Marta Pessarrodona, honora les dones que han fet cultura


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| esports\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019, ha sigut la sisena dona que el rep en 51 anys d’edicions. La primera va ser Merçè Rodoreda, autora a la que Pessarrodona va dedicar una biografía.

protagonistes | 12/06/2019

Montserrat Puig Mollet.- “Sempre estarem en deute amb els que ens han precedit “, deia en un fragment del discurs d’agraïment, Pessarrodona, després de citar a Hanna Arendt, “Els honors ens han de provocar modèstia”d’aquí el títol del seu parlament: “El títol d’avui és la modestia i l’orgull” i afegia després una cita del poeta Frederic Mistral, “Cal ser orgullós perquè avui és un dia de mostrar l’orgull“ i així va ser: “orgullosa del país, i de la lluita violeta i de l’escriptura“, deia, la traductora, l’assagista i poeta de setanta set anys.

Recordo Marta Pessarrodona d'uns 15 anys amb altres noies de la mateixa edat, passejant pel centre de Terrassa, al voltant de la intel·lectual Paulina Pi de la Serra, una mena de Simone de Beauvoir catalana.

Jo encara anava amb l'uniforme de les monges, i em cridava l'atenció aquell grupet de noies al costat d'una dona madura d'uns seixanta anys, alta , seca i amb monyo. Vaig preguntar a algú més gran què jo, què feien les jovenetes amb la Pi de la Serra, i em va contestar. "Parlen de literatura, de llibres, de quins han llegit i de les seves impressions...." M'hauria agradat ser més gran per entrar en aquest grup d'adolescents guiades per una dona experta per parlar de cultura i de llibres.

He seguit una mica de lluny la Marta Pessarrodona, i certament té un currículum ben gruixut; traductora de l'anglès al castellà, biògrafa, assagista, periodista (col·laborant en diversos mitjans de comunicació) i poetessa. Ha fet diversos treballs sobre Virginia Wolff i el Cercle de Bloomsbury, traductora de Susan Sontang, Doris Leissing, Erica Jonc, Simone de Beauvoir i Margueritte Duras.

Ha viscut i treballat a Londres i Berlín, entre altres ciutats. I per això el guardó que va rebre d'Òmnium era fet amb pedres del Tàmesi. Potser aquestes estades expliquen la seva visió ampla de l'escriptura que no té fronteres.

La seva poesia irònica, a vegades càustica, sense artifici retòric aparent, neix de la seva reflexió i el record, i del seu compromís feminista.

Pinzellades de la seva obra
Recordem alguns dels treballs de la Premi d'Honor de Les lletres Catalanes 2019, per captar l'amplitud de la seva feina com escriptora, que ens permetrà un apropament a la figura d'aquesta terrassenca de lletres.

• La cultura catalana exiliada i l'exili violeta, fou guardonada amb el Premio Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.( 23 de febrer 2011 ).
• Montserrat Roig: un retrat
• Maria Aurèlia Capmany: un retrat
• Frederica Montseny: un retrat
• El segle de les dones (2002)
• Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Català Society, 2004)
• Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
• Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
• Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).

Però potser cal tornar al seu discurs del 3 de juny, en dos aspectes importants. L'emoció de rebre el premi a través d'una carta de puny i lletra del President d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i una curta telefonada, des de la presó. El Palau de la Música ple de gom a gom es va posar en peus cridant "Llibertat, llibertat, llibertat."

L'altre punt a tenir en compte és la importància que la Marta Pessarrodona, va atribuir, a les noves i joves poetesses, que van pujar a l'escenari a recitar paràgrafs de la seva obra. Mireia Calafell, Míriam Cano, Maria Sevilla, Sílvia Bel, Anna Gual, Àngels Gregori, Teresa Colom, i Meritxell Cucurella -Jorba, van llegir fragments d'un poema que recull l'antologia A favor nostre. I així es va establir el vincle entre el passat, el present i el futur, traspassant la torxa del compromís a les noves generacions.

Sens dubte, l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser tota una lliçó magistral d'amor a la història, la cultura i la literatura, destacant el protagonisme de les dones que han deixat petja.