a debat | violències | 07/12/2010
La violència masclista: tractament dels mitjans de comunicació i prevenció en l’entorn universitari | violències | 25/03/2013
“Homes igualitaris” organitza una concentració contra la violència vers les dones | violències | 14/10/2009
Roda d’homes contra la violència masclista | violències | 27/10/2009
Presentació del llibre Paraules emmetzinades, de Maite Carranza | violències | 25/03/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Presentació del catàleg 25 anys FemArt
Dijous 13 de febrer a les 19h ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som