Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Ana Bernal-Triviño: El feminisme no està unit, el patriarcat sí
Ana Bernal-Triviño (Màlaga, 14 de setembre de 1980) és periodista, professora i defensora dels drets humans. El novembre del 2017 va exposar amb rotunditat i fermesa al Congrés dels Diputats un informe sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans de comunicació. Molt activa a les xarxes socials, ha estat premiada, entre altres guardons, per l'Institut dels Drets Humans de Catalunya i per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. El passat 26 de novembre va presentar a Barcelona el seu darrer llibre: No manipuléis el feminismo.
protagonistes | 03/12/2019


Ana Bernal-Triviño (Foto: Javier Herráiz/TVE)
 

Anaïs Barnolas Soteras.-
- Com vas decidir estudiar periodisme?
es meves germanes també s'havien plantejat estudiar periodisme, per tant, era una disciplina que estava present a la família. Sóc de Màlaga i allà la nota de tall era d'un nou i els meus pares no es podien permetre de pagar-me l'estada a Madrid o a Sevilla on era només d'un cinc. Em vaig dedicar a estudiar per tenir la puntuació més alta de selectivitat i quedar-me a la meva ciutat. Finalment, vaig treure matrícula d'honor. Quan cursava el tercer any em vaig adonar de la importància de la professió i, sobretot, del vessant social i dels drets humans.
- En quin moment et vas adonar que el món hi havia la desigualtat de gènere?
A través de la meva mare i la meva tieta he sigut molt conscient de què significa ser dona i dels impediments que comporta i,  que me'ls he anat trobant al llarg dels anys. Per exemple, quan vaig fer de productora al Canal Màlaga havia de netejar tasses, fregar i fer tota mena de tasques per un sou miserable, mentre que els homes tenien una altra categoria. Pensava que eren causes aïllades, però no. La meva concepció feminista arrenca durant la crisi quan m'adono que la sortida s'ha fet a costa de la precarització de les dones.

- Creus que el periodisme pot transformar la societat?
Si es fa bé, sí. La gent configura el món a través de la cultura i a través dels mitjans de comunicació, que són els que generen l'opinió pública, qui determina el vot a les urnes i a través dels resultats de les eleccions s'avala o no certes lleis i s'afavoreix o no el desenvolupament dels drets humans. És una cadena en què els mitjans de comunicació són el punt de partida i, per tant, tenim un compromís social. Alguns aspectes que succeeixen a la societat i que no acabem d'entendre es deuen al fet que no s'estan explicant bé.

- En les noves generacions encara es fa apologia de la violència de gènere, per exemple, en les lletres de música rap. Com ho veus?
Des del feminisme se sol qüestionar la Llei contra la violència de gènere perquè va ser molt bona i premiada, però no es va aplicar en la totalitat. Té una part molt fonamentada, que actua des de l'arrel de la violència de gènere, és a dir, l'educació i la cultura. Inclús indica recomanacions de com els mitjans de comunicació haurien d'informar. En aquesta part, es parla de la sensibilització i de l'educació de la societat. Però no s'ha desenvolupat ni des de l'escola ni des de l'entorn. Si des de la literatura, la música, el món dels videojocs i els mèdia es fa un reforçament d'estereotips de mandat de gènere difícilment es pot produir un canvi. S'ha de fer un front comú davant d'això.

- Mónica Oltra va comparar la maternitat subrogada amb la donació d'òrgans. Què en penses que partits d'esquerres avalin posicions que està defensant el feminisme liberal?
De totes les parts del cos, la vagina és de la que se'n treu diners. S'explota a través de la prostitució o dels ventres de lloguer. El moviment postmodernista aïlla el sistema, elimina el que és col•lectiu i desconfigura tot el conceptual, que és el que ha estat la nostra pròpia defensa. "Conceptualitzar és polititzar", deia Celia Amorós. Necessitem els nostres referents. Tant a l'esquerra com a la dreta hi ha partits que boicotegen el feminisme. Oltra barreja situacions que no tenen res a veure. Els processos de donació són privats, tu no pots decidir el donant, no hi ha intermediaris, ni empreses, ni procés de gestació. S'agafa la bona imatge que té el sistema de donació i es presenta sota aquest model. A la mateixa esquerra tenim un cavall de Troia que articula discursos que acaben violant els drets de les dones.

