Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
María José Varela i Portela: El major compromís social i judicial que cal assumir és deixar de qüestionar i enjudiciar les víctimes de violència masclista
Si bé des de fa anys les mobilitzacions contra la violència de gènere solen ser contínues per part de les diferents organitzacions de dones, tant del territori català com de la resta de l'Estat; ara més que mai, i davant les amenaçadores propostes de Vox (derogació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere), s'està cridant a la unitat de tot el moviment feminista així com de tota la ciutadania per a impedir qualsevol tipus de retrocés en els drets de les dones, sobretot partint de la base que –aquests- no són negociables; i, que en cap cas no es permetrà ni un retrocés. Així és que el crit és determinant: cap pas enrere!
violències | 25/11/2019


L'advocada María José Varela i Portela (Foto: Carmel·la Planell i Lluís)

Carmel·la Planell i Lluís.-  En aquestes circumstàncies es presenta el dia d'avui, 25 de novembre, “Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona”, amb nombroses convocatòries de concentracions, manifestacions i altres tants actes per part de les principals organitzacions i plataformes feministes amb la finalitat d’expressar una vegada més i més enèrgicament el seu rebuig a qualsevol expressió de violència masclista i/o discriminatòria sobre les dones en la seva vida diària (... si en toquen a una ens toquen a totes!); alhora que s'exigeix un definitiu canvi en les polítiques de gènere no sense un ferm compromís per a construir una societat igualitària i definitivament lliure de violències.

Precisament, de l'aparell legal i els drets de les dones víctimes de violència de gènere en sap molt i molt la María José Varela i Portela, especialista en Defensa de la dona i de la infància (Dret de família) que, des de fa quatre dècades, exerceix com a advocadessa al seu domicili professional del carrer Bruc, número 5, de Barcelona. La seva dedicació incansable i la seva longeva experiència en qualitat de lletrada en defensa de casos de violacions, maltractaments, separacions, divorcis, filiacions, a més d'agressions a la infància, entre molts més, mereix en una data com la d'avui un total reconeixement a la seva extensa i certificada labor, especialment per als casos de defensa a víctimes de violació; uns processos que apunten a ser un dels capítols més commovedors de la seva trajectòria professional.

I, d'una conversa amb ella n’obtens que: l'anàlisi de tots aquests processos judicials de violació i les seves respectives condemnes la porten a haver observat que, tot i que algunes lleis han evolucionat, ha de lamentar que la derrota de moltes dones davant les sentències és deguda a les dificultats d'interpretació de les mateixes; amb la qual cosa la repercussió en l'àmbit penal en molts casos és mínima, essent la víctima aquella a qui se li continua exigint sobreviure al seu problema amb una angoixant actitud de resistència. Consegüentment, arriba un moment en què la víctima de qualsevol situació de maltractament físic o psicològic prefereix passar pàgina i fugir d’allò que –ella- pugui considerar una injusta sentència, i intenta per tots els mitjans esforçar-se a refer la seva vida. En aquest context i en contrapartida, la realitat és que no es protegeix prou a la víctima, particularment perquè tenim un sistema judicial que encara no està prou preparat -per part de tots els operadors judicials: la policia, passant pel metge forense i fins arribar als propis jutges- i les seves actuacions són quan no nefastament discriminatòries i totalment improductives; contràriament la justícia està molt ben preparada en relació amb l'imputat, amb la qual cosa s'acaba victimitzant doblement a la dona violada. És a dir, en els delictes que tenen a veure amb el gènere, ja sigui dins l’esfera domestica o en l'àmbit de la violència al carrer, és amb persones amb una mentalitat dominant i discriminatòria, des del punt de vista de la perspectiva de gènere, que la víctima es converteix en l'objecte de l'enjudiciament; com si s'exigís de la dona que hagués de complir un determinat perfil. Realment tot això té a veure amb un sistema patriarcal que perpètua el masclisme, mantenint uns supòsits culturals destinats a fer recaure les sospites sobre la dona en els delictes de gènere. El major compromís social que caldria assumir davant d'aquestes situacions hauria de passar per deixar de qüestionar i enjudiciar les víctimes. De retruc, si no es duu a terme una formació no sexista i no discriminatòria de tots els operadors jurídics -per no discriminar per raó de gènere- mai es podrà avançar.

Al seu torn, davant la pregunta: què està fallant? En primer lloc no és difícil adonar-se que la majoria dels programes de rehabilitació no solen ser efectius encara que un condemnat hagi complert íntegrament la seva condemna. Per exemple, pel que fa a la majoria dels violadors múltiples -que, ella, ha enjudiciat- es demostra la rehabilitació no serveix de res. En concret, aquest tema cal estudiar-lo des de la pròpia ment del violador atès que se sol ser massa optimista sense tenir en compte que una òptima rehabilitació ha de començar per un reconeixement dels danys i una ferma voluntat de penediment, així com de no tornar a reincidir en la mateixa falta. Potser la pregunta sigui: com abordar des de la justícia una qüestió que suposadament no ha de ser del tot judicial? Des de fa temps, al costat de Varela, un ampli col•lectiu d'advocades, de notable sensibilitat feminista, han anat reclamant un canvi del Codi Penal; i, efectivament en qüestió d'uns anys aquest ha vist importants modificacions. No obstant això, la gran assignatura pendent, més enllà de la interpretació que d’aquest se’n pugui fer, per a qualsevol coeficient d'èxit sembla que segueix sent la qüestió de la rehabilitació sobre unes persones que tenen les seves capacitats mentals prou lluïdes com per saber controlar els seus impulsos; quadres que poc tenen a veure amb qualsevol problema de salut mental.

A mode de presentació
María José Varela és llicenciada en Dret per la Universitat Central de Barcelona. Llicenciada en Psicologia per la Universitat Central de Barcelona. Mestra. Fundadora de la Comissió de Dones de Col•legi d'Advocats de Barcelona, de la Coordinadora Estatal de Dones Advocades i del "lobby" de Dones de Barcelona. Varela és Advocada fundadora de l'Associació de Dones separades i divorciades de Catalunya. Delegada per a Catalunya de l'Associació de Dones Juristes Themis fins l’abril del 2002. Membre de l'Associació Espanyola d'Advocats de família, a més d'haver estat ponent a les diferents Trobades estatal d'aquesta associació, i fundadora de l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment.

 

Altres notícies
La mutilació genital femenina, a debat | violències | 07/12/2010
La violència masclista: tractament dels mitjans de comunicació i prevenció en l’entorn universitari | violències | 25/03/2013
“Homes igualitaris” organitza una concentració contra la violència vers les dones | violències | 14/10/2009
Roda d’homes contra la violència masclista | violències | 27/10/2009
Presentació del llibre Paraules emmetzinades, de Maite Carranza | violències | 25/03/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Presentació del catàleg 25 anys FemArt
Dijous 13 de febrer a les 19h ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som