Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Dones i investigació en salut: una mirada sobre la qualitat de vida
La reivindicació de la investigació en salut amb perspectiva de gènere treballa, per una banda, per aconseguir un interès real i un aprofundiment d’aquelles malalties que afecten més a les dones com podrien ser la fibromiàlgia o la fatiga crònica, també d’aquells processos naturals com ara la menstruació, sense caure en l’excés de medicalització a què ha tendit la classe mèdica. Per altra banda, en la necessitat de fer estudis que tinguin en compte les diferències entre home i dona, garantint més la prevenció, l’encert en els diagnòstics, i incorporant, en definitiva, una mirada de gènere que posi el focus en la qualitat de vida.
glocal | 26/09/2019


Freepik.com
 

Cristina Mora.-  Segons la metgessa, especialitzada en endocrinologia, Carme Valls i Llobet, ”la mirada sobre la qualitat de vida és molt important en medicina, perquè sinó només mirem números o objectes, i la medicina ha d’estudiar si la intervenció que fem els metges empitjora la qualitat de vida dels pacients o la millora”. Per  la també directora del programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) “la qualitat de vida relacionada amb la salut sempre ha estat més estudiada per dones”.

L’altra gran demanda feminista en el camp de la investigació ha estat posar en qüestionament haver fet servir el sexe masculí com a patró neutre, donant com a vàlids per a tota la població els resultats dels assajos clínics. Aquest fet, que ha provocat diferències en l’efectivitat dels tractaments, fa relativament poc que està canviant, ja que hi ha hagut un domini de l’androcentrisme dins el sistema sanitari.

En aquest sentit, però, hi ha cert optimisme i són diverses les iniciatives que s’entan prenent a escala mundial i local per millorar l’atenció a la salut de la dona i posar en el centre les diferències de gènere en el camp de la medicina. Segons Carme Valls “a partir del 1995 ha millorat en un 35% de les publicacions especialitzades. O sigui, queda un 75% encara de publicacions que no tenen en compte aquestes diferències, però en les principals revistes mèdiques és obligatori que qualsevol estudi que es faci hi hagi dones i homes i que s'estudiïn les diferències que s'hagin produït en funció del sexe, si ha hagut diferències o no”. Per l’endocrinòloga, “en les recerques que fan les dones, en general, es té més en compte les diferències”, contràriament a les fetes per homes. Així ho verificava, de fet, el treball “One and a half million medical papers reveal a link between author gender and attention to gender and sex analysis” publicat el 2017 per la revista Nature human behaviouron de les conclusions es reflectia que “és més probable que una recerca tingui en compte factors com el sexe i gènere si hi ha alguna dona entre els seus autors”. Aquest estudi, basat en l’anàlisi d’un milió i mig d’estudis mèdics comparava la presència d’autores en recerques amb anàlisis de gènere i sexe i sense i comprovava que, tot i que les investigadores incorporen l’anàlisi de gènere i sexe més que els investigadors, ni les unes ni els altres ho aplicaven encara massa.

Les conseqüències que se’n deriven poden ser molt greus però, ja que  l’impacte d’un tractament erroni que no ha tingut en compte les diferències de gènere té un cost molt alt: el de la vida de les persones. Un informe publicat pel Govern dels EUA en 2001 assenyalava que, dels últims deu fàrmacs retirats, vuit suposaven un risc major per a la salut de les dones. En aquest sentit, les malalties cardiovasculars que pateixen de manera diferent homes i dones, han tingut com a base uns assajos clínics que continuen sent predominantment masculins, mentre que cada any moren més dones que homes per problemes de cor. Igualment, majoritàriament els assajos clínics per estudiar malalties com el càncer, es fan amb homes.
 


                                                                                                                                                    Freepik.com

La bretxa de gènere en la investigació sobre salut
I aprofundint més en el tema topem amb la bretxa de gènere, ja que segons l’estudi: les investigadores representen el 40% de les primeres autores, el 27% de les últimes i, en general, suposen un 35% dels signants en el camp de la medicina. Tot i que més enllà de garantir una major presència de dones investigadores i de recerques fetes per dones en publicacions especialitzades, és fonamental que els organismes oficials responsables del finançament de les investigacions recolzin i impulsin la incorporació de la perspectiva de gènere. En aquesta línia, el National Institutes of Health d’EUA (NIH) sol•licita des de 2016 que tota la recerca pública incorpori GSA (anàlisis de gènere i sexe, sigles en anglès), tal com ho demana també el seu homòleg canadenc des de 2010 i la Comissió Europea des de 2013.

Catalunya tampoc es queda enrere en aquest sentit, ja que el Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) del Departament de Salut, que porta ja tres convocatòries de subvencions, ha incorporat en aquesta darrera la perspectiva de gènere, marcant d’aquesta manera una línia prioritària del Departament que vol incorporar la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits d’actuació. Així, en aquesta convocatòria les propostes seran avaluades considerant el seu abordatge, valorant que incloguin una correcta representació de les dones en el seu disseny.

Per aconseguir també una major visibilització de les dones científiques, des del 2018 una iniciativa de l’organització americana “500 Women Scientists” posa a l’abast de la ciutadania la base de dades Request a Woman Scientist. Es tracta d’un registre públic que inclou dones científiques de tot el món, classificades per disciplina i regió geogràfica, augmentant així la representació de les dones en els diferents camps científics i donant eines a periodistes i organitzadors de conferències perquè contactin amb dones científiques. El que no queda garantit, per això, és que aquestes científiques, pel fet de ser dones, hagin incorporat la mirada de gènere en les seves investigacions, encara una assignatura pendent que s’ha d’estendre en la comunitat científica de manera més sistemàtica.

La importància de la sensibilització i la mobilització
La sensibilització de la ciutadania en aquest tema és també fonamental per conscienciar sobre la necessitat d’una major eficiència en tots els temes relacionats amb la salut de les dones. Així, gràcies a la mobilització ciutadana i a l’activisme feminista celebrem el 28 de maig, des del 1987, el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, unes jornades que van fixar a Costa Rica la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib després d’haver participat en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius. Aquesta jornada pretén reivindicar que es garanteixi la prevenció, més precisió en el diagnòstic i el dret de les dones a ser ateses i tractades de manera eficient. I seguint el rastre de les seves antecessores, a Catalunya va sorgir el 1997 la Xarxa de Dones per la Salut, una xarxa de dones feministes motivades per la salut de les dones i del conjunt de la població organitzades en diferents col•lectius i àmbits: d’usuàries, d’ajuda mútua, de professionals, d’activistes per la salut…, com ara l’onege CAPS, a la qual pertany la Carme Valls, i des de la qual practiquen l’activisme i l’esperit crític a través, entre d’altres, de la seva publicació Mujeres y Salud- Revista de comunicación científica para mujeres. Per Carme Valls, tot i que l’esperit crític en la comunitat científica és encara minoritari, “hi ha una revitalització des de fa 4 o 5 anys d'aquest esperit crític dins de la ciència de primària i dins dels estudiants de Medicina, que organitzen a les tres universitats de Barcelona una jornada crítica cada any, coordinada pel Sindicat d'Estudiants, sobre diferents aspectes de la medicina que no s’han tractat i que als estudiants els hi sembla important. O sigui que hi ha un canvi”, conclou esperançada la metgessa.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som