Dolores Juliano celebra el premi de la Creu de Sant Jordi que li ha atorgat la Generalitat


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

L'antropòloga social Dolores Juliano, ha rebut aquest any 2010, la Creu de Sant Jordi que la Generalitat atorga a persones i entitats pels serveis prestats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. A Juliano, li han concedit per ‘la seva trajectòria acadèmica i els valuosos resultats de recerques en els camps de l’antropologia de l’educació, els moviments migratoris, les minories ètniques, els estudis de gènere i l’exclusió social’. I perquè ‘la seva producció és molt àmplia i ha anat sempre acompanyada d’un compromís social i feminista rellevant’.

protagonistes | 27/04/2010

Foto: Generalitat de Catalunya

Dolores Juliano rebent La Creu de Sant Jordi

Foto: Lídia Vilalta
Dolores Juliano amb integrants de LICIT

Lídia Vilalta.- Dolores Juliano va néixer a Necochea, Argentina, des d’on va haver de fugir de la dictadura militar i es va exiliar a Barcelona, on s’ha dedicat a l’ensenyament i a la investigació de temes relacionats amb les minories ètniques, les migrants, el gènere i els drets humans vinculats al treball sexual. Ja s’ha jubilat de professora docent a la Universitat de Barcelona.

‘Dec ser molt ximple perquè fa més de 30 anys que sóc aquí i no parlo català’, deia davant les amigues i col•legues de diferents associacions que han treballat amb ella, com LICIT (Línea de Investigación y Cooperación con las Inmigrantes Trabajadoras Sexuales), i el col•lectiu d’ Al-Hannan. Totes li van retre un homenatge particular i una festa en el Centre de Cultura Francesca Bonnemaison l’endemà de rebre el premi.

En la seva intervenció abans de començar la celebració, Juliano va valorar el guardó: el premi és un reconeixement a la identitat catalana, per tant, crec que ens han dit a totes que tenim dret d’estar aquí... Catalunya és generosa i ha acollit a molta gent de tot arreu. Aquí hem conviscut persones de molts indrets. Jo mateixa tinc amigues de l’Equador, Colòmbia, Xile....

Però el que més va apreciar, va dir com a segona reflexió, és que la Creu me l’han donada en ‘reconeixement a l’antropologia i no a les ciències dures’, és a dir, a les ciències humanes, que es preocupen de la vida de les persones i el seu entorn. Però el més interessant, va dir Juliano en tercer lloc, és que la concessió del Sant Jordi ha estat ‘un reconeixement a les reivindicacions feministes, a tots els col•lectius discriminats i exclosos, com les migrants, les treballadores sexuals’... col•lectius als quals ella ha dedicat la seva vida professional. I va confessar que ‘jo em vaig fer feminista aquí, perquè ni sabia el que era, quan vaig arribar aquí. Me’n he fet amb totes vosaltres’.

En el seu llibre Excluidas y Marginales, Ediciones Cátedra 2004, ja explicava que 'el respeto de los Derechos Humanos implica tratar en forma no discriminatoria, y reconocer a los demás su condición de interlocutores válidos, es hora que escuchemos a las trabajadoras del sexo y que dejemos de hablar en su nombre´. Perquè l'amiga Juliano sempre ha considerat que les discriminacions i estigmes que afecten les dones gairebé sempre estan relacionats amb la construcció dels rols de gènere i tenen molt a veure amb la no acceptació de la llibertat sexual femenina.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.