Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Dolors Genovès, periodista i historiadora, pionera en documentals històrics, a Televisió de Catalunya
El passat dia 15 de novembre, a l'auditori del CaixaForum, a la 27ena edició dels Premis de Comunicació No Sexista 2019, entre altres periodistes significades, va estar premiada la prolífica trajectòria professional de Dolors Genovès; una dona d’un gran rigor periodístic que ha participat, fins al moment de la seva jubilació, de totes les agendes comunicatives, en base a un periodisme lliure, valent i no sexista. Dolors Genovès, acompanyada per la seva filla Georgina, va voler transmetre aquest concloent missatge: “Les dones, avui més que mai, hem de fer pinya i hem de ser molt més combatives per a frenar els discursos frívols i manipuladors del poder”.
protagonistes | 08/12/2019

Carmel·la Planell i Lluís. - De la seva longeva i vasta trajectòria de documentals se’n deriva la categoria i notorietat de les seves produccions; una obra que va contribuir amb escreix a la verificació d’un plural i notable seguiment. Fer un cop d’ull a aquells titulars de gran renom no va esquivar -per part d’aquesta directora de grans documentals de la Televisió de Catalunya- una mirada atenta a alguns dels més memorables que han transcendit significativament en la manera d’entendre la realitat de Catalunya. En aquest sentit, no sense ressenyar el perfil professional d’aquesta investigadora d’excepció, recordar algunes de les realitzacions més reeixides és del tot inexcusable.

La Dolors Genovès (Barcelona, 1954) és periodista i historiadora, a més de Doctora en Comunicació i Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Ha estat directora de documentals històrics a Televisió de Catalunya entre el 1992 i el 2014; així com Professora de Documentals de Creació i Directora dels Treballs de Final de Grau a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i membre del Consell de Redacció de la revista “Trípodos”, de la mateixa  Universitat.

Des d’un vessant estrictament professional la seva especialitat ha estat el documental d’investigació històrica, a partir d’unes recerques summament exhaustives i certificades que l’han portat a ser pionera en el camp de l’anomenada “recuperació de la memòria”, des d’uns plantejaments allunyats de qualsevol tòpic,  per a fer una expressa denúncia de l’error i l’horror i també reflexionar sobre la responsabilitat d’aquells que tenien i tenen el poder de decidir.

En aquest sentit, sobre memòria, història i passat ha publicat: Memòria, narració i reconciliació a Sud-àfrica. Un balanç (Trípodos, n. 25. URL. Barcelona, 2009); Vindicació dels botxins per a una política del perdó (Idees, n. 28. Barcelona, 2006), Les Barcelones de Porcioles (Editorial Proa. Barcelona, 2005); El documental sota sospita (Trípodos, n. 16. URL. Barcelona, 2005); Operació Nikolai: l’assassinat d’Andreu Nin (Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. 9: GEC,1999) i Rússia: els dossiers secrets (Revista Lligall,1994). També és una puntual col•laboradora del diari Ara.

Quant a la seva àmplia filmografia, aquesta es fonamenta essencialment en la recerca de noves aportacions documentades sobre els períodes corresponents a la República espanyola, a la Guerra Civil i a la Postguerra; unes realitzacions que van orientar-la a treballar en arxius històrics -d’una declarada solvència- d’aquí i d’arreu. En conseqüència, alguns dels documentals més reeixits són: ”In memoriam” (1986);“Operació Nikolai” (1992); “1968” (1993); “L’or de Moscou” (1994); “Sumaríssim 477” (1994); “4 dies de novembre” (1995); “Després del diluvi” (1995); “Cambó” (1996); “Cuba, siempre fidelísima”(1998); “Sapientíssims” (2000); “Chomón” (2001); “Joan March, els negocis de la guerra” (2003); “ Els viatges de Mona Lisa” (2003); “Abecedari Porcioles” (2004); “Roig i Negre” (2006); “Entre el jou i l’espasa” (2007); Topografia de la memòria (2008). Els seus darrers treballs són a mode de trilogia: Adéu, Espanya? (2010); Això no funciona, o potser sí? (2011) i Hola, Europa! (2013); amb una última obra, del 2014, “Déu, amb accent”.Tot plegat, unes produccions que estan referenciades a totes les bibliografies  històriques i formen part de les videoteques de les universitats d’arreu del món.

“Adéu, Espanya?” i "Hola, Europa!"
El per què d’aquests dos documentals més recents i que més abast i ressò han exercit sobre el públic català i d’enllà de les nostres fronteres s’explica o bé justifica -en opinió de la Dolors- en què es tracta d’un material esdevingut com a una producció necessària d’ençà l’avenc dels processos de globalització i democratització que han contribuït a considerar una emergència -per part de les nacions sense estat- la voluntat de decidir el seu propi futur constitucional per tal de desentendre’s d’unes estructures estatals que no acullen els seus trets diferenciats (cultura, llengua, economia i història); i alhora, aquests estats centrals a banda de ser un topall de les seves capacitats de desenvolupament no són ni de bon tros uns validats interlocutors davant dels organismes internacionals. En conseqüència, s’entén que la independència és un dret democràtic i cal estudiar-ne la seva viabilitat dins del marc d'un Occident que, malgrat les resistències, sembla que operarà uns canvis substancials al decurs dels propers anys. Això és, els moviments independentistes democràtics de les nacions sense estat reivindiquen el dret a decidir el futur constitucional invocant el propòsit de la majoria dels ciutadans, els referèndums i el respecte a la diversitat interna. Groenlàndia (Dinamarca), el Quebec (Canadà), Escòcia (Regne Unit) i Catalunya (Espanya) van incorporar-se –de manera pactada o forçada– durant el segle XVIII als Estats als quals pertanyen actualment.

Definitivament, a propòsit d’aquests treballs la Dolors havia fet aquesta puntualització: “Parlar amb normalitat i sense eufemismes dels processos d'independència i de secessió -tal i com es fa a la resta del món- sembla que encara faci por”. I, en contraposició a algunes postures mantingudes a l'Estat espanyol, la Dolors Genovès defensava i concloïa que: “... arreu del món ningú no fa referència ni a la por ni a la força”; en tots els casos, des d’uns criteris civilitzats i des del debat democràtic, els qui es postulen pel “no” ho haurien de fer amb arguments racionals.

Al capdavall, l’obvietat de la talla professional d’aquesta documentalista es fa palesa amb la relació de premis i guardons de què ha estat mereixedora, com: un Primer Premi Cinema-Rescat, a la millor utilització d’imatges d’arxiu, per Chomón, Barcelona 2002; Primer Premi de la FIAT/IFTA (Federació Internacional d’Arxius de Televisió), per Chomón, Antalya 2002; Millor Documental Europeu 1996, Premi Especial France 3, per Sumaríssim 477; Primer Premi a la Memòria Popular, Barcelona 1995, per la Trilogia sobre la Guerra Civil Espanyola: Operació Nikolai,  L'or de Moscou i Sumaríssim 477; Premi a l’Audàcia Ajoblanco per Operació Nikolai, Barcelona, 1993; Finalista al Festival Internacional de Cinema de l’Havana 1998 i al Ciutat de Barcelona 1993; i també al Festival Internacional de Televisió, Film i Vídeo de Nova York 1996. I, un guardó anterior a l’actual, al’any  2010, Premi de Comunicació d’Òmnium Cultural per Adéu, Espanya? (TVC, Brutal Media).

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som