-  Amb el moviment del vuit de març no creus que molta gent s'ha apuntat al feminisme però que és només de manera superficial?
Existeix el gran error de què hi ha associacions de dones, però no de dones amb perspectiva de gènere. Ser feminista és una altra cosa, és conèixer els drets humans que tens i defensar-los, no qüestionar-los. Hem aconseguit canviar l'estigma del concepte, tant que el mateix capitalisme li ha interessat per fer samarretes i potenciar la marca. Però s'ha de saber de què parles. Per això, en molts casos el discurs es desmunta per si sol. Per exemple, hi ha el feminisme liberal de Ciutadans, que és un oxímoron i que utilitza frases de Clara Campoamor quan era abolicionista i mai hauria donat suport als ventres de lloguer. Laura Freixas diu que el feminisme és temporal i que en cinc o sis anys tornaran a quedar les mateixes.

- Hi ha partits d'esquerres que diuen que tothom opina de la prostitució però cal deixar-les parlar a elles. Què en penses?
Només es deixa parlar les que interessen. Mai sol ser la que està sotmesa al bordell per un proxeneta. Mabel Lozano en el seu llibre Proxeneta explica molt bé com les dones que van aparèixer als debats televisius als anys 90 estaven coaccionades i amenaçades pels seus propis proxenetes. L'última modificació sobre el delicte de proxenetisme que va fer el PP a la Fiscalia reflexiona sobre com la dona que es troba en una situació coaccionada es veu obligada a acabar reconeixent davant de la justícia que ho fa perquè vol. Les que han estat sotmeses a la prostitució, les víctimes de tràfic de persones, suposen un 80% d'aquest col•lectiu. Precisament no és prostitució d'alt standing, que té poc a veure amb Pretty Woman, ja que les dones són penetrades per tots els orificis del seu cos amb serveis de 12 hores al dia. Per justificar el treball d'unes poques no podem sotmetre a la resta que no vol exercir el treball de la prostitució.

- En què hem avançat en els últims anys?

En la reivindicació de drets, en demostrar que queda el conveni d'Istanbul, els llaços de sororitat, en creure entre nosaltres. El problema que veig és en el plural dels feminismes. En canvi, no passa amb el sistema patriarcal. El feminisme no està unit, el patriarcat sí. Els homes que exerceixen la seva violència són coneixedors d'aquesta situació de superioritat i no es divideixen. Les feministes estem ressaltant les nostres diferències i, davant les amenaces que vénen, hem d'estar unides.

- Hi ha feministes negres que et diuen que no tenen res a veure amb les blanques. Què en penses?

La Llei contra la violència de gènere no només és per a les blanques, sinó per a totes. Hauríem de desterrar aquesta sèrie de mites perquè al final estem parlant de situacions d'opressió. Dins d'aquests moviments, hi ha companyes negres que són molt crítiques amb representants del feminisme negre i també en trobem al Marroc amb el feminisme islàmic. En el cas de la religió islàmica, cal defensar les dones que no volen portar vel, però també les que estan en contra. Hi ha dones que són assassinades per treure-se'l dins de casa. L'escriptora Mona Eltahawy interpel•la la societat occidental i alerta del perill d'intentar mantenir una cultura del respecte a certes tradicions conservadores, perquè s'està donant suport a l'opressor.

- Es pot fer alguna cosa contra els lobbies que defensen el patriarcat?

Ser nosaltres més fortes i no debilitar-nos. Hi ha companyes negres que no s'han sumat al 8M però em pregunto què aconsegueixen. També hi ha les que no se senten representades amb el conveni d'Istanbul amb el qual aconseguiríem lleis que ens protegeixin a totes davant de qualsevol violència que puguem rebre. Tinguem els nostres espais per parlar de les nostres diferències i linxem-nos, si cal. Però siguem conscients de qui exerceix la violència. Al final, acabem desgastades entre nosaltres, mentre que el patriarcat surt reforçat.

- Creus que són importants les associacions feministes?

Sí clar, les companyes periodistes diuen que van rebre un nou impuls el 8M, quan es van crear moltes plataformes, com les Periodistas Paramos, però s'han anat debilitant. A dins de les redaccions els hi costa proposar temes i parlar de feminisme. En aquell moment, les periodistes feministes es van sentir acompanyades, però ara se senten soles, sobretot les freelance. Per això, la importància d'associacions, com l'ADPC, que serveixen per buscar suports entre les dones que no saben com portar una comunicació feminista a dins de la seva redacció. Els mitjans de comunicació segueixen sent patriarcals. Hi ha companyes que han assumit noves direccions i et confessen que les deixen manar poc. Estem en un procés de transició. Crec que agraïm poc a les anteriors generacions el que han fet i això és necessari per fer el relleu i estar a l'altura del que van fer.
 
Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Presentació del catàleg 25 anys FemArt
Dijous 13 de febrer a les 19h ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som