I ho diu amb paraules senzilles: “La implicació de tots aquells agents comunitaris de l’entorn de l’escola”. I entra en les qüestions encara vigents actualment com el concepte de l’èxit i el fracàs escolar. Va treballar amb expertesa amb nenes i nens, i amb  adolescents amb problemes d’adaptació.

Va ser una professional amb talent i una pionera en exposar la importància del context social amb l’alumnat. Manifestava que l’escola forma part del barri, per tant pertany i és responsabilitat de tota la ciutadania.

Per la plena ciutadania
Dolors Renau  va ser escollida presidenta de la Internacional Socialista de les Dones en el XVII Congrés de París, celebrat del 23 al 25 d’octubre del 1999, i va ocupar el càrrec fins l’any 2003.
Aquesta entitat de dones va néixer el 1907, amb Clara Zetkin.  A la trobada del 1910, van participar delegades de 100 països.

La Internacional de Dones Socialistes o socialdemòcrates va superar la I i la II Guerra Mundial. Van canviar la seu de Bèlgica al Regne Unit fins aplegar representacions de dones dels cinc continents. És a l’any 1978 que pren el nom actual, Internacional Socialista de les Dones.

Sempre preocupada per la presència de les dones a la vida pública, va promoure activament des de la seva responsabilitat com a cap de gabinet de relacions internacionals de la Diputació de Barcelona els primers anys del segle XXI polítiques a favor de la paritat i pel drets humans de les dones. Va ser una lluitadora incansable per la plena ciutadania i la participació política de les dones en igualtat.

També va ser responsable de la Xarxa Urbal i comissionada de la presidència de la Diputació barcelonina per a Programes Internacionals d’Igualtat i Ciutadania des d’on es va dur a terme un interessant projecte de formació política per a dones els anys 2005 i 2006.

No hem d’oblidar tampoc que va ser la fundadora i directora de l’escola d’educadors especialitzats “Flor de Maig”, coneguda avui com l’Escola d’Educadors Socials i Directora General de “Protección Jurídica del menor del Ministerio de Justícia". Així com també durant uns anys va col•laborar estretament amb la Fundació Rafael Campalans des d’on coordinanava l’activitat Fem Dissabte, en el marc del grup de treball "Dona i Política", amb l’objectiu de reflexionar sobre diversos temes d’actualitat.

El 2009 publica el llibre La voz pública de las mujeres sobre les conseqüències de l’exclusió de les dones en la vida pública. Prèviament, el 2008 la Generalitat de Catalunya li atorga la Medalla al Treball President Macià i el 2011 la Creu de Sant Jordi. I, finalment, l’Ajuntament de Barcelona, el 2014 li concedeix la Medalla d’Honor de la Ciutat.

En els últims anys de la seva vida ha publicat articles a diversos mitjans entre els quals s’hi troba el diari local Santcugatenc, i pertanyia a l’Associació Centre Estació de Sant Cugat.

Fins que la salut li ha permès, ha participat en actes i esdeveniments fent unes aportacions i reflexions molt lúcides sobre l’actual moment del feminisme i la situació social i política. En aquest sentit volem fer esment d’un dels darrers actes públics: el mes d’octubre de l’any passat a Cornellà de Llobregat on Renau va manifestar la seva preocupació pel retrocés patit darrerament per les dones: “Hem hagut de tornar a reivindicar drets que crèiem ja conquerits”, va dir en la seva intervenció.

Des de l’ADPC, li dediquem aquest record emocionat pels camins que va obrir en el camp educatiu, polític i feminista